El rascló.

No és rar, el rascló, Rallus aquaticus, de fet, n'hi ha a tots els aiguamolls encara que siguin petits. El que no és tan fàcil és veure'l de prop i encara menys fotografiar-lo. Però de tant en tant algun se't posa bé i t'hi pots explaiar. ixò ens acaba de passar. Un goig!

Cens d'aqüàtiques hivernals.

Com cada any, col·laborem amb el cens d'aqüàtiques hivernals, enguany igual que l'any passat: embassaments de Riba-roja i la Palma d'Ebre a la Ribera d'Ebre, i aiguamolls del Pla, resclosa del Gaià al Catllar i la Torre d'en Dolça a Vila-seca. Els aiguamolls del Pla sempre et preparen alguna sorpresa, avui una espècie nova, que mai havíem vist ni tan sols a la comarca de l'Alt Camp: l'ànec blanc. Preciós!

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui magnífic dia per al SOCC d'hivern. Fred, 3 graus negatius, i una visibilitat excel·lent perquè ha fet vent. Tenim molts elements per a poder-lo fer malgrat el confinament: és a la comarca, hi tenim residència i, és clar, el certificat de l'ICO. Resultats discrets, res de destacable, però un dia per a gaudir de la natura gairebé sense trobar-nos ningú.

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Vaja, quin embolic, tot plegat, això del coronavirus! Confinats a la comarca, no en podem sortir. Però el SOCC sí que el podem fer, primer, perquè és dins del Baix Camp, i segon, perquè l'ICO ens ha fet uns certificats per si ens atura la policia. No ha passat, no ens ha aturat ningú, i hem pogut fer la feina com sempre. Ara de debò, un privilegi, viure a aquesta comarca, des de la mar i el port de Cambrils, fins als més de 1000 m sobre el nivell de la mateixa Mediterrània a Prades. Podem observar en un mateix dia baldrigues o becs de serra i àligues daurades o pela-roques. No sabem la sort que tenim!

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Aquest cop han calgut dos intents; dilluns pugem a Arbolí mentre a Cambrils plovisca, amb l'esperança que pari. I no para, a Arbolí també plou, cap a casa. Ep, però la pujada ha pagat la pena, un ramadet de quatre mascles joves de cabirol ens fan parar al mig de la carretera per no atropellar-los, quins animals més macos! Però dimarts el dia és clar, fred, amb vent, però es pot fer. Correcte, els resultats perfectament assimilables als dels altres anys. Ja hem començat doncs una nova temporada, el SOCC continua, i això és el més importants, aquest treball té tot el sentit en una continuïtat. Per ara fem SOCC cada any des que va néixer aquest projecte.

Àguila daurada.

El rapinyaire més gran d'Europa, impressionant!

 

Llenties d'aigua.

 Teníem un veritable problema amb la llentilla d'aigua, Lemna minor, havia cobert totalment la superfície de la llacuna gran als aiguamolls del Pla. Els ocells que passaven volant no podien veure aigua lliure.

Doncs bé, avui entre el vent i un parell de pales de netejar piscines, hem aconseguit que sols cobreixi aproximadament la setena part de la llacuna.

Caldrà anar fent manteniment.