L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 25 de desembre del 2013

L'Òliba torna a casa.

Per a preparar el niu de cara a la nova temporada de cria, vam col·locar una càmera trampa amb la intenció de comprovar si les òlibes venen o no a la golfa a dormir.
I, efectivament, ahir mateix, va tornar un exemplar. Tornen a casa per Nadal.
Ara caldrà endreçar el niu a la nit, quan estem segur que no són dins dormint.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Phylloscopus inornatus a Tarragona.

Gràcies a les puntuals i precises indicacions del Camilo Albert i del Miquel Àngel Garcia, avui, en companyia de l'Eduardo Soler hem pogut veure el Phylloscopus inornatus que hi ha al parc del Francolí, a Tarragona.
Un regalet de Nadal que, a més, sembla que ho serà per a força gent, ja que és ben fàcil de trobar, és a prop  i no té ganes de marxar. Quan t'hi atanses una mica massa per a fer-li fotos, solament se'n va a l'àlber del costat i torna de seguida al mateix.
Mosquiter de doble ratlla, preciós.

dissabte, 14 de desembre del 2013

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui zero graus a Arbolí, hi havia sortida de Moto sortides amb encant, però no es pot sert a tot arreu, calia fer el primer recorregut del SOCC a Arbolí.
Curiosament, el recorregut de la sortida motera passava per la carretera d'Arbolí a Cornudella, és a dir, les noranta-vuit motos que venien de Reus han passat per on estàvem fent el cens, les hem comptat perquè, és clar, ha calgut esperar que passessin totes.
En fi, ornitològicament res d'especial, o potser sí, un grupet de pinsans borroners, Pyrrhula pyrrhula, a banda d'això, el de cada hivern, i només un rapinyaire, un Falcó pelegrí, fora de cens.

dilluns, 9 de desembre del 2013

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Ahir, amb dos graus per damunt de zero i un dia perfectament clar i sense vent, primer recorregut del SOCC del barranc de la Dòvia, a Pratdip.
Tal i com s'espera del SOCC, poques sorpreses, una mica el de sempre, solament un rapinyaire, un Falcó pelegrí, i molt poquetes gralles de bec vermell. Potser el més destacable és l'observació d'un exemplar d'un moixó molt bonic que darrerament costa molt de veure, un Còlit negre, Oenanthe leucura.

dilluns, 11 de novembre del 2013

El barranc de la Dòvia.


L'altre SOCC que fem cada any és al Prat, és a dir, a Pratdip.
Es tracta del barranc de la Dòvia, amb final de recorregut al racó de la Dòvia. És un indret fascinant, desconegut per la majoria de la gent, però, pel que es veu, molt conegut per a la resta d'animals.
Com ja hem dit al coll de la Creu, els resultats dels diferents SOCC que hem anat fent es poden consultar fàcilment al SIOC de l'ICO, enllaçat al costat, per la qual cosa no cal repetir-los.
I el recorregut, és molt fàcil i intuïtiu, símplement consisteix a anar pujant cap al cim de la vall per la pista forestal des del seu enllaç amb la  carretera de Santa Marina. Si no estem lligats a la feina del cens, poden trencar a l'esquerra a mig camí i pujar sota el cingle, cap al camí dels Forestals, aleshores podem establir un recorregut circular baixant pel PR cap al racó, on acabaríem el recorregut estricte del cens.
Un dels llocs més interessants i salvatges de la comarca del Baix Camp, ben segur.

dissabte, 9 de novembre del 2013

El coll de la Creu.


