Sorpresa.

Sí, el que menys esperàvem mentre signàvem llibres per Sant Jordi al passeig marítim de Cambrils és que ens passéssin per damunt una dotzena de martinets de nit. Però ja se sap, la natura les té, aquestes sorpreses.

La Duquessa.

La nostra duquessa cova. Sí, una mica tard, a veure si podem veure'n els pollets.

La saviesa dels mussols, de Jennifer Ackerman.

Gràcies a Cossetània, de nou podem gaudir en català de la darrera meravella de Jennifer Ackerman: La saviesa dels mussols. Un llibre ben documentat, interessantíssim i molt ben escrit, fàcil de llegir i que ens ensenyarà moltes coses, com els altres dos de l'autora: L'enginy dels ocells i l'enigmàtic tarannà dels ocells.

I més.

Encara més llibres, aquest amb unes delicioses il·lustracions de Sandra Lefrançois que complementen els textos d'Antoine Isambert. Una meravella.

Ha mort el paper?

Ni parlar-ne, augmentem la nostra llibreria amb més i més treballs sobre moixons, en francès o en català. Cossetània treballa incansablement perquè aquestes joies no desapareguin sota la dictadura de la digitalització. I nosaltres que ho celebrem! Els acabem de rebre, no els hem llegit encara, per tant, no us els podem valorar. Potser més endavant i d'un en un, així es digereix millor.

Una aparició inesperada.

Sí, mai no ens hauríem pensat que una preciosa parella d'ànecs canyella, Tadorna ferruginea, s'aturés a la llacuna gran dels aiguamolls del Pla. Una més de les espècies d'ocells que a l'Alt Camp sols ha estat vista als aiguamolls.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Després de la pluja, sol i vent. Molta visibilitat, pocs moixons, com a Arbolí. La sorpresa no ha estat cap ocell, ha estat una escultura dedicada a en David Aldomà. Encara no ho sabem del cert, però per les dates i el nom creiem que es tracta d'un jove ornitòleg a qui vàrem conèixer fa anys i que va morir d'accident a Barcelona. Ho esbrinarem. P.S. Misteri resolt; efectivament, aquesta escultura és l'homenatge de l'escultor, pintor i autor de còmics Artur Aldomà al seu fill. Aquest, en David Aldomà, era ornitòleg i va morir jove d'accident de trànsit a Barcelona, on vivia. El Món és petit!

Entre SOCC i SOCC tenim temps de col·laborar amb el cens d'aqüàtiques hivernals, ens han tocat la Sallida, a Montblanc, l'embassament de Siurana, la resclosa del riu Gaià al Catllat, la Torre d'en Dolça i, és clar, els Aiguamolls del Pla, a l'Alt Camp. Excepte a Siurana, el nivell d'aigua no és diferent d'altres anys, malgrat la sequera. La sorpresa ha estat un agró blanc a la Sallida, i, malgrat no ser un dels llocs que ens tocava de fer, una visita a l'embassament de Riudecanyes, amb tan poica aigua que també ens ha saltat una sorpresa, que no és precisament un ocell.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui havíem pensat que seria el dia ideal per a fer el segon recorregut del SOCC d'Arbolí. De fet, el dia sí que ha estat bé. Però el resultat ha estat amb diferència el més pobre de tots els recorreguts SOCC que hem fet mai. La causa, ni idea, potser el temps meteorològic, potser la sequera -vegeu com està l'embassament- o el que sigui, el cas és que hem vist -i sentit- menys moixons que mai. Bé, aquest és el sentit del SOCC, veure com evolucionen els ocells "corrents". Continuarem!