L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 29 de desembre del 2014

Tites, tites, a la menjadora!



Una mica per casualitat, com la majoria de les coses,  ja tenim una menjadora amb aguait incorporat per a fotografiar petits moixons.
Fa un parell d'hiverns que posem menjar a l'aubercoquer, amb una simple planxa de fusta -de fet, un rellotge de paret trencat- i una menjadora comprada. Després hi hem afegit un abeurador amb aigua sempre disponible.
Els moixons han començat a venir cada cop més sovint, ja hi hem observat, i fotografiat en alguns casos, pinsans comuns, cotxes fumades, tords comuns, gafarrons, estornells, grives, garses, pit-roigs, tallarols de casquet i de capnegre i pardals, de moment.
No es pot dir que l'aguait no sigui confortable, és una caravana antiga restaurada i, com que és antiga, les finestres són de vidre.
És tot just ara quan comencem a treure'n suc, a veure que ens ofereix aquest hivern, que sembla que ve fred fort a Europa.

dissabte, 20 de desembre del 2014

Bona cacera!

Ens atancem a poc a poc a les basses de la Torre d'en Dolça, a Vila-seca, com molts cops fem.
Aleshores, s'enlaira de terra ni més ni menys que una Arpella vulgar, Circus aeruginosus.
Vaja, només per això ja ha pagat la pena venir. Això ja no passa tan sovint.
Però aquí no s'acaba tot, al mateix lloc on s'ha enlairat trobem el que podeu veure a la fotografia de dalt.
Tot un Bernat pescaire, Ardea cinerea, decapitat.
Serà el mateix que fa pocs dies es camuflava a la vora de la tanca de matolls, prou lluny de l'aigua?

http://mariusdomingo.blogspot.com/2014/12/bernat-pescaire.html

Ara entenem el per què.
Una bona cacera, la de l'arpella, una presa més gran que ella mateixa. Hem estat cercar a la bibliografía i per internet i enlloc hem trobat una dada de captura com aquesta.

dimecres, 10 de desembre del 2014

Voltor negre al Baix Camp.

És ben bé mala sort, que per un cop que ens visita un Voltor negre, Aegypius monachus, al Camp de Tarragona, hagi de caure mort.
Concretament ha estat aquesta mateixa setmana a Mont-roig. 
Essent a la platja, i venint molt probablement de França, fa pensar que realment ha caigut mort al mar i els corrents ens l'han portat.
Una llàstima!

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...