Colom roquer ; Columba livia; S; R;
Identificació: 33 cm.
El roquer és el colom més conegut, potser fins i tot un dels ocells més coneguts. De fet, el colom domèstic, el de poble o ciutat és ben bé igual que el Colom roquer salvatge. És clar que estem parlant dels coloms domèstics que tenen la coloració original, no de les varietats que s’han aconseguit posteriorment, blanques, roges, fosques, etc. Costa tant de distingir que, a la pràctica, reconeixerem com a colom roquer aquell que pertanyi a una colònia que criï en un lloc veritablement salvatge, com ara un cingle allunyat de qualsevol poble.
Situació:
Molt escàs, com s’ha dit a la descripció, el veritable colom roquer nidifica en hàbitats allunyats de l’home, ja que la seva proximitat facilita la competència i fins i tot la hibridació amb el domèstic.
Itineraris recomanats:
Cingleres i roquissars de les Muntanyes de Prades i de l’Alt Gaià.
Xixella ; Columba oenas; S, P; NR;
Identificació: 30 cm.
A primer cop de vista, s’assembla força al Colom roquer, però ben aviat ens n’adonarem de les diferències. De entrada, és més petit, però això pot ser difícil d’apreciar. El més notable és que no té el carpó blanc ni les dues ratlles fosques a la part superior de les ales. El lloc on els observarem també és diferent, ja que la xixella és un colom de bosc, malgrat que, ocasionalment, també el trobarem en cingles.
Situació:
Corrent, com a niador, no és gens rar, i en podrem observar grups més o menys grans a qualsevol bosc.
Itineraris recomanats:
Qualsevol zona de bosc, i qualsevol mena de bosc, tot i que potser és més corrent a les pinedes de pi roig i els alzinars.
Tudó ; Columba palumbus; S, P, H; NR;
Identificació: 40 cm. 302 Jon, 200 Sve.
El més gran i fort de tots els coloms, i això es fa notar especialment quan alça el vol enmig del bosc. Sols amb el soroll de batre les ales ja el reconeixerem, però, si no n’hi ha prou amb la mida i el soroll, hi ha més trets distintius: les dues ratlles blanques que travessen les ales i també una barra fosca al final de la cua i l’absència de carpó, tot això en vol, ja que posat, amb la mida i la taca als costats del coll n’hi haurà ben bé prou.
Situació:
Molt corrent, i de cada cop més, ja que s’han adaptat a la cria a jardins i parcs urbans, no defugint la presència de l’home.
Itineraris recomanats:
Qualsevol bosc, però no cal anar gaire lluny, ja que, com hem dit, n’hi ha als jardins urbans.
Tórtora turca ; Streptopelia decaocto; S, P; NR;
Identificació: 33 cm.
Situació:
Molt escàs, com s’ha dit a la descripció, el veritable colom roquer nidifica en hàbitats allunyats de l’home, ja que la seva proximitat facilita la competència i fins i tot la hibridació amb el domèstic.
Itineraris recomanats:
Cingleres i roquissars de les Muntanyes de Prades i de l’Alt Gaià.
Xixella ; Columba oenas; S, P; NR;
Identificació: 30 cm.
A primer cop de vista, s’assembla força al Colom roquer, però ben aviat ens n’adonarem de les diferències. De entrada, és més petit, però això pot ser difícil d’apreciar. El més notable és que no té el carpó blanc ni les dues ratlles fosques a la part superior de les ales. El lloc on els observarem també és diferent, ja que la xixella és un colom de bosc, malgrat que, ocasionalment, també el trobarem en cingles.
Situació:
Corrent, com a niador, no és gens rar, i en podrem observar grups més o menys grans a qualsevol bosc.
Itineraris recomanats:
Qualsevol zona de bosc, i qualsevol mena de bosc, tot i que potser és més corrent a les pinedes de pi roig i els alzinars.
Tudó ; Columba palumbus; S, P, H; NR;
Identificació: 40 cm. 302 Jon, 200 Sve.
El més gran i fort de tots els coloms, i això es fa notar especialment quan alça el vol enmig del bosc. Sols amb el soroll de batre les ales ja el reconeixerem, però, si no n’hi ha prou amb la mida i el soroll, hi ha més trets distintius: les dues ratlles blanques que travessen les ales i també una barra fosca al final de la cua i l’absència de carpó, tot això en vol, ja que posat, amb la mida i la taca als costats del coll n’hi haurà ben bé prou.