Seguint amb els bons llocs que tenim per a observar ocells al Camp de Tarragona, ja potser només queda esmentar els que a dia d'avui tenim establerts per a realitzar el programa SOCC de l'ICO.
Després d'haver iniciat i seguit SOCC's a Poblet, Querol, Farena i la Selva del Camp, ara mateix en fem dos, un a Pratdip, al barranc de la Dòvia, i un a Arbolí, concretament començant des del mateix poble i anant per la carretereta que ens porta a Cornudella, acabant una mica més enllà del coll de la Creu.
En aquests dos casos, no cal explicar massa els recorreguts, ni tampoc els ocells que hi podem observar, ja que només cal anar al SIOC de l'ICO, que trobareu fent clic al llibre del Camp de Tarragona i totes aquestes dades les podem obtenir fàcilment.
Només dir en cada cas algun altre aspecte paral·lel.
En el cas concret del coll de la Creu, direm que el paisatge és magnífic, amb la vista sobre el pantà de Siurana, el poble de Siurana i caminant entre els massissos de les muntanyes de Prades i el Montsant.
La vegetació, entre alguna resta de conreu d'avellaners i poca cosa més, és dominada per boscos de pi blanc i alzinars, amb molts cingles i la vegetació de ribera al lluny.
El recorregut del SOCC és totalment asfaltat, una carretera, però amb molt poc trànsit. Si hi anem entre setmana, és possible que fem el trajecte complert , d'anada i tornada, sense trobar-nos absolutament ningú.
Però si sols hi anem de visita, sense les  limitacions d'una feina de transsecte, podem allargar-nos per alguna de les pistes que ens surten a dreta i esquerra, potser la més recomanable és la que baixa just des del coll cap a l'embassament. O la que puja fins a l'ermita de Sant Pau.
Val a dir que el disseny del SOCC no el vaig fer jo mateix, el vaig heretar de la Nat Argullós.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Torlits puntuals.

Exactament al mateix lloc que l'any passat, i amb el mateix nombre, la qual cosa fa pensar que siguin els mateixos exemplars, han tornat la colla d'uns cinquanta Torlits, Burhinus oedicnemus, a Montbrió del Camp.
Aquest any, però, els hem vist abans, l'any passat era a finals de desembre, però ara només és el començament de novembre.
Un grup força interessant d'observar.

dijous, 31 d’octubre del 2013

L'embassament de Siurana.



Aquest embassament no és estrictament al Camp, és al Camp i al Priorat, depenent de la llera on siguem.
Però el que és clar és que en tenim accés des d'Arbolí, per exemple, i, per tant, hi podem observar ocells des del Baix Camp estant.
A més a més de l'interès ornitològic, l'embassament de Siurana té molts altres atractius, i això es nota especialment els caps de setmana de l'estiu.
El paisatge és impressionant, dels millors del País, i la natura hi és rica i variada. Quant a ocells, que és el que ens ocupa, hi podem veure aglunes espècies interessants de llocs humits, com ara bernats pescaires, ànecs, blauet, corbs marins, cabussets, etc. Però també, i això és el que el fa més especial, àligues daurades, perdiueres i marcenques, falcons, merla blava i roquera i picots garsers.
Una visita obligada, sens dubte, i de ben segur que no ens decebrà.

dijous, 24 d’octubre del 2013

L'embassament de Riudecanyes.



Al Baix Camp també hi ha un embassament; petit, de nivell massa variable, però un embassament, al cap i a la fi.
Des d'un punt de vista ornitològic, sens dubte el més interessant de l'embassament de Riudecanyes és la concentració hivernal de gavines capnegres, Larus melanocephalus. Un dels espectacles ornitològics més destacables i estètics del Camp. 
Milers i milers de gavines s'ajunten per a remullar-se en aigua dolça al capvespre. Després, se'n tornen cap a la platja de Cambrils a dormir.
Només per això sol ja paga la pena la visita a l'embassament, però s'hi poden veure moltes més coses, com ara corbs marins, blauets, cabussets, ànecs de diverses espècies, bernats pescaires, etc.
A més a més d'ocells, hi ha una bona població de tortugues de rierol.
Una visita agraïda, això sí, evitant els caps de setmana, si pot ser.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Col·lisions.

En temps de migració és molt més freqüent que en altres períodes. Però tot l'any ens trobem ocells morts per col·lisió amb vidres.
El problema és greu, evitable en alguns casos; nosaltres hi tenim sil·luetes de rapinyaires i ho hem aturat. En d'altres casos, com en el d'aquest de la foto, és molt més difícil, ja que es tracta d'un fenòmen que a dia d'avui passa molt: Edificis desocupats, sovint amb molt de superfície de vidre.
Aquest Tord comú, Turdus philomelos, és d'ahir, però avui n'hi havia un altre al mateix lloc.
I fa pocs dies un Tudó.
Si està a les vostres mans, si us plau, eviteu-ho.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Notes de camp.

