Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Continuem amb els SOCC, una tasca que demostra ser molt útil i agradable de fer. Avui no massa fred, i una boira espessa al fons que ens ha permès de veure diversos espectres de Brocken. Pel que fa als moixons, el de sempre, tot i que no cada camí que fer el cens a l'hivern veiem quatre espècies de rapinyaires; avui esparver, aligot, xoriguer i falcó pelegrí.

El Podcast.

Avui podeu escoltar el primer podcast que hem fet l'Enric Pàmies i jo. Bé, en realitat ha estat l'Enric qui ha tingut la idea i qui porta la major part del pes del producte. Jo ajudo amb el que puc. Fa poques hores que està disponible i ja l'ha escoltat una bona colla de persones, persones que s'interessen pels nostres moixons. Si teniu una estona, us convido que ho escolteu, parlem de merles i tords i hem entrevistat al gran Àlex Mascarell, l'il·lustrador científic més hiperactiu que coneixem. Aquí en teniu l'enllaç. Espero que us agradi! https://go.ivoox.com/rf/79243872

Grua, Grus grus.

Calia un tomb per Gallocanta en aquestes dates per a poder fotografiar bé les grues. Uns ocells impressionants i dels quals no es pot dir que siguin discrets.

Trencapinyes.

Entre els nostres frigíl·lids, el trencapinyes, Loxia curvirostra, és un dels més escassos i difícils de fotografiar. El seu aspecte tan especial i la seva mida i coloració el fan un objecte molt desitjable per a qualsevol fotògraf de natura. Gràcies a la feina del Rafa, ho hem pogut fer al balneari de Vallfogona.

Pica-soques blau.

Una espècie que feia temps que li anàvem al darrere per a aconseguir-ne fotos decents. El pica-soques blau, Sitta europaea. Finalment, ho hem aconseguit a una localitat on no ho havia pensat: el balneari de Vallfogona. En bona part gràcies al treball del Rafa. Moltes gràcies.

Mallerenga blava.

Teníem moltes fotos de mallerenga carbonera, però poques de la seva parenta petita, la mallerenga blava, que ara es diu Cyanistes caeruleus. Doncs bé, avui hem pogut salvar una mica aquesta carència, vet ací unes quantes imatges prou reeixides.

El durbec.

Enguany, finalment, hem pogut fotografiar durbecs en bones condicions. Realment és un moixó espectacular, per forma, color i mida un fringíl·lid únic.

El menut!

Continua l'expansió del picot garser petit, Dendrocopos minor. Aquest l'hem fotografiat en un hàbitat totalment atípic; bosc de pi blanc amb tot de conreus de secà al voltant. Una meravella, aquesta diminuta rèplica del picot garser gros, a veure si nidifica a aquest indret o sols hi és a l'hivern.

Gaudint dels Accipiter.

Mercès a l'excel·lent feina de l'amic Edgar Celada, de Somaguait, hem pogut passar un matí espectacular, gaudint de la presència, a dos metres escassos de distància, de tres mascles i dues femelles d'esparver, Accipiter nisus, i un mascle d'astor, Accipiter gentilis. Les dues espècies de rapinyaires forestals, difícils de veure aturats en condicions normals, a tocar del nostre aguait. Tot fent fotos fins a esgotar les bateries de les càmeres. Una recomanació segura, no em farà quedar malament.

Centenars d'orenetes migrant als aiguamolls del Pla.

Anellant als aiguamolls del Pla.

