L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dijous, 25 de juny del 2020

Estiu als aiguamolls del Pla.




Sort de la nova llacuna! Ara mateix, als aiguamolls del Pla, la "llacuna de tota la vida", la primera que vam fer, és gairebé seca i totalment coberta de llenties d'aigua.
Fa temps que passa això, i no trobem la manera de solucionar-ho.
Però per sort fa poc vam fer la llacuna nova, més gran, i de moment sense llenties d'aigua, creuem els dits!
Fins i tot totes les tortugues s'hi han traslladat, i , és clar, s'hi veuen molts més ocells.
Dues parelles de cames-llargues i una de cabussets hi crien. I des de l'aguait nou podrem veure tòrtora europea, xixella, trist, tota mena de fringíl·lids, cueretes, etc. etc.

diumenge, 14 de juny del 2020

Segons SOCC de primavera a Arbolí i a Pratdip.


Pels pèls, però hem fet dins del període correcte els dos SOCC de Pratdip i Arbolí. 
Dissabte, Pratdip, el de sempre, si fa no fa, però amb una gran sorpresa, una espècie que mai no hi havíem vist: Pica-soques blau!
Diumenge, sortint de casa directament, sense vehicle, Arbolí, un dia magnífic i també les espècies de sempre, fins i tot alguna que s'ha deixat fotografiar a plaer, com aquest Sit negre.
Un bon cap de setmana de moixonejar.

dijous, 4 de juny del 2020

Veïns.

Sorpresa! després d'uns anys en què els moixons que criaven al niu artificial de casa eren mallerengues carboneres, enguany són mallerengues blaves. 
Tan se val, el que importa és ajudar a aquests incansables insectívors, que aquests dies es fan un fart de viatges a portar menjar als pollets.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...