Tites, tites, a la menjadora!

Una mica per casualitat, com la majoria de les coses,  ja tenim una menjadora amb aguait incorporat per a fotografiar petits moixons.

Fa un parell d'hiverns que posem menjar a l'aubercoquer, amb una simple planxa de fusta -de fet, un rellotge de paret trencat- i una menjadora comprada. Després hi hem afegit un abeurador amb aigua sempre disponible.

Els moixons han començat a venir cada cop més sovint, ja hi hem observat, i fotografiat en alguns casos, pinsans comuns, cotxes fumades, tords comuns, gafarrons, estornells, grives, garses, pit-roigs, tallarols de casquet i de capnegre i pardals, de moment.

No es pot dir que l'aguait no sigui confortable, és una caravana antiga restaurada i, com que és antiga, les finestres són de vidre.

És tot just ara quan comencem a treure'n suc, a veure que ens ofereix aquest hivern, que sembla que ve fred fort a Europa.

Bona cacera!

Ens atancem a poc a poc a les basses de la Torre d'en Dolça, a Vila-seca, com molts cops fem.

Aleshores, s'enlaira de terra ni més ni menys que una Arpella vulgar, Circus aeruginosus.

Vaja, només per això ja ha pagat la pena venir. Això ja no passa tan sovint.

Però aquí no s'acaba tot, al mateix lloc on s'ha enlairat trobem el que podeu veure a la fotografia de dalt.

Tot un Bernat pescaire, Ardea cinerea, decapitat.

Serà el mateix que fa pocs dies es camuflava a la vora de la tanca de matolls, prou lluny de l'aigua?

http://mariusdomingo.blogspot.com/2014/12/bernat-pescaire.html

Ara entenem el per què.

Una bona cacera, la de l'arpella, una presa més gran que ella mateixa. Hem estat cercar a la bibliografía i per internet i enlloc hem trobat una dada de captura com aquesta.

Voltor negre al Baix Camp.

És ben bé mala sort, que per un cop que ens visita un Voltor negre, Aegypius monachus, al Camp de Tarragona, hagi de caure mort.

Concretament ha estat aquesta mateixa setmana a Mont-roig. 
Essent a la platja, i venint molt probablement de França, fa pensar que realment ha caigut mort al mar i els corrents ens l'han portat.

Una llàstima!

Gavià fosc noruec.

Aquest exemplar de primer hivern de Gavià fosc, Larus fuscus, el vam fotografiar a Cambrils aquesta setmana.

Mercès a l'anella de colors, i al Dr. Albert Cama, podem saber que ve de Noruega, probablement fuig del fred per a gaudir de la millor meteorologia de la Mediterrània. Vaja, com molts humans, no?

Guia d'ocells per a noies i nois.

Ja ha sortit al carrer el nostre darrer llibre. Aquest cop amb la Coia com a coautora, i és que el caràcter eminentment educatiu d'aquest treball -adreçat principalment a adolescents- exigia la participació d'una persona amb molta més experiència com a educadora que jo mateix.

Crec sincerament que ha quedat força bé, bàsicament per l'aportació importantíssima de moltes fotografies fantàstiques d'amics que les han cedit de forma totalment desinteressada. Realment aquest llibre reflecteix la gran evolució que està havent aquesta anys en el camp de la fotografia naturalística.

També per la maquetació professional de Barreras & Creixell, per la seriositat i rigor del director de la col·lecció, en Ramon Pascual i, és clar, per la bona feina de Cossetània.

De tota manera, no és just que nosaltres mateixos avaluem el llibre, potser haurem d'esperar les reaccions de la gent quan el tinguin a les mans.

Passatdemà mateix es presenta per primer cop a Valls. A l'IEV.

Els ocells a la mà.

Fins ara, l'única eina bibliogràfica realment útil de la que disposàvem els anelladors era la petita guia d'Svensson, aquella blava de tota la vida.

Doncs ja no, ara tenim aquest nou manual per als ocells a la mà, especialment adreçat a anelladors. Per variar, està en francès, la qual cosa també és un goig, sembla que tots els llibres bons d'ocells hagin d'estar en anglès.

Encara no l'hem pogut avaluar sobre el terreny, però creiem que serà molt útil, si més no, a primera vista sembla complerta i rigorosa.

