Cercavores. Prunella collaris.

Una assignatura pendent resolta: no teníem cap foto decent de Cercavores, Prunella collaris. I ahir vam poder aconseguir algunes imatges publicables.

Un moixó preciós!

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Nadal és el millor moment per a aixecar-se a les sis del matí i anar a escoltar i veure ocells a un lloc ben tranquil.

El resultat és el de menys, res extraordinari, però la matinada ha pagat la pena. El barranc de la Dòvia mai no decep.

Pinsà carminat al Pla.

Una cita força interessant, un Pinsà carminat Carpodacus erythrinus, als Aiguamolls del Pla.

Dissabte passat, i també diumenge.
També en aquest cas podem parlar de premi a la constància, ja que ha vingut a la menjadora que hi anem mantenint a l'hivern.

Premi!

La perseverança té premi. La menjadora i el bany mantinguts de forma permanent fan que els moixons s'hi tornin fidels i confiats.

Ja sabem que la cotxa fumada, Phoenicurus ochruros, no és pas una espècie rara, però sí que és un moixonet molt maco, i poder-ne fer fotos a plaer tenint-la a menys d'un metre és un veritable premi.

Aquestes fotografies no tenen re enquadrament ni retall, només hem mogut el zoom en fer-les i són així tal i com les hem tret de la targeta.

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Ja ha començat el SOCC, i aprofitant que avui és diumenge i tenim festa, n'hem fet el primer recorregut.

Malgrat el que podria semblar atenent al temps atmosfèric que es presentava, els resultats han estat força bons, i el que és més important, pràcticament assimilables als de l'any passat.

Res d'extraordinari, però.

Aigua!

Sembla mentida el que es pot aconseguir solament amb una mica d'aigua. Un simple abeurador mantingut tot l'any ajuda un munt als moixons, sobretot als insectívors, i de  retruc ens ajuda a nosaltres a aconseguir-ne bones fotografies.

Esparver d'espatlles negres al Baix Camp.

Ja fa temps que es comenta que l'Esparver d'espatlles negres, Elanus caeruleus, un bell rapinyaire propi del sud de la península i del nord d'Àfrica és cada cop més freqüent a Catalunya.

De tota manera, encara no en teníem cap cita al Baix Camp, solament a l'Alt Camp, i el 2006, és a dir, fa quasi deu anys.

Doncs aquesta setmana hem pogut gaudir de la presència d'un exemplar al Baix Camp, concretament a Cambrils. Les fotos són molt dolentes perquè no anàvem preparats per a fer fotos, però són prou clares per a testimoniar la presència de l'esparver.

A veure si tenim sort i s'hi queda. 

Àguila d'estepa, Aquila nipalensis.

Aquests dos dies són els de recollir rapinyaires, sens dubte. Ahir una Àguila calçada dèbil, una perdiuera morta i dos aligots. Avui una Àguila d'estepa, Aquila nipalensis, i un astor mort.

Ens estimem més veure'ls volant!

Territ pectoral.

Sí, ha estat l'amic i expert ornitòleg Xavier Riera el que ens ha donat la segona alegria de la tardor. Fa pocs dies, al Delta de l'Ebre, i mercès al Josep Tantull i a la Roser Solé, vam poder observar un Territ culblanc, Calidris fuscicollis. I ara, a la Pineda, i gràcies al Xavier, un preciós exemplar de Territ pectoral, Calidris melanotos, solament és la segona vegada que se'n veu algun a Tarragona.

Fixeu-vos quanta gent va convocar en poques hores.

Bojos pels ocells.

Acaba de sortir, calentet calentet l'hem comprat, dedicat, al Delta Birding Festival, el mateix dia de la seva presentació.

Si esteu una mica bojos pels ocells, voleu observar-ne més i millor, triar els llocs més adients, saber els que teniu més a prop, quan ve cada espècie o fins i tot participar als grans anys...aquest llibre no us pot faltar pas a la biblioteca.

Tundra ediciones l'ha publicat en català i en castellà, així, quan siguem independents, el Ricard podrà presumir de publicar a l'estranger.

Delta Birding Festival.

Enguany el DBF ha estat millor encara que l'any passat, sembla que aquest esdeveniment va a més, està ben organitzat, en un lloc excel·lent i cada cop és més clar que és cita obligada de tots els que ens dediquem, més o menys, als ocells.

A més a més, enguany el temps ha estat magnífic, i les activitats a l'aire lliure no han tingut comparança amb l'any passat, un èxit total.

La repercusió als mitjans també ha crescut molt, i ja tots esperem la cita de l'any que ve. Els molt bojos pels ocells, i els que només son afeccionats a estones curtes.
Un cop més, hem aconseguit un parell de noves dedicatòries a llibres, el de rapinyaires de Forsman i el del Ricard Gutiérrez, del qual en farem un apunt.

Enllacem la nota que ha fet de la sortida en vaixell el Ricard al seu blog, el mateix vaixell en que anàvem nosaltres:

http://birdspain.blogspot.com/

Falco vespertinus.

Sens dubte, enguany és de moment el que més falcons camarojos ens està portant des que en tenim coneixement. 

Aquesta femella, fotografiada a l'Aleixar, és probablement la més observada, però se n'han vist fins a 30 exemplars a l'aeroport i alguns a l'Hospitalet, el Catllar, Tarragona, Les Borges, etc.