El tema de les notes de camp; com anotar-les, gestionar-les, etc. Ha estat sempre una assignatura pendent. 
No portem massa bé el tema papers, arxius i similars. Així és que des del principi de l'activitat ornitològica, a finals dels setanta, hem anat prenent notes amb diferents formes.
De primer, la típica llibreteta  espiral amb fulls quadriculats, després, millor un bloc de fulls en blanc, per a poder dibuixar sense destorbs, però de la mateixa mida. Més tard, una mica més gran, perquè hi càpiguen dibuixos més grans i llistats més llargs amb noms científics.
Fins i tot hem arribat a fer imprimir fitxes per a evitar oblits en les dades que cal anotar.
Però anotar dades és molt més avorrit que observar, la qual cosa porta a prendre les notes directament a l'agenda i, finalment, ja només anotar les espècies més escasses, rapinyaires i poca cosa més.
Però recentment hem fet una descoberta excepcional: Ornitho.cat. Aquest portal de l'ICO és magnífic. Arribes a casa i en pocs minuts pots anotar totes les dades que has observat al llarg del dia, a tots els llocs i no solament d'ocells, sinó també de mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules i papallones.
A més, el tema més important, que és la posterior consulta i gestió es fa de forma molt fàcil i intuïtiva.
Ornitho.cat és la solució definitiva, una meravella...sols espero que un dia no "peti" el servidor i em quedi sense res!
Adjunto diverses formes que hem utilitzat al llarg dels temps per a anotar les observacions d'ocells.

divendres, 27 de setembre del 2013

Capó reial.

Avui només n'hi havia un, de Capó reial, a la Torre d'en Dolça, però l'hem pogut veure més bé, més de prop.
A més a més, una valona, un esplugabous, un martinet blanc, un xarxet, una fredeluga, un becadell...un de cada de moltes espècies.

diumenge, 22 de setembre del 2013

Bany de formigues.

Al bloc de l'amic Abel Julien, hi ha un interessant apunt sobre el bany de formigues a diverses espècies d'ocells.
Comenta el fet i un estudi que intenta explicar les possibles causes.
Particulament, només ho he observat un cop, i portava la càmera, per la qual cosa vaig poder fer fotos. Aquesta n'és una.
Jo no vaig observar que la Puput es mengés cap formiga, i crec que ni tan sols aquesta fos la seva intenció. Més aviat tot plegat tenia l'aparença d'una mena de massatge, que l'animal experimentava veritable plaer.
L'escena, que va durar una mitja hora, es va acabar quan va aparèixer un gat, que va fer fugir immediatament abellerols, garses i la puput.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Arpella vulgar.

Aquest mascle d'Arpella vulgar, Circus aeruginosus, ha caigut a Reus i el CAR l'ha dut al CRFS. Aparentment, només està desnerit, probablement el viatge migratori se li ha fet més difícil del compte.
Esperem que es recuperi.

divendres, 13 de setembre del 2013

Capons al Camp.

Una dotzena de Capons reials, Plegadis falcinellus, volant pel Camp de Tarragona.
La migració no s'atura.
Sí, en falta un, anava una mica enrere.

dilluns, 9 de setembre del 2013

Ara ararauna.

Aquest Guacamai ararauna feia anys que volava per la zona de La Selva del Camp i Alcover. Però ja semblava una llegenda urbana, quan algú referia la presència d'un gran ocell blau, de la mida d'un rapinyaire, volant prop de la carretera.
Finalment, ha estat cert, el gran moixó blau era aquest espectacular guacamai, en perfecte estat de salut, que s'ha deixat agafar aquest cap de setmana.
Probablement, a partir d'ara viurà altre cop en captivitat, d'on segurament es va escapar fa temps.

dijous, 5 de setembre del 2013

Migració.