Una més de les aportacions del DeltaBirding, la vam comprar allí.

Delta Birding Festival.

Com és prou evident, no podíem faltar al Delta Birding Festival.

És la primera edició, i ha patit els problemes típics dels principiants. Però la valoració final, si més no des del nostre punt de vista, ha estat positiva.

Personalment, vam tancar una assignatura pendent des de feia temps. Tenir la guia de Mullarney i Sevensson en DIN-A-4, així es gaudeixen més les magnífiques il·lustracions d'en Killian.

I no sols això, per a acabar de reblar el clau, la tenim ni més ni menys que signada per mateix K. Mullarney en persona. És aquest de la fotografia en plena acció.

Un tresor a la nostra biblioteca.

Segueixen venint.

Dos dies després d'obrir la finestra, instal·lem la càmera trampa per a comprovar si les òlibes del Pla tornen al campanar.

Aquí podeu veure el resultat, una d'elles menjant-se els pollets que encara hi posem.

Sembla que tot va bé.

Les Òlibes del Pla.

Avui hem hagut de fer una feina de rescat. 

No sabem ben bé com, però una d'elles ha aconseguit escapolir-se de les eines de tancament que hi hem posat per a evitar que volti per totes les càmeres del damunt de les cúpules de l'església, i ha aconseguit posar-se a la del rellotge.

l'Oriol, que és qui hi posa menjar quasi cada dia, de seguida se n'ha adonat. Hi hem anat i l'hem poguda capturar i tornar-la a aquesta estança, és on hi posem els pollets i on hi ha el niu artificial que van construir els del Cau de Reus.

Així doncs, per a aquesta reintroducció assistida també comptem amb molta col·laboració, començant pels de l'Agrupació Misericòrdia de Reus, passant pel Mateu Montserrat, l'Alcalde, per l'Anton Montserrat i l'Oriol Valls. Òbviament també, és clar, el Juan Mayné, de Torreferrussa.

Entre tots aconseguirem que l'Òliba torni a ajudar als planencs a deslliurar-se de rates i ratolins.

Òlibes al campanar del Pla.

Ara també al Pla de Santa Maria.

Sí, hi hem portat quatre òlibes procedents de Torreferrussa i així, amb una nova reintroducció assistida -àlies hàcking- esperem anar augmentant la població d'òlibes al Camp de Tarragona, en aquest cas a l'Alt Camp.

Ara, aquí no hi tenim cap mena d'infraestrutura de càmeres de vigilància, haurem de confiar molt més de la sort i de la habilitat dels ocells.

Una òliba ja entra al niu.

A pocs dies d'obrir la finestra per tal que puguin sortir, i mentre encara l'Hilari va portant pollets cada dia, ja entren al niu alguns exemplars, com es pot veure perfectament en aquesta imatge.

La de sota il·lustra com està a dia d'avui configurada la orientació de cada càmera.

Els noms populars.

Aquest tema, el dels noms populars, sempre m'ha interessat molt, però crec que cal molta paciència i dedicació per a fer-ne un bon recull. I temps, cosa que tenim escassa.

Doncs bé, algú ja ho ha fet, aquest parell de noies han fet una feinada de por que, òbviament, no pot ser exhaustiva, però és una gran base, sens dubte el més gran treball que s'ha fet mai en aquest camp i una joia que consultarem sovint.

Moltes gràcies!

http://ocells.illuisvives.cat/?page_id=608

Gavià Vs. Bernat.

Enmig del mar apareix un Bernat pescaire, Ardea cinerea, volant baix a molta velocitat. Vet ací! Un Gavià argentat, Larus michaellis, l'està empaitant i no el deixa en pau -interpreto- fins que s'allunya prou de la seva àrea de campeig.

És obvi que el bernat no és al seu ambient, el gavià, sí.

Ja han arribat les òlibes.

Quatre en total, dues de Torreferrussa i dues de Santa Maria de Merlés, ara son d'Alforja, i cal esperar que la propera temporada formin una parella i ponguin ous al nostre niu.

De moment, l'Hilari hi té un paper fonamental amb l'aportació diària del menjar.

Vindran més òlibes.