Situació:
Molt corrent, i de cada cop més, ja que s’han adaptat a la cria a jardins i parcs urbans, no defugint la presència de l’home.
Itineraris recomanats:
Qualsevol bosc, però no cal anar gaire lluny, ja que, com hem dit, n’hi ha als jardins urbans.
Tórtora turca ; Streptopelia decaocto; S, P; NR;
Identificació: 33 cm.
Com que es tracta d’una espècie molt propera a l’home, ens serà fàcil de veure’l, i també molt fàcil d’identificar si atenem un parell de dades importants.
De primer, cal considerar que és molt més gran que la tòrtora comuna, concretament, és de la mida del colom domèstic. Però a diferència d’aquell és molt més esvelta i de coloració sempre marró clar amb un collaret negre molt característic, i, a diferència de l’altra tòrtora, té la cua molt menys contrastada, amb les vores blanques, però molt menys vistoses. El cant és molt diferent, també, molt més agut i xisclant.
Situació: Actualment molt corrent, espècie que ha colonitzat recentment la Conca, cap als anys 80, però que ha crescut fortament degut a què s’ha adaptat molt bé a la proximitat de l’home, aprofitant-se del seu menjar i la seva protecció.
Itineraris recomanats: Jardins i parcs propers a pobles, zones amb cereal també prop de nuclis habitats.
Tórtora comuna; Streptopelia turtur; E, P; NR;
Identificació: 26 cm.
De primer, cal considerar que és molt més gran que la tòrtora comuna, concretament, és de la mida del colom domèstic. Però a diferència d’aquell és molt més esvelta i de coloració sempre marró clar amb un collaret negre molt característic, i, a diferència de l’altra tòrtora, té la cua molt menys contrastada, amb les vores blanques, però molt menys vistoses. El cant és molt diferent, també, molt més agut i xisclant.
Situació: Actualment molt corrent, espècie que ha colonitzat recentment la Conca, cap als anys 80, però que ha crescut fortament degut a què s’ha adaptat molt bé a la proximitat de l’home, aprofitant-se del seu menjar i la seva protecció.
Itineraris recomanats: Jardins i parcs propers a pobles, zones amb cereal també prop de nuclis habitats.
Tórtora comuna; Streptopelia turtur; E, P; NR;
Identificació: 26 cm.
Molt més petita, esvelta i de coloració contrastada que la tòrtora turca. La cua és molt inconfusible, amb un contrast molt fort entre les vores més externes blanques i la part interna, gris i negra. Les parts superiors, marrons i negres amb un disseny molt vistós i el coll, que també presenta un “collaret” però aquest discontinu, negre i blanc.
Situació: Curiosament, la nostra tòrtora més pròpia, és ara molt més escassa que la turca. Això és degut a dos factors principals. En primer lloc, i a diferència d’aquella, la tòrtora comuna es pot caçar. I en segon lloc, és molt més “salvatge” i no acostuma a freqüentar la presència de l’home, amb la qual cosa no es refugia de la cacera per l’efecte “zona de seguretat”, on no es pot caçar.
És obvi que la situació reclama a crits un canvi en l’status proteccionista d’aquest ocell, cal prohibir-ne la cacera si no es vol veure com desapareix en poc temps.
Itineraris recomanats: Zones de barreja entre conreu i bosc. Sol ser fàcil de veure en pistes o carreteres que travessen boscos, millor encara si aquests boscos estan alternant amb conreus de cereal.
Situació: Curiosament, la nostra tòrtora més pròpia, és ara molt més escassa que la turca. Això és degut a dos factors principals. En primer lloc, i a diferència d’aquella, la tòrtora comuna es pot caçar. I en segon lloc, és molt més “salvatge” i no acostuma a freqüentar la presència de l’home, amb la qual cosa no es refugia de la cacera per l’efecte “zona de seguretat”, on no es pot caçar.
És obvi que la situació reclama a crits un canvi en l’status proteccionista d’aquest ocell, cal prohibir-ne la cacera si no es vol veure com desapareix en poc temps.
Itineraris recomanats: Zones de barreja entre conreu i bosc. Sol ser fàcil de veure en pistes o carreteres que travessen boscos, millor encara si aquests boscos estan alternant amb conreus de cereal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada