La ventada!

Vaja, una visita a la base del CAR al Baix Camp ens fa adonar d'una mala notícia.

El niu artificial que vam instal·lar al gran pi de la Roureda, vora la carretera de Tarragona a Reus, ha estat víctima de la ventada. El fort temporal d'aquesta tardor l'ha vençut.

Aquest niu havia possibilitat que la parella de xoriguers de la zona pugués envolar quatre o cinc pollets cada any des que, amb l'ajut de l'Ajuntament de Reus, els Bombers i la propietat de la finca, el vam poder posar. El motiu fou que es van enderrocar les sitges on criava la parella des de feia molts anys.
En aquest mateix bloc en podeu seguir la història.

Ara haurem de cercar una zona adient per a tornar a posar el niu artificial. Cosa difícil, perquè no és fàcil de trobar un lloc a prou alçada i amb garantia de tranquil·litat.

Una llàstima.

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

El barranc de la Dòvia no decep mai, sempre fascinant i bell. Avui, dia de Sant Esteve, hi hem anat a fer el primer SOCC d'hivern. Sí, d'hivern, a 14 graus, però d'hivern.

Ocells, el normal, com sempre, un astor, un esparver, gralles de bec vermell, moltes mallerengues...i el paisatge, únic, fantàstic.

Avui hem pujat per la drecera del Zenón, i des d'allí la vista magnífica, les illes Balears, es dintingia perfectament la silueta de la serra de Tramuntana a Mallorca.

Bona manera de celebrar la festa.

Òbviament, a la foto no es veu massa, però al natural, amb els binocles, molt millor.

Picampall.

Ja els tenim aquí. Encara que ara mateix tenim 20 graus i sembla primavera, en realitat acaba de començar l'hivern. I el Nadal ens regala poder gaudir de l'observació dels repicatalons (picampalls), Emberiza schoeniclus, als aiguamolls de les nostres terres.

Una preciositat de moixó.

Nadala

Còlit del desert.

Avui, al Delta de l'Ebre, molts ornitòlegs vinguts de diversos llocs, fins i tot des de València o Teruel, hem pogut gaudir a plaer de la presència ocasional d'aquesta femella de còlit del desert, Oenanthe deserti.

Preciosa!

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui dia intens d'ornitologia; de bon matí primer recorregut del SOCC d'Arbolí, una mica de fred (5 graus) i una boira a les valls que ha donat unes fotografies de paisatge espectaculars.

D'ocells pocs, però, el més destacable una colla de 25 o 30 corbs, Corvus corax, que es movien per la zona de forma sorollosa i ben visible. La resta, el de sempre però potser en més baix nombre.

A la tarda, al Delta a veure una femella de còlit del desert, Oenanthe deserti, que s'ha deixat fotografiar i observar a plaer.

Puputs.

Hem viscut una estona distreta a Vila-seca; fins a 11 puputs, Upupa epops, rodejant el nostre cotxe i deixat-se atansar quasi fins a tocar-les. Elles anaven menjant i una colla de garses les empaitaven de tant en tant.

També titelles, passarells, cueretes blanques...els prats de la Pineda avui ben entretinguts.

Multiculturalitat.

Ves, teníem ganes de titular una entrada amb una paraula ben llarga. I l'excusa és clara, ara potenciem la diversitat cultural, ja que creiem que és bona.

Doncs sí, és bona, la diversitat. No tot han de ser llibres d'ocells. Aquest cop hem participat en un llibre totalment diferent; sobre un santuari, el de Montserrat a Montferri.

I per què el trobeu a aquest bloc? Doncs perquè hi ha ni més ni menys que trenta (30) fotos d'ocells.

Si no el compreu, és un llibre-regal molt maco, podeu si més no fullejar-lo, en coneixereu el poblament ornitològic de l'Alt Camp vora el riu Gaià.

Còlit negre.

És una llàstima que sigui tant rar, el còlit negre, Oenanthe leucura. És tan bonic!

Feia dies que li anàvem al darrere, costa de fer-li fotos, però avui ho hem aconseguit, i no un, dos!

Preciós!

Ànec mandarí.

Sí, és una espècie exòtica, molt probablement escapada de captivitat, però és tan bonic!

Aquest Ànec mandarí, Aix galericulata, ja fa anys que es pot veure amb facilitat a la riera de Riudoms a Cambrils.

Es pot dir que n'és l'atractiu principal de la molta gent que passa pel pont.

El blauet.

Encara que caiguem en el tòpic de retratar un ocell que tothom fotografia, no podem evitar de tornar-hi.

No hi ha dubte que el blauet, Alcedo atthis, és un dels moixons més bells de la nostra fauna.

Aquí en tenim un mascle i una femella. Preciosos!

Milans.

Al llarg de tot el riu Ebre és freqüent la presència de milans negres, Milvus migrans, fins i tot hi ha un dormidor d'una colla d'exemplars.

