L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimarts, 25 de maig del 2010

Ocells urbans.




Cada dia hi ha més espècies d'ocells que es tornen com nosaltres, és a dir, urbanites.
Fa més o menys trenta anys que em dedico a observar ocells i, quan vaig començar, la Merla i el Tudó, per exemple, eren moixons de bosc, sols els veia quan agafava la bicicleta o la moto i aconseguia endinsar-me al bosc, ja sigui a la serra de Miramar, al pantà del Gaià o a Farena, que eren els llocs on anava més.
A dia d'avui, si vols veure una merla o un tudó només cal que miris per la finestra de casa o que passegis per un carrer qualsevol d'un poble o ciutat.
Això per no parlar de la tórtora turca, que no n'hi havia enlloc, o de les caderneres, verdums i gafarrons, que ja hi eren, als pobles, però no pas tan freqüents com ara.
Suposo que això és una prova més de l'adaptació, de l'evolució de les espècies. La majoria deuen haver "pensat" que, si no els pots vèncer, uneix-te a ells. És a dir, si els humans ens estan destrossant els nostres hàbitats, el que cal fer és adaptar-nos-hi, si no, haurem de desaparèixer.
Al cap i a la fi, estar prop d'aquests mamífers tan abundants -els humans- pot portar molts avantatges, per exemple aconseguir menjar fàcil, protecció contra els -altres- predadors i moltes altres coses. També problemes, és clar, per això totes les espècies no ho aconsegueixen.
Però el fet real és que els que sí que ho fan augmenten espectacularment la seva població, i de forma ràpida. Hem pogut veure una parella de tudons treure endavant tres postes, cadascuna de dos pollets.
Per contra, evidentment, les espècies més sensibles a la presència humana, les que no la toleren, cada dia són més escasses. Per exemple, la Xixella, molt similar al tudó però cada dia més difícil de veure.
Suposo que és una tendència inevitable, tal i com van les coses.

dilluns, 24 de maig del 2010

Aiguamolls de Torredembarra.




Divendres passat, a la ràdio, vam parlar dels Aiguamolls de Torredembarra en la sèrie que estem fent amb el Jordi de llocs on anar a veure natura. Em vaig comprometre a explicar-ho al bloc per tal que qui vulgui ho pugui consultar i, a més a més, hi  trobi enllaços interessants a webs o blogs. I així ho fem ara.
L'excursió als Aiguamolls de Torredembarra és pràcticament obligada per a tothom que vulgui conèixer bé la Natura del Camp de Tarragona, són, sens dubte, els aiguamolls més ben conservats del Camp, i els quarts en importància de Catalunya. A més, són veritablement molt a prop tant de Reus com de Tarragona i Valls, i les possibilitats de veure ocells són enormes.
Per autopista, ens hi arribarem en menys d'un quart d'hora des de Reus i en cinc minuts des de Tarragona, a més, és de franc, ja que recollirem el ticket a l'entrada i amb ell sortirem sense pagar. Després, cal agafar la N-240 i, quan ja se'ns acaba el poble en direcció N, sortim al barri de la Marina, deixem el cotxe i podem començar a caminar per la zona de dunes i observar les dunes, els Muntanyans, els Salats, etc.
És un lloc on val més no anar-hi a ple estiu, des de finals de juny fins a principis de setembre, però la resta de l'any hi estarem prou bé i tranquils.
Hi ha ànecs coll-verds, fotges, cabussets, tota mena de gavines i ardèids, limícols i moltes altres espècies, la llista seria interminable. També podrem veure, segons l'època de l'any, sargantana cua-roja, lliris de mar i altres animals i plantes interessants.
A més a més, el paisatge en sí mateix també és força recomanable, poques platges a Catalunya presenten aquest estat de conservació. Les postes de sol són especialment espectaculars.
Després, podem menjar a un dels molts llocs bons que hi ha per fer-ho al poble, recordem que Torredembarra és un poble força turístic, però no tan massificat com altres de la costa Tarragonina.
Si el que volem és una visita breu però intensa per a observar ocells, no cal que parem al poble, seguim N-240 amunt fins a la urbanització, hi entrem, la travessem tota i aparquem just al final, passarem sota la via del tren i la feina està servida.

De fet, posant a un cercador Aiguamolls de Torredembarra en trobareu informació abundosa.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...