L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 26 de febrer de 2017

Nou atles català.

Enguany és el darrer de treball de camp per a l'Atles dels nidificants nou. Si sabeu dintingir que en aquesta foto hi ha dues espècies diferents de pardal, ja en sabeu prou per a col·laborar
Ep! I si no ho sabeu, també!
Penseu que conèixer on i quan tenim cada espoècie nidificant no és sols per curiositat, és una eina insubstituïble per a poder  aplicar criteris de gestió al territori.
Entreu al bloc de l'amic Abel Julien que explica molt bé com podeu ajudar a fer el millor atles d'ocells nidificants que s'hagi fet mai. El teniu enllaçat al costat.
Per cert, el de l'esquerra és un pardal comú, Passer domesticus, i el de la dreta un pardal xarrec, Passer montanus.
Bonics, no?

divendres, 24 de febrer de 2017

A la menjadora!


Aquests dies la menjadora del mas funciona al cent per cent. Sembla que s'ho expliquin.
Els que més venen ara són els pardals xarrecs, clients fixos que, a més, crien en els dos nius artificials que hi ha al tros.
Però també hi aterren de tant en tant centenars d'estornells vulgars, encara que aquests no hi caben al lloc i s'escampen per tota la parada.

dimecres, 18 de gener de 2017

Anellats.



Comença a fer-se evident la feina que fem anellant ocells als aiguamolls del Pla. I hi ha uns quants moixons que no marxen, els agraden els aiguamolls i hi volen viure.
Tres exemples, un pardal de bardissa, un verdum i, és clar, no podia faltar el pit-roig que ve cada dia.

dilluns, 16 de gener de 2017

Aus del Port i de Menorca.



Definitivament, no es pot passar per Oryx sense firar-se.
Tres llibres ben interessants de diferent estil: dos estudis locals ben fets i molt documentats i una miniguia amb les il·lustracions de la qualitat que ens té acostumats en Toni llobet han estat aquest cop els que han omplert de nostra motxilla.
Celebrem que encara hi ha llibres en paper, i gaudim-ne!

dijous, 5 de gener de 2017

Còlit del desert.

Fotografia del web Salidun (J.A.Barba i T. Peral)
L'any va acabar molt bé pel que fa a rareses ornitològiques. Doncs sembla que els reis volen que el 2017 comenci també molt bé.
De moment, segueixen l'ànec glacial i la fredeluga gregària al mateix lloc. Però, a més a més, ara un Còlit del desert, Oenanthe deserti, ha aparegut a la Banya, al delta, és clar.
La foto no és d'aquest exemplar, és clar, nosaltres no hi hem anat...encara?
Ja ha començat a passar gent...
I si no sou tan viciosos dels ocells, no voleu deixar tanta empremta de carboni i només voleu veure una preciositat de moixó; teniu altre cop l'ànec mandarí a la riera de Riudoms de Cambrils.
Que potser ens hem portat molt bé, enguany?

Nota del 13.1.2017:
Hi hem anat i hem pogut veure tot, bé, la fredeluga ja no es veu, però la resta sí. A més de dos ànecs negres, Melanitta nigra, a l'Ampolla

dijous, 22 de desembre de 2016

Fredeluga gregària.

Doncs sembla que l'any vol acabar amb sobredosi de rareses. Fa pocs dies, el Capsigrany pàl·lid i l'Ànec glacial, i ara la Fredeluga gregària, Vanellus gregarius.
I tots en pocs Km de distància. 
Ah! i també descoberts pel Manolo: un geni!

divendres, 16 de desembre de 2016

Ànec glacial i capsigrany pàl·lid.

No som pas bimberos -o twitcheros- si de cas només de proximitat. És a dir, el màxim desplaçament que fem per a observar una espècie nova a la nostra llista és la que separa casa del Delta de l'Ebre, és a dir, menys de 100 Km. I això passa molt de tant en tant.
Però aquests dies això ha  passat dos cops en poc temps. El primer va ser un Capsigrany pàl·lid, Lanius isabellinus, que potser encara hi és ara als erms de la Tancada.
I el segon, avui mateix, una femelleta d'Ànec glacial, Clangula hyemalis, que acabem de poder fotografiar a plaer al desaiguador dels gossos, a la zona de la Nòria.
Preciosos moixons, sens dubte, i tots dos localitzats gràcies a l'amic Manolo Sànchez, un veritable geni que es coneix els ocells del Delta com ningú.
Gràcies, amic!

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...