L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 29 de gener de 2020

La Palma d'Ebre.

Un lloc remot i desconegut per la majoria de catalans i no catalans. L'embassament de la Palma d'Ebre és un indret sorprenent i especial, molt interessant.
Enmig d'un entorn molt més que secà, una bona extensió d'aigua, amb una tranquil·litat única.
Hi podreu veure cabussons emplomallats en plena època de cria, hi nidifiquen, sí. També cabussets, bernats pescaires, ànecs coll-verds, corbs marins -a l'hivern- corbs de secà, voltors, reinetes, i fins i tot alguna àguila pescadora!
Espectacular. Ara, que us agradi de conduir, sobretot.

diumenge, 26 de gener de 2020

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.




Després del pas de Glòria (paradoxal nom), magnífic temps per a fer el SOCC a la Dòvia, a Pratdip. El barranc, com es pot veure a la foto, ha omplert la resclosa, i baixava aigua com mai no ho havíem vist. Un parell d'arbres han caigut al camí, i només s'hi pot passar a peu.
Però com hem dit, bon temps, gens de fred, vent ni pluja. El resultat, l'habitual, cap sorpresa, un esparver, algun lluer i les gralles de bec vermell amb els seus vols acrobàtics.
Un indret sempre agraït.

diumenge, 19 de gener de 2020

Trobada a Plegadis.

El mal temps anunciat des de fa dies no ha pogut desfer la trobada del grup de fauna del Camp i de l'Ebre a la fundació Plegadis.
Al final no hem estat molts, (ep, a la foto falta gent que ha marxat abans) però la magnífica paella i el lloc, ideal per a aquesta mena de trobades, han fet que ens ho haguem passat molt bé. I alguns hem posat cara a gent que encara no coneixíem. 
Caldrà fer-ne una més a la primavera, amb millor temps.
Els que van quedar per a la foto, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:
Pablo, Eli, Edu, Marc, Inès, Pau, Jaume, Xavi Jiménez, Màrius, David, Sergi, Xavi Subirats, Jordi, Quim i Emiliano.

diumenge, 5 de gener de 2020

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Comencem l'any de SOCC a Arbolí. Fred, 3 graus, i boira a estones. Una mica pobre, en conseqüència.
Destacar trencapinyes, que és rar a la zona, i un reietó. La resta, el de sempre, però en menor nombre.

dissabte, 4 de gener de 2020

Comença 2020!

I comença bé, la primera raresa d'enguany apareix ben aviat, aquesta preciosa oca de collar, Branta bernicla, present des del 1r dia de l'any al Goleró, al delta de l'Ebre, està fent gaudir a molts ornitòlegs vinguts d'arreu. I és que, a més a més, es deixa veure molt bé.
Vinga, que alguna cosa havia d'anar bé.

dijous, 2 de gener de 2020

Tutorial d'aguaits.

Si haguéssim de fer un tutorial de com s'ha de posar un observatori d'ocells en un espai natural, podríem posar aquesta foto, així és, exactament. Aquest observatori compleix absolutament totes les normes que NO ha de seguir un aguait per a observar ocells:

1- Quan hi arribes, tots els ocells presents a la bassa et veuen venir.
2- Un cop hi ets, et continuen veient tota l'estona.
3- Tenint un espai descobert de vegetació per a poder observar perfectament la llacuna, l'observatori és darrere del canyissar, amb nula vista sobre l'aigua oberta.
4- No hi ha cap mena de seient per a estar-hi còmodes una estona.
5- Si plou o fa vent, et mulles tu i el teu equip tant com els mateixos ànecs.

Perfecte, doncs, mai poseu un observatori així si gestioneu un espai.

dimarts, 31 de desembre de 2019

La ventada!


Vaja, una visita a la base del CAR al Baix Camp ens fa adonar d'una mala notícia.
El niu artificial que vam instal·lar al gran pi de la Roureda, vora la carretera de Tarragona a Reus, ha estat víctima de la ventada. El fort temporal d'aquesta tardor l'ha vençut.
Aquest niu havia possibilitat que la parella de xoriguers de la zona pugués envolar quatre o cinc pollets cada any des que, amb l'ajut de l'Ajuntament de Reus, els Bombers i la propietat de la finca, el vam poder posar. El motiu fou que es van enderrocar les sitges on criava la parella des de feia molts anys.
En aquest mateix bloc en podeu seguir la història.
Ara haurem de cercar una zona adient per a tornar a posar el niu artificial. Cosa difícil, perquè no és fàcil de trobar un lloc a prou alçada i amb garantia de tranquil·litat.
Una llàstima.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...