L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 17 d’abril del 2009

Monografies


Les monografies sobre una espècie o grups d'espècies en concret són el tercer grau de la bibliografia ornitològica.
Acostumen a reflectir anys i anys de dedicació d'algú a l'estudi d'una espècie. La qualitat és irregular; n'hi ha de bones, de molt bones i de regulars -de dolentes, en general, podem dir que no n'hi ha.
El problema sol ser que les millors són sempre en idiomes forans, generalment en anglès, ens caldrà entendre'l, si més no, ja que podem esperar asseguts si pretenem tenir-les traduïdes al català; el mercat és massa reduït per a fer que una traducció pagui la pena.
Ben aviat -ja fa dies que es diu, però potser ara sí que falta poc- en sortirà una en català sobre l'àliga perdiuera, també n'hi ha una -realment és un pla de recuperació- sobre el trencalòs: Són les excepcions.
Cada dia n'apareixen de noves, i hi ha, naturalment, espècies que en ténen diverses, i d'altres sobre les que ni se n'ha escrit cap ni, probablement, se n'escriurà mai. Normalment obeeix a l'atenció que desperta cada ocell.
Recentment, Omega ha començat una col·lecció de monografies en castellà, traduïdes del francès, que són força interessants i correctes, en general. Aquesta del Falcó pelegrí, per exemple, posa molt d'èmfasi en criticar tot el tema de l'excessiva manipulació i control a què s'està sometent els rapinyaires actualment per part d'ornitòlegs i fotògrafs professionals. Ja és hora que es comencin a aixecar veus autoritzades contra aquests abusos.
Si les voleu trobar totes, essent llibres tan especialitzats, haureu d'anar a llibreries també especialitzades, Oryx, a Barcelona, és la millor opció si no voleu agafar un vol cap a les Illes Britàniques.



dilluns, 6 d’abril del 2009

Atles.


Si hem de dedicar-nos a observar ocells a Catalunya, és una assignatura obligatòria consultar l'Atles dels Ocells nidificants de Catalunya publicat per l'ICO el 2004 a Barcelona, obra d'una colla d'autors, coordinats pel Vittorio Pedrocchi i el Joan Estrada, amb el treball de camp de quatre-cents noranta-set (497) ornitòlegs i ornitòlogues.
Una obra magnífica i de referència obligada, sobre la base de la qual hem d'adonar-nos de si les observacions que anem fent diàriament són interessants o entren dins la normalitat, per exemple. Aquest llibre no pot faltar a la biblioteca de cap ocellaire català.
És clar que, no obstant això té limitacions. Una d'elles és que es refereix, com ens indica el seu títol, únicament a espècies nidificants, tot just enguany s'ha finalitzat el treball de camp de l'obra que vindrà a solventar aquesta mancança: Per primer cop tindrem un Atles dels ocells hivernals a Catalunya. Pensem que d'atles de nidificants ja se n'havia fet un fa més de vint anys, en canvi, d'hivernals serà el primer.
Mentre esperem que els coordinadors i autors dels textos facin la seva feina i ben aviat el puguem tenir a la mà, gaudim amb el pès i la presència de l'Atles de nidificants. Les il·lustracions del Toni Llobet ajuden molt, a aquest gaudi.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...