Finalment, i malgrat millorar el sistema de vigilància amb una quarta càmera externa, hem comprovat que des del dia 6 de maig la femella no ha tornat al niu, i molt probablement ni a la golfa.

Així doncs, parlant amb els tècnics de Torreferrussa, hem decidit de tornar a iniciar una nova reintroducció assistida, àlies hàcking.

Ara sols cal esperar a tenir les òlibes a punt i tornar a començar, com fa dos anys.

Seguirem informant!

Abellerol persa.

Fotografia: Lluc Semis

Constantí em fa patir?

No, als ornitòlegs, si més no, ens dona força alegries. L'any passat, la cotxa diademada la va poder veure tothom. Eguany, apareix aquest preciós moixó,  un Abellerol persa, Merops persicus, encara que aquest cop només l'ha vist el que l'ha trobat, en Lluc Semis,  que no tinc el goig de conèixer encara, i que comença en el món de l'ornitologia amb una gran sort.

Felicitats, Lluc!

Torna la femella.

Des del dia vint-i-cinc que la femella no dormia al niu, hem estat revisant l'aparell i no hi havia tornat a entrar.

Però avui, en la buidada del disc dur, trobem que aquesta nit, a les 2 de la matinada, hi ha tornat.

Ha entrat, ha estat una estona dins gratant i cercant alguna cosa, i ha tornat a marxar.

Tot plegat una mica desconcertant, no sabem si és positiu o negatiu.

Per cert, avui al diari hi ha la notícia que el GEPEC ha portat tres òlibes a Reus procedents de Vallcalent, amb la intenció de fer hàcking. Que tingueu sort!
Aquí ho teniu:

http://gepec.cat/show_new.php?id=112

Gamba roja dropa o coixa?

Entre els limícols fotografiats l'altre dia a la Torre d'en Dolça hi havia aquesta Gamba roja vulgar. Tringa totanus, que sempre anava sobre una sola pota, caminant a saltironets.

Comenta l'amic -i doctor- Albert Cama que no necessàriament és que li falti una pota. De vegades alguns limícols en porten una tota l'estona ben replegada, fins i tot caminant, per pura dropada.

No farem res de bo, amb aquestes generacions!

Festival de limícols.

Aquests dies els aiguamolls del Camp de Tarragona són un festival de limícols migradors, avui, a la Torre d'en Dolça, hi havia un territ menut, tres territs de Temminck -gràcies, Camilo!- una gamba verda, una gamba roja pintada, unes quantes gambes roges vulgars -una d'elles amb una sola pota- dues valones, un parell o tres de xivitones, un becadell, alguna xivita i uns quants cames llargues.

Primers SOCC de primavera a Arbolí i Pratdip

Avui, a set graus de temperatura començàvem a les set el recorregut. Força reeixit, bona visibilitat, molts ocells, els de sempre, una preciosa parella de merles blaves cantant, tallarols, mallerengues, el xoriguer  de sempre…i la marcenca, encara que ja de tornada, no compta.
El de Pratdip el vam fer el dia 18 i hi havia tretze graus, també amb les espècies habituals, un falcó pelegrí, un parell de gralles de bec vermell entrant a un niu i molta tranquil·litat, com sempre. Vaig trobar a faltar l'Àguila daurada…un altre dia serà.

Problemes a ca les òlibes.

Sembla ser que des del dia que la femella va pondre el primer ou, ara en fa més de deu, no ha aparegut més el mascle pel niu, ni portant preses, ni entrant a dormir, ni res.

Molt probablement, deu haver tingut un accident, de cacera o atropellat per un cotxe, com molts altres moren cada dia.

La femella, és clar, ha estat intentant de covar i alimentar-se tota sola, però no ha pogut.

Comprovant les gravacions, hem pogut veure que el dia 10 encara s'hi va posar, a covar, però després ja va a dormir al niu però sense covar.

Consultant als experts, hem decidit que calia treure els ous i intentar de covar-los artificialment, potser amb una mica de sort en podem treure alguna cosa. Si més no, d'aquesta manera podem incitar la femella a trobar un altre mascle i tornar a intentar la cria enguany, encara s'hi és a temps.