Feia temps que no anellàvem als aiguamolls del Pla. Bé, enrealitat feia temps que no anellàvem, i punt. Doncs aquest cap de setmana han vingut a anellar al Pla dos anelladors mítics, en Raül Aymí i en Xavier Tomàs. Com que em van avisar, he anat a ajudar i a gaudir una mica, tot sigui dit. Com sempre, els aiguamolls del Pla no ens han decebut, aquests dies ja ha començat la migració amb força; hem agafat de tot: tallarols de moltes espècies, mosquiters, boscarles, cotxes, abellarols, mallerengues, bosquetes...un no parar de recollir captures a les xarxes. Un espai petit però molt interessant, sens dubte, mai no decep. A més a més, gaudir de l'expertesa d'aquests dos vells companys és sempre un goig. Raül em passa el llistat total de les espècies anellades dissabte i diumenge, un total de 188 captures, 23 espècies diferents: Acrocephalus arundinaceus, Acrocephalus scirpaceus, Aegithalos caudatus, Cettia cetti, Cisticola juncidis, Ficedula hypoleuca, Hippolais polyglotta, Hirundo rustica, Luscinia megarhynchos, Luscinia svecica, Merops apiaster, Motacilla flava, Parus major, Phoenicurus phoenicurus, Phylloscopus trochilus, Saxicola rubicola, Serinus serinus, Sylvia atricapilla, Sylvia borin, Sylvia cantillans, Sylvia communis, Sylvia hortensis, Sylvia melanocephala

Més novetats tallarol emmascarat i còlit negre.

Un goig poder afegir fotos d'espècies noves al nostre arxiu. En el cas del tallarol emmascarat, Sylvia hortensis, ni tan sols en teníem cap, ni bona ni dolenta, així és que la satisfacció és doble. Pel que fa al còlit negre, Oenanthe leucura, sí que en teníem alguna, però feta molt de lluny, poca qualitat. A més, és un moixonet força escàs i cada dia més.

Balneari de Vallfogona.

Un lloc relativament proper i molt poc conegut: el balneari de Vallfogona. Fa temps vam publicar a la revista de la ruta del Cister un reportatge sobre el riu Corb. El balneari podria ser el lloc més emblemàtic d'aquest riu, un racó ombrívol i fresc, molt agraït a l'estiu sobretot si tenim en copte els paisatges dels que està rodejat. La fauna, òbviament, no n'és desconeixedora; s'hi concentra de forma espectacular. Ens cal una visita de tant en tant a la zona, només ens portarà sorpreses agradables, fins i tot hi hem observat picasoques blau, salamandres i picot garser petit. Sens dubte un lloc magnífic per a fer senderisme amb total tranquil·litat.

Anella olímpica.

Fa uns anys, a Tarragona van "organitzar" una mena de jocs olímpics, jocs mediterranis o alguna cosa així, se'n deien. Sembla ser que hi van anar quatre gats, textualment. I, per tant, la inversió que s'hi va fer podria semblar que va ser inútil. Inútil? No! De quina altra manera hauríem pogut fer aquestes fotos de morell caproig, Aythya ferina, amb les seves cries? De primer, a molt pocs llocs cria, i, després, enlloc més són tan refiats. Doncs bé, uns millonets ben invertits, per a variar, és que ens queixem de vici! Sens dubte, un nou lloc per a observar ocells prop de casa.

Més Miramar de fons.

Fa uns mesos vam penjar una foto de les que sols ens poden facilitar els aiguamolls del Pla, una arpella volant amb el poble de Miramar al fons. Doncs avui en tenim una altra encara més sorprenent, un agró roig, Ardea purpurea, també amb Miramar de fons. Sorpreses de la natura.

Segon SOCC de primavera a Arbolí.

Amenaçava pluja, però finament ens ha respectat i ha començat tot just quan acabem el recorregut. El resultat, doncs, perfectament homologable als altres anys. Potser menys rapinyaires, és clar, però la resta igual. El més interessant del projecte SOCC es manté; la continuïtat.

Forats.

Diverses espècies d'ocells a casa nostra fan el niu en forats. Probablement els més coneguts són les mallerengues, com aquesta carbonera, i els picots, com aquest negre. Però podem també trobar forats en arbres o en altres llocs ocupats per pardals comuns, estornells o espècies més escasses, com el mussol pirinenc.