Vol acrobàtic i espectacular.

Segon SOCC de nidificants a Pratdip.

Amb un dia de retard, però hem pogut fer el 2n recorregut del SOCC de Pratdip.

La sorpresa ha estat detectar Xixella, creiem que molt probablement sempre n'hi ha, de fet, una de les poques fotos que en tenim l'hem feta a aquesta vall, però com que el cant és molt fluix, i es deu moure sempre per la part alta, mai no l'havíem anotada abans.

A banda d'això, més gralles de bec bermell que mai en temps de cria (14) i quatre espècies de rapinyaires.

Com sempre, el barranc de la Dòvia és un bon lloc per a observar ocells.

Segon SOCC de nidificants a Arbolí.

Cel tapat per a decorar el segon recorregut del SOCC a Arbolí. Avui tot sol, la Bruna va coixa, pobreta.

Al mateix poble, escoltant-la des de casa, tant a la sortida com a l'arribada, canta la Bosqueta vulgar, Hippolais polyglotta, preciós moixonet. Gaudiu-ne vosaltres també.
                            0:08 Visualitza més tard                

Primer SOCC de nidificants a Pratdip.

Amb un parell de dies d'endarreriment, hem pogut fer avui el primer recorregut de primavera del SOCC del barranc de la Dòvia, a Pratdip.

Feia vent, però no prou per deixar-ho córrer. I els resultats demostren que, efectivament, es podia fer.

Res d'especialment destacable, solament quatre gralles de bec vermell i una parella de falcó pelegrí.

Els resultats complerts a Ornitho.

A la foto es poden apreciar els tres ambients més característics del recorregut, alzinar, pineda de pi blanc i cingles calcaris, molts cingles calcaris.

Un lloc fascinant.

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Fantàstic dia per a fer SOCC a Arbolí, fresca per l'època de l'any i gens de vent o boira.

Els resultats, homologables, com sempre, la qual cosa no deixa de ser positiva. Els podeu consultar a Ornitho, tots sencers.

El més destacable, probablement, els rapinyaires: ja a la nit, el Gamarús, encara que no compta, però de dia, durant el cens, xoriguer, falcó, astor i els dos primers aligots vespers d'enguany.

També fora de cens, tornant cap a Cambrils, cinc milans negres en vol molt baix.

Arbolí no decep mai!

Estornells

Des de la mateixa cuina de casa, mirant per la finestra, i sempre a la mateixa hora, l'estornell negre, Sturnus unicolor, ens ofereix el seu concert diari.

Moixonets.

Sembla que els ornitòlegs en general tenim una obsessió per les espècies empblemàtiques, protegides, escasses, en perill d'extinció. Encara millor si són grans, rapinyaires, etc.

Però la bellesa en el món dels ocells no hi és solament en aquests grans ocells. Els petits moixonets també són bells, molt bells. De dalt a baix:

Aquí en teniu uns quants exemples; la cotxa fumada, Phenicurus ochruros, molt corrent a l'hivern i molt refiat, de vegades.

El blauet, Alcedo atthis, lligat als rius i masses d'aigua, gran pescador i dotat de bellíssims colors, el podrem veure tot l'any amb relativa facilitat.

Molt més discret, el teixidor, Remiz pendulinus, un autèntic arquitecte de nius molt ben edificats, a més a més de ser mol bonic.

I finalment, una espècie exòtica invasora que s'ha establert com anidificador a alguns indrets del nostre País: el bec de corall senegalès, Estrilda astrild. Molt petit i bonic, malgrat que¡, a dreta llei, no n'hi hauria d'haver en llibertat a Catalunya.

Pela-roques.

Aquests dies ens està regalant amb la seva bellesa, gracilitat i increïble agilitat, un Pela-roques, Tichodroma muraria.

Sel sol veure a la tarda a les parets de castell templer del S. XI de Miravet.

Si hi aneu i no el veieu, la fauna mai se sap, si més no gaudireu de les vistes i d'un lloc fantàstic.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Vaja! Sembla que hem triat el dia més fred per a fer el segon recoregut del SOCC a Pratdip, a la Dòvia.

Com la resta dels d'enguany, una mica pobre, però homologable als resultats esperats. Potser la sorpresa més important l'hem tingut gràcies a l bruna, que ens acompanyava; hem trobat un mussaranya nana, Suncus etruscus, morta al camí. Era tan petita que no l'hauria vist pas. Sense la cua, uns 4 cm.

Apa, ara a esperar la primavera.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

4 graus negatius. Primer dia que fa fred, no exagerat, però fred.

Resultats de nou, enguany, una mica pobres en quantitat. la sorpresa, dues cueretes blanques al 5è sector, on no n'havia vist mai. I també, encara que no tant, lluers.

En resum, un dia típic de SOCC d'hivern. Els resultats complerts, com sempre a Ornitho.