L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Els Aiguamolls del Pla.













Aquest indret és força atípic, ja ho sabem, tenim de fons la indústria, Valls, el Pla. Molta influència antròpica i poca natura verge, però hem d’aprendre de tot, a tot arreu podem observar coses interessants, això és un dels mèrits d’un veritable naturalista; No cal ser gaire espavilat per a descobrir alguna cosa nova o important en un Parc Nacional, costa una mica més a prop d’una ciutat, o això és el que creu el profà!
Caminarem per l’autèntica plana del Camp, el Camp de Tarragona de sempre, de tota la vida, amb una mica d’imaginació ens podrem abstreure i reviure aquell Camp dels nostres avantpassats, el que va donar nom a la comarca: Terres molt fèrtils, regades per un Francolí abundós i potable, que permetien de guanyar-s’hi molt bé la vida amb l’agricultura. Sense anar més lluny, de petits, nosaltres mateixos ens havíem banyat al Francolí i hi havíem pescat anguiles, i ens manca molt per a la jubilació, encara!
Caminarem un parell d’hores per la Capona i les Planes, entre Vila-rodona, el Pla i Alió a poc més de 200 m s.n.m. i sobre un terreny gairebé totalment pla, descobrint els únics veritables aiguamolls d’interior de la comarca, encara que siguin artificials.
Des de Valls, anirem per la C-240 cap al Pla, quan tot just haguem passat l’únic tomb que hi ha, el Tomb del Pagès, trobarem l’entrada, a la dreta,de la indústria Schutz, senyalitzada i gran, no hi ha pèrdua. Podem deixar el cotxe al gran aparcament que hi ha a l’entrada, des d’allí caminarem.
Si venim del Pla, igual, anirem cap a Valls, i a sols 2 Km, aquest cop a l’esquerra, ja trobarem l’entrada. De fet, si venim del Pla ho podem fer en bicicleta o fins i tot a peu, ja que és ben a prop.
Més que fer un itinerari ens proposarem una mica anar descobrint els indrets al nostre gust, ja que depèn molt del dia, de la meteorologia, de l’activitat humana, etc. Això vol dir que, si decidíssim començar per un recorregut als aiguamolls podria ser que ens ensopeguéssim que el pagès de la vora fa alguna activitat molesta per a la fauna i no veiéssim gaire cosa, aleshores pagaria més la pena anar primer a caminar pel Torrent de Fonollosa o per la zona de la Capona, així és que, malgrat el que direm tot seguit, cal fiar-se totalment del propi sentit comú, i, potser, variar totalment l’ordre i la durada del recorregut. El que proposem és un itinerari-tipus, ideal si no hi intervé per a res el Sr. Murphy.
Un cop deixat el cotxe, caminarem un trosset cap al Corral del Branca, és un Mas gran apariat i restaurat que hi ha passada la indústria en direcció al Pla, allí anirem cap al rec que porta l’aigua que surt de la depuradora cap al Canyissar, és molt recomanable endinsar-s’hi (compte! Hi corre l’aigua) i esperar una estona per a veure algun rascló, polla d’aigua o petit moixó de canyissar. Després, anirem cap al talús llarg verd que tenim en direcció E, el resseguirem cap a Valls fins al final, aleshores, tindrem davant la llacuna, resseguirem el talús pel caminet que hi ha a mitja alçada dels aiguamolls. Depenent de la migració i de la tranquil·litat, podrem començar a observar molta quantitat i varietat d’ocells, l’ànec coll-verd, la polla d’aigua i diverses cueretes són gairebé segurs, però no cal desesperar de veure l’oreneta de ribera, el repicatalons –si tenim uns bons binocles, gaudirem de debò, ja que el podrem veure de ben a prop-, i, és clar, el cabusset.
Una mica com podem, seguirem en direcció al poble, rodejant tota la superfície dels aiguamolls, en algun punt, podem baixar a la vora de l’aigua i comprovar els amfibis que hi viuen, hi ha granota verda és omnipresent i cridanera, però també ens pot sorprendre la presència d’una reineta o, fins i tot, d’una tortuga de rierol.
Hores d’ara ja ens haurem fet a l’idea de com es varen originar aquests aiguamolls, va ser amb la construcció de les indústries a la zona, cap als anys 70, ja que es va fer sobre terrenys permeables molt fins amb una capa més fonda de “lluanca” pedra totalment impermeable que va embassar l’aigua residual que s’hi abocava lliurement a cel obert, sumant-se a la fecal del poble. Això originà el nom que li donàrem originàriament en descobrir-los; Merdamolls, ja que l’aigua que els omplia era fecal i d’abocaments industrials.
Bé, ja haurem rodejat l’aiguamoll de baix i tornem a ser davant el cotxe, ara podem dirigir-nos a la pista bona que du cap a la Capona, és la que limita la zona pel sud, allà podem endinsar-nos cap a Les Planes, on hi trobarem bosquets, conreus diversos de secà i una granja d’estruços, com a curiositat. Hi ha també el camí dels Muntanyesos, que és el que va cap a Aiguamúrcia, passa per sota de l’autopista i va a trobar el torrent de Fonollosa, molt interessant, on ha criat l’oreneta cua-rogenca i podem observar també el gaig blau. Entre d’altres espècies, podrem gaudir de l’abundant presència de todons, estornells i algun xoriguer i aligot, atenem, també, a la vegetació
Podem tornar al cotxe una mica al nostre aire, travessant camps, camins i erms, segur que serà força interessant i sorprenent, la varietat de flors i herbes és inabastable, no les reconeixerem totes, segur, a més, molts insectes, rèptils –serp blanca, sargantanes, etc.- i ocells. Quan tornem als aiguamolls, potser ens espantarà un bernat pescaire o un grupet de martinets blancs, algun limícola, fins i tot.
En resum, amarem-nos del Camp, el camp amb majúscula, el Camp de Tarragona.
Recomanacions especials.
Ja ho hem dit, molta pressió antròpica, això vol dir atenció màxima; Respectar propietats privades, no tocar el que no calgui i no malmetre tanques, marges, conreus, ni res.
Si voleu utilitzar l’aguait, cal demanar les claus a l’Ajuntament del Pla, us les deixaran i les haureu de tornar, gràcies per fer-ho.
A més, ja se sap, és molt més perillós l’home i el seu entorn que la fauna salvatge, gossos domèstics, propietaris enfadats…el que hem dit, respecte i compte.
Altres interessos opcionals.
Molt interessant l’església de Sant Ramon del Pla, Romànica, sens dubte molt estètica i cuidada, s’hi arriba travessant el poble fins al final, a l’entrada de la carretera de Figuerola.