Aquesta nit hem anat a recollir-los, i la femella ja els ha mogut, un era trencat i l'altre a l'extrem oposat del niu, ara són a la incubadora.

Definitivament, la vida de les òlibes és molt difícil.

A veure si en podem treure algun pollet.

Tres.

Ahir al migdia l'Òliba d'Alforja en va pondre un altre, vet ací la femella orgullosa amb els seus tres ouets.

Amb un parell...

Sí, la femella de les òlibes d'Alforja ja en té un parell, d'ous.

El primer el va pondre el día 3, dijous, i el segon el 5, dissabte. Cada dos dies en fa un.

Quants en pondrà, enguany? 

L'any passat en van ser cinc,però recordem que no era la mateixa femella.

Còpules en directe.

Sí, ja sé que qualsevol pot accedir  a aquestes imatges, fins i tot en horari infantil. Però, malgrat això, el valor de document científic em demana que pengi aquest video d'una còpula entre la parella d'òlibes que criaran enguany a Alforja. Si tot va com fins ara.

Com podeu comprovar, si no és que aquestes en concret tenen unes pràctiques sexuals molt extranyes, el mascle és molt probablement dels que vam alliberar el 2012, mentre que la femella quasi segur que és una de les de la població preexistent a Alforja, ja que no està anellada.

https://www.youtube.com/watch?v=R8mlaNi-EE0

Còpules.

Una trucada de l'Hilari ens alerta, ja entren tots dos al niu, la parella. 

Hem buidat gravacions i hem trobat ja algunes còpules, tot va com s'esperava!

Ja són a casa!

Dilluns vam tenir la resposta als nostres treballs, les òlibes tornen a entrar cada dia al niu, podeu fins i tot veure el dia i l'hora de la primera entrada. L'aprien, s'hi passen una estona arranjant-se el plomatge, etc.

Ja començàvem a patir, però efectivament, no calia, sembla que tot és a punt per a una nova posta.

Es Busqueret.

S'ha publicat el darrer núm. d'Es Busqueret, la revista de divulgació del GOB.

Com tot el que fan els col·legues a les Illes, molt bona feina, ben presentada, amb articles interessants i informació útil.

A més a més, de franc i totalment en català!

Què més voleu?

Des d'ací felicito als amics del GOB. 

http://www.gobmallorca.com/esbusqueret

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Ja hem realitzat el segon recorregut de SOCC a Arbolí, un transsecte que mai no ens cansem de lloar, amb paisatges captivadors i sempre amb alguna sorpresa ornitològica.

Sempre? 

No.

Aquest cop no, solament els ocells habituals i amb el nombre habitual, bé, això és el que s'espera d'un SOCC, per això es diu així, no?

Tot a punt per a les Òlibes.

Avui ja ho hem deixat tot preparat per si les òlibes d'Alforja tornen a criar al niu de l'any passat.

Les tres càmeres interiors ja funcionen i detectaran qualsevol moviment que hi hagi al niu.

Fins i tot ho hem perfeccionat i ara hi ha una bombeta normal que es pot encendre per si cal fer alguna comprovació amb millor llum. És clar que caldrà fer-ne un ús més que restringit, perquè aquesta sí que probablement destorbaria els ocells. Però podrà fins i tot substituir la inspecció directa en cas de problemes, com quan la femella va tenir l'accident l'any passat.

Si tenim sort i hi tornen ho podrem anar seguint correctament, i més tard posar la càmera externa.

Creuem els dits!

Calàbries, no, i ara!

Sí, és lluny i no es veu gaire bé, però per poca experiència que tinguem reconeixerem que aquest estrany ocell que vola mar endins de nord a sud, atançant-se a un petrolier, és ni més nim meys que un Flamenc, Phoenicopterus roseus.

Amb els prismàtics es veia perfectament, és clar.

Esperàvem veure la calàbria, i hem vist això!

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Després de la meteorologia poc adient d'ahir, avui sí que hem pogut fer el SOCC, i hem estat a Pratdip.

Un cens normal, com sempre, potser el més destacable ha estat la presència de cruixidells, cosa que crec que mai havia constatat aquí a l'hivern.

Al recorregut, només un rapinyaire, un Falcó pelegrí, pel camí diversos aligots i algun xoriguer.