Duc EPD.

Sempre és trist trobar animals morts a la carretera, passa sovint, però impressiona més quan el que et trobes és tot un Duc, Bubo bubo.

Una veritable llàstima.

Gavina corsa.

Anys enrere una espècia rara, en perill d'extinció, pràcticament.

Avui la podem veure a aquelsevol lloc de la costa, o fins i tot cap a l'interior. La gavina corsa, Larus audouinii, una gavina preciosa i elegant.

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Espectacular, no sabem si és pel confinament o no, però el cas és que el recorregut d'avui a Arbolí ens ha semblat el més reexit des que ho fem.

Dos cabirols, una guineu, i gairebé totes les espècies que hem vist en tots els recorreguts de primavera, a més a més en bon nombre.

Per cert, no ens hem trobat ni creuat absolutament ningú, tranquil·litat total. Aquests dies la Natura ens ofereix el millor.

Al matí, relativament fred (9º) i tapat, emboirat, però s'ha anat obrint i al final un dia preciós.

A més a més, per acabar millor encara, paradeta per a comprovar si hi havia orquídies, i sí, en cinc minutets tres espècies. 

Primer SOCC de Primavera a Pratdip.

Pels pèls. Sí, pels pèls hem pogut fer el recorregut del SOCC a Pratdip, al barranc de la Dòvia.

S'han ajuntat un parell de condicionants que han fet que això sigui possible; el fet que el Prat sigui a la nostra àrea sanitària, el Camp de Tarragona, i que haguem entrat a la fase1 del desconfinament.

Doncs bé, amb dos certificats al cotxe, anem cap a Pratdip i de bon matí comencem a cercar, identificar i comptar ocells comuns.

Poca variació, el de sempre. Només que hi havia una boira a la part alta que ha impedit de veure cap rapinyaire ni tampoc gralles de bec vermell. La resta igual, el torrent de la Dòvia és solitari amb confinament i sense confinament, sempre.

Per cert, el barranc aquests dies és un veritable riu, amb resclosa plena i salts d'aigua i tot, totalment excepcional, això.

Gangues.

No em pregunteu per què, deu ser efecte del confinament, que et fa remenar arxius.

He trobat aquesta foto de dues gangues, Pterocles alchata, que vaig fer el 1988 a Alfés, i ves, m'ha fet gràcia de publicar-la.