dilluns, 9 de novembre del 2009

La Torre d'en Dolça, a Vila-seca.








La Torre d’en Dolça és un espai humit artificial, creat per l’Ajuntament de Vila-seca prop del Parc de Port Aventura, i s’hi accedeix per la carretera de Vila-seca a La Pineda, molt a prop de l’ermita de la Mare de Déu de la Pineda.
L'entorn no és el més ideal per a una activitat naturalística, rodejats d'indústria química. No obstant això, cal dir que a pocs llocs on podem arribar a deu minuts de Reus o Tarragona podrem observar tantes espècies diferents d'ocells. I menys encara si cerquem limícols i altres ocells aqüàtics.
En aquest espai, on se celebren curses de cavalls cada any per Sant Antoni, hi trobarem quatre estanys artificials que mantenen tot l’any el mateix nivell i on hi ha aigua, si més no aparentment, en molt bon estat. I estan completament rodejats de boga i canyís.
Aquest fet, per si sol, ja representa, com tot ornitòleg pot comprendre, un gran motiu per a atraure ocells de diverses espècies. Però, a més, aquest indret ja està començant a representar un reducte dels ambients rurals del Tarragonès. A la vella Torre d’en Dolça, que dóna nom a tot l’espai, hi cria una colònia de Gralles, Corvus monedula, i una parella de Xoriguers, Falco tinnunculus.
S’hi poden veure fàcilment espècies típiques d’ecotons agroforestals que ara mateix ja comencen a ser rares a nivell nacional, com la Xixella, Columba oenas, el Picot verd, Picus viridis o el Cucut reial, Clamator glandarius.
És clar, però, que el major atractiu de l’espai són els ocells d’ambients humits, personalment, hi hem vist freqüentment moltes espècies de gavines, pràcticament tots els ardèids, la majoria dels ràl·lids -inclosa la Polla blava- i moltíssims limícols.
És molt interessant de portar telescopi, ja que molts cops cal esperar una estona a que els ocells es refiïn i es deixin observar a una certa distància. Aquest lloc demana a crits un aguait per a observar ocells, seria sens dubte molt productiu.
A les fotos una vista d’un dels estanys, una Xixella amb un Abellerol, Cames-llargues i dos Agrons blancs fotografiats aquesta setmana.


Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...