La migració ja assoleix el seu moment més àlgid.
Els aligots vespers passen el massa, com sempre, se'n veuen grups de centenars. I a les zones humides, cada dia una sorpresa o altra.
Avui, a la Torre d'en Dolça, encara hi havia el Tètol cuanegre que va venir a veure en Ponç Feliu, el de la foto del darrer apunt. Però també hi havia un ànec blanc, diversos corriols, gambes, ànecs, cames-llargues, xivites, xivitones i un territ becllarg.
Una visita a la Sèquia Major o a la Torre d'en Dolça aquests dies és força rendible, segur.

dimecres, 21 d’agost del 2013

Migració!

Aquest Tètol cuanegre, Limosa limosa, juntament amb un grup de disset cigonyes, una àguila calçada, més de quatre-centes orenetes cuablanques i uns quants cents també d'abellerols demostren que la migració ja ha començat.
Se'ns gira feina, doncs, cal estar amatents al cel per a veure bé qui ens sobrevola

dilluns, 5 d’agost del 2013

Gavines corses tarragonines.

Fotografia: Ricard Gutiérrez.
Enguany han criat les Gavines corses, Larus audouinii, a Tarragona.
La cita, és clar, la tenim mercès a l'Albert Cama, que les ha anat seguint i controlant, això ha possibilitat que la cria tingués èxit, ja que fins i tot es van haver d'aturar obres al Port.
Així doncs, uns quants pollets com aquest, concretament dinou, d'aquesta espècie protegida, han nascut i volat a Tarragona gràcies a la feina dels amants de les gavines.
Podeu conèixer-ne més dades al bloc del Ricard Gutiérrez, de qui hem manllevat la fotografia.

dimecres, 31 de juliol del 2013

Marcenca clara.

No tot han de ser òlibes, ahir una marcenca extraordinàriament clara va voltar per la comarca, aquí una foto parada, tal i com la vaig veure, a l'altre bloc, una de les fotos que li vaig poder fer en vol.
Un animal preciós.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Volen.

Una de les Òlibes nascudes enguany a Alforja, a la golfa a punt desortir a volar al carrer.

dissabte, 20 de juliol del 2013

Els volantons ja surten al carrer.

A Ca les òlibes d'Alforja, ahir un dels joves d'enguany ja va dormir tot el dia al carrer. Va sortir fora i es va estar pràcticament tot el dia posat en un lloc prop de la casa on se'l podia veure perfectament. És el més gran, el primer que va sortir del niu.
Durant els darrers dies, des que vam tornar la femella, aquesta ha anat venint a la golfa però només per a agafar algun pollet que estem donant de menjar, no entra pas al niu, si més no encara no ho hem vist.
El mascle sol segueix alimentant els tres polls i els ha animat a sortir del niu. Ara sí que ja podem dir que la cria s'ha acabat amb èxit, els tres pollets finalment han sortit bé, s'han fet grans i han sortit del niu. Ara podrem analitzar la ingent quantitat de vídeos que hem gravat per a comprovar detalls de la biologia i reproducció d'aquesta parella. 
Francament, quan vam haver de recollir la femella de dins del niu amb el tars trencat pensàvem que tot s'havia acabat, que els pollets no sortirirn endavant solament amb el mascle. Sortosament, amb una feina acurada per part de força gent, això no ha estat així.
Per a l'any vinent, haurem de perfeccionar algun detall que podria haver anat millor.
Fins i tot volem proposar a l'Ajuntament algunes idees que augmentarien l'aprofitament de tota aquesta feina des del punt de vista de l'educació ambiental.

dijous, 11 de juliol del 2013

El retorn de la mare.

Això ja comença a semblar una sèrie de TV.
Ahir a la nit, entre tots, vam retornar l'Òliba femella que s'ha passat una bona temporada recuperant-se de la fractura de la pota.
Hi vam deixar la capsa oberta a la golfa, sota el niu, on els tres pollets, ja molt grans a punt de saltar, sembla que la cridaven.
Va trigar una mica a sortir, però finalment, quan ho va fer, enlloc d'anar directament cap al niu se'n va anar cap a la finestra i va sortir a l'exterior. Com que allí ja no hi tenim càmeres, no sabem on va anar.
Atès que faltava poc per a l'hora d'entrada del mascle, el vam esperar. Efectivament, va arribar puntual, però s'estava a dalt posat en algun punt sense decidir-se a començar a agafar els pollets. Molt probablement va detectar la nostra presència, malgrat que, òbviament, érem al pis de sota.
Finalment, vam decidir marxar i esperar a que les càmeres ens diguin el que passarà aquesta nit, que serà decissiva.
Avui o demà, quan revisem les gravacions, sabrem si la femella ha tornat al niu o ja se n'ha oblidat del tot.

dimecres, 3 de juliol del 2013

Millores amb les càmeres.