Un bon any per al Falco vespertinus al Camp.

L'hora del bany.

Estem a les acaballes de l'abril i ja comença a fer calor -el caloret!- així és que als Aiguamolls del Pla, un bon punt d'aigua conegut per moltes espècies, augmenta l'activitat.

Aquí algunes de les espècies que hi hem pogut fotografiar avui; cruixidell, pardal roquer, gafarró, mastegatatxes, pardal comú i estornell. 

N'hi havia més, però no les hem pogut fotografiar totes...

Teixidor viatger.

Ja tenim alguns resultats de la darrera jornada d'anellament als Aiguamolls del Pla. Un dels teixidors que van caure a la xarxa, controlat i alliberat de seguida, venia de França, concretament de la reserva natural de Bagnas, a la regió de Languedoc-Roussillon, i havia estat anellat feia quatre mesos i mig.

Petit però ben capaç de volar llargues distàncies.
Al mateix temps, ens arriba també la procedència del voltor negre trobat a Mont-roig el desembre. Efectivament, venia de França, del massís de Cévennes.

Anellant al Pla.

Malgrat el vent, que calculem que ens ha pres més de la meitat de les captures -un esparver s'ha alliberat de la xarxa, per exemple- la jornada d'avui d'anellament als Aiguamolls del Pla ha estat prou reeixida, més de cent anellaments, de vint-i-una espècies diferents. Potser els dos moixons més espectaculars han estat el teixidor de dalt i el cruixidell del mig. Alguns pardals comuns presenten bocins blancs, com aquesta ploma de l'ala, o un altre que en tenia una ungla.

El Raül, el Miquel Àngel i el Bernat han fet que el matí sigui entretingut i entre tots hem après molt.
Aquest és el resultat total, que em passa el Raül:

A.caudatus 2 A. pratensis 2 L. cannabina 3 C. carduelis 25 C. chloris 11 (1) C. cetti 2 (2) E. schoeniclus 1

E.rubecula 4 (2) F.coelebs 1 M. calandra 2 C. caeruleus 1 P. major  1 P. domesticus 16 P. collybita  21

R. pendulinus 2 S. serinus 2 S. decaocto 1 S. vulgaris 1 S. atricapilla 7 (1) S. melanocephala 2 (2)

 T. merula 2 (1)

La vista de la becada.

Sovint expliquem quan parlem en públic d'ocells que les becades, Scolopax rusticola, tenen tanta o més visió estereoscòpica per darrere que per davant.

Això s'ho poden permetre perquè el seu bec disposa d'una sensibilitat tàctil que els permet de cercar menjar sense haver-lo de mirar gaire.

En canvi, aquesta visió més perfecta cap enrere els permet d'estar sempre a l'aguait de predadors mentre mengen.

Doncs bé, a quests dies hem tingut ocasió de fer un parell de fotografies que il·lustren perfectament això.

El cap de la becada vist des de la seva esquena ens mostra perfectament com es veuen els seus dos ulls. Sembla talment que estigui de cara, si no fos perquè veiem el bec a l'altre costat.

Mentre que en el Gratapalles o el pinsà, per exemple, no en veiem cap, d'ull, des del mateix angle.

Haurem d'utilitzar aquestes fotografies en els propers power-points.

Lanius cristatus, finalment!

Finalment, com se sol dir, a la tercera va la vençuda.

Hi hem hagut d'anar tres cops, a la finca del Sorrapa, a Deltebre, per a poder veure, a plaer, el Capsigrany fosc -bru segons Ornitho.cat- Lanius cristatus.

Però ha pagat la pena, hi havia una colla de gent que ens trobem massa poc i fins i tot ha vingut la tele.
Mireu quin vídeo més maco n'ha fet el Ricard Gutiérrez:

Http://youtu.be/fVB0nxWHycE

Les òlibes es fan grans.

Aquests dies les òlibes d'Alforja ja están força grans, surten de la caixa a menjar i a fer exercici.

Les podeu veure aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=AjAPM3uY0f0

https://www.youtube.com/watch?v=7cpiXQcl-Rs

Menú de cap de setmana.

Això d'ajudar als moixons és molt més rendible del que ens pensàvem. 

Posar aigua i menjar a disposició per a evitar que pateixin en els moments meteorològicament difícils no sols els ajuda a ells, també a nosaltres.

Amb l'aguait que ja havíem ensenyat, hem aconseguit aquest cap de setmana fotos que milloren les que teníem d'algunes espècies i, en algun cas, fins i tot són les primeres amb prou qualitat.

Aquí teniu una mostra de pit-roig, cotxa fumada, gaig, verdum, pinsà, mallerenga carbonera i gratapalles.

Una veritable simbiosi.

I també dels fringíl·lids.

Sí, els Aiguamolls del Pla aquest hivern són un indret privilegiat per a observar sits -Emberizidae- però també fringíl·lids: Durbecs, gafarrons, verdums, pinsans, caderneres, passerells…moixonets petits però molt bells.

El paradís dels sits.

Aquests dies els Aiguamolls del Pla són una veritable escola d'identificació de sits.

Hi tenim repicatalons, cruixidells, gratapalles i verderoles. Ah! I si voleu sits negres, només cal que us atanceu al Tossal Gros de Miramar.