L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 16 d’octubre de 2020

Àguila daurada.



El rapinyaire més gran d'Europa, impressionant!
 

dissabte, 26 de setembre de 2020

Llenties d'aigua.



 Teníem un veritable problema amb la llentilla d'aiguaLemna minor, havia cobert totalment la superfície de la llacuna gran als aiguamolls del Pla. Els ocells que passaven volant no podien veure aigua lliure.

Doncs bé, avui entre el vent i un parell de pales de netejar piscines, hem aconseguit que sols cobreixi aproximadament la setena part de la llacuna.

Caldrà anar fent manteniment.

diumenge, 20 de setembre de 2020

Arpella als aiguamolls del Pla.


 Els aiguamolls del Pla sempre ens donen noves oportunitats. Com hauríem pogut tenir una foto com aquesta sense ells?

Una femella d'Arpella, Circus aeruginosus, amb el pble de Miramer al fons.

dimecres, 16 de setembre de 2020

L'experiència compta a l'hora de fer fotos a la Natura.



 Arribes a un lloc, en aquest cas a la Torre d'en Dolça, a Vila-seca, i veus això.

Més concretament, això.
I no et passa desapercebut, el detall...

T'atances una mica i fas unes primeres fotos, prou bé.

I, poc a poc, amb molt de compte i paciència, t'hi vas atançant. Aconsegueixes veritables retrats.
És clar, que també compta que s'hi posi bé, perquè de la mateixa manera hauria pogut amagar-se en el canyís al primer intent d'aproximació, que és el que sol passar.

La Natura és molt agraïda.

dilluns, 3 d’agost de 2020

Així no.


És molt decebedor obrir un llibre sobre rapinyaires publicat fa molt poc (2017), i trobar-te una fotografia com aquesta.
L'àliga perdiuera és catalogada com a espècie molt sensible per la legislació catalana, és prohibit d'observar-la o fotografiar-la sense permís, sobretot en la seva àrea de nidificació. Precisament aquesta parella ha fracassat diversos anys en els seus intents de criar per molèsties humanes.
El primer punt del codi ètic dels fotògrafs associats a la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura diu que la conservació de la tranquil·litat dels éssers vius serà més important que l'obtenció d'imatges. No sembla que fotografiar una parella d'àligues quan estan arranjant el niu sigui la millor forma de preservar la seva tranquil·litat.
En general, els fotògrafs de natura hauríem de deixar d'un cop de fer, i encara més de publicar, fotografies de nius. Especialment d'espècies sensibles o molt sensibles, com és aquest cas. Sense parlar que si la fotografia ha estat obtinguda sense permís estaríem parlant d'un delicte contemplat en el Codi Penal. Imaginem que per aquesta s'hauran obtingut els permisos necessaris, si més no.

dissabte, 1 d’agost de 2020

Notícies noves.



Novetats pel que fa a dos apunts de fa pocs dies: l'ou del corriol que covava la femella fa dies que ha eclosionat, i d'ell ha sortit aquest preciós pollet. Sens dubte una segona posta. Confirmat; un bon any pels corriols camanegres catalans.
I desfet el dubte del papamosques "rar", ja no hi ha cap dubte, és un papamosques gris, l'hem pogut fotografiar millor, ara es veu ben bé.

dimecres, 29 de juliol de 2020

Dubte.



Aquestes fotos d'un, d'entrada, papamosques gris, Muscicapa striatahan despertat una certa polèmica.
Quan el vam veure ja ens va semblar estrany, més gros que un papamosques "normal", i amb un bec i un cap més prominent.
Difícil i molt rar, però a alguns els ha semblat una mena de flycatcher americà, un Tyranus.
Bé, jutgeu vosaltres mateixos.

Aquestes altres, baixades del web, són de Tyranus melancholicus...



I aquestes altres del papamosques gris, baixades també d'internet.

No sé, jo no ho tinc clar, perquè quan l'he vist al camp ja no m'ha semblat un papamosques "normal".

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...