Ahir, amb el Pep i el Ricard, vam cambiar la càmera 4, la que és fora del niu, ara enfoca el lloc on l'Hilari deposita els pollets i s'hi veu quasi tota la golfa, serà molt útil per a veure com el mascle va agafant els polls i portant-los al niu. Hem pogut veure com cada dia, puntualment sobre les deu i deu de la nit, els porta tots cap al niu en intervals d'aproximadament un minut abans de sortor a l'exterior a caçar ratolins, així els pollets ja van fent feina.
També hi podrem veure les primeres sortides dels polls i els seus moviments dins la golfa.
Aquesta és la configuració actual. Com es pot veure, els polls ja es mouen per tot el niu i presenten ja un aspecte molt semblant als adults. 
El que està d'esquena quasi tocant a la càmera mostra com el plomatge ja és de plomes ben desenvolupades, amb les taquetes típiques.
Falten pocs dies per a l'envol, ja practiquen molt amb les ales.

dimecres, 26 de juny del 2013

Ja som a l'estiu.

Ja hem arribat a l'estiu, i els pollets segueixen fent-se grans. Alimentant-se de rosegadors que porta el seu pare i pollets que li subministrem naltros, van creixent. Fixeu-vos, ja tenen les dimensions dels adults.
Sí, són molt lletjos, però estan macos i sans, no?
Quasi ho estem aconseguint, a veure si no hi ha més entrebancs.



dimarts, 18 de juny del 2013

Educació ambiental amb òlibes.

Avui, l'Hilari Aragonès i jo hem gaudit de les explicacions sobre les òlibes dels alumnes de sisè de l'escola d'Alforja.
Basant-se amb el treball de reintroducció assistida que hi estem fent, han elaborat un power point que han passat a tots, absolutament tots -en dues sessions- els alumnes de l'escola, des dels més petitons, de P3, als més grans, de cinquè.
Ha estat un matí molt maco, fomentant l'amor als rapinyaires i a la natura en general a un poble del Baix Camp.
Des d'ací, moltes gràcies a les mestres  el mestre, a les nenes i els nens.
Les darreres notícies són que els tres pollets -molt actius- ja apunten grans canons a les ales i que la femella segueix el seu procès de curació al centre de recuperació de Torreferrussa.
Malgrat les dificultats, tot va bé.

dijous, 13 de juny del 2013

Monografia.

Avui hem estat a Barcelona per motius diversos, i, és clar, visita a Oryx per a firar-se una mica, no gaire, que hi ha crisi. Ha caigut al sac aquesta monografia de David Chandler, a veure si aprenem alguna cosa sobre les òlibes.

Per cert, hi ha hagut moltes novetats, darrerament, i no totes bones. Més aviat dolentes, a can Òlibes d'Alforja.
La femella ha tingut un accident i s'ha trencat una pota. Afortunadament, no la de l'anella, que ens hagués agradat menys encara. 
Consultats els experts del CRFS s'ha conclòs que calia capturar-la per a intentar de curar-li la pota. Mentrestant, el mascle pot tirar endavant els pollets -ja només en queden tres- amb una mica d'ajuda.
En una operació ràpida i eficaç, la vam agafar sense problemes i va anar el mateix dia al Centre de Recuperació. Ara és allà, esperem que es pugui curar. La veterinària opinava que si no l'haguéssim capturat,  quasi segur que hagués mort, ja que ja estava molt feble, probablement degut a la infecció de la ferida.
Mentrestant, donem suport al mascle amb suplement d'aliment per a assegurar que s'envolin els tres pollets que encara viuen.
El fet que ja només restin tres pollets vius, dels cinc ous, no té res d'anormal. El que sí que és un cas de mala sort és la ferida de la femella.
Us anirem informant.

diumenge, 9 de juny del 2013

Els pollets es fan grans.


En aquest podeu veure com ja fins I tot el pollet més petit fa egagròpiles.


I ara, la femella I els quatre pollets.


I ara, el més spectacular, entren mascle I femella, un pollet es vol empassar sencer una presa, a l’altre li dona menjar la femella.



Seguim gravant!

diumenge, 2 de juny del 2013

Segons SOCC de primavera a Pratdip i Arbolí.

La Bruna a la font de la Dòvia, avui, tot just acabat el segon SOCC de primavera a Pratdip. Ahir, el d'Arbolí. Resultats una mica més pobres que altres cops -el vent- però perfectament homologables.
Després, recollir tres mil vídeos més al niu de les òlibes d'Alforja, els pollets ja són més grandets i hi ha molta acció, molt interessant.

dissabte, 1 de juny del 2013

Ja en tenim cinc.


Ja podeu veure que han eclosionat tots els ous, hi ha cinc pollets i es van fent grans amb les constants aportacions dels adults.

http://youtu.be/43jw8qRYNiA

En aquest altre ja podem comprovar que el pollet més gran ja fa les seves pròpies egagròpiles, i la femella s'encarrega delicadament de retirar-les.



dilluns, 27 de maig del 2013

Xoriguer comú.

No tothom porta el mateix ritme. Mentre les òlibes ja peixen els seus pollets, sembla ser que els xoriguers encara coven.
Esperarem l'eclosió.

dimarts, 21 de maig del 2013

El primer!

Ja tenim aquí el primer!
Una trucada ahir al vespre de l'Hilari ens avisa, avui hi hem anat i l'hem pogut veure, encara tot sol, hem buidat la targeta, mireu quins primers vídeos podem destacar:



dijous, 16 de maig del 2013

Més vídeos de les òlibes.


Unes quantes escenes més, triades de les que hem descarregat darrerament:

La femella no pot més amb una mosca molesta, finalment s’aixeca i la fa marxar, passa per  la porta a la vora del mascle.


Molt sovint, la femella s’aixeca i gira i posa bé els ous, també canvia de postura.


També apria el niu sovint, reordenant el material de coixí.


Malgrat el que se sol pensar, no sempre mengen les preses senceres, molts cops hem vist la femella com es menja una presa despeçant-la, igual que un rapinyaire diürn.


Cada cop que el mascle porta una presa al niu, es produeix una còpula.


Tenim ja més de set mil vídeos, més del noranta per cent dels quals són del mascle vigilant la porta del niu des de dins.
Esperem l’eclosió!

diumenge, 12 de maig del 2013

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Avui un dia fantàstic. A primeríssima hora, ens aixequem i cap a Arbolí, cal fer el primer SOCC de primavera, que ja quasi hi som, al 15 de maig.
A més a més del que és normal, seixanta-vuit aligots vespers, Pernis apivorus, un Esparver, Accipiter nisus, un Falcó pelegrí, Falco peregrinus i una Àguila perdiuera, Aquila fasciata. Un èxit!
I tot tornant cap a casa, a Arbolí, em trobo la colla de MontsantFoto amb el Francesc Muntada capturant orquídies i el Ricard Mallafrè que va a caminar, i s'hi atança amb un dos cavalls autèntic.
El Món és petit.

dissabte, 11 de maig del 2013

Els primers vídeos de les Òlibes.


Vet ací els primers resultats interessants de les càmeres de vigilància al niu de les Òlibes d’Alforja.
Tenim més de cinc mil vídeos i, és clar, no els hem vist tots, encara. Però amb aquests tres ja ens en podem fer una mica una idea de la vida d’aquesta família:
Com el mascle torna de cacera i porta un ratolí, cosa que hem gravat força cops.


La femella gira sovint els ous per a covar-los bé, amb molta delicadesa.


Fins i tot alguna escena pujadeta de to.


Seguirem mirant.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...