L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dijous, 25 de març del 2010

Plomissol.

Aquest preciós ànec, l'Èider, Somateria mollissima, és l'ocell del qual en surt el producte estrella que ens protegeix del fred.
Molt abans de la invenció de les fibres tècniques, i amb més efectivitat, el plomissol ha estat i és un aïllant tèrmic únic. Tothom que l'hagi provat, sabrà que un bon anorac de ploma natural sí que aïlla de debò.
Per a recollir el plomissol no cal, evidentment, matar l'ocell. S'agafa del recobriment que fan les femelles als seus nius, que elles s'arrenquen a si mateixes del pit. Se'n fa unes quantes recol·leccions fins que ja se'ls deixa en pau per a que, finalment, criïn. I ja està.
Veient com viuen els ocells als Països freds, ja s'entén ràpidament que les plomes són efectives. Es crea una capa d'aire entre les plomes exteriors i la pell mitjançant el plomissol. Aquesta capa és variable, els ocells poden estarrufar-se i augmentar-la, o prémer les plomes grans contra el cos i aprimar-la, depenent de la temperatura. A més, hi ha plomes que contenen un sistema aïllant també de l'aigua, per a veure això només cal observar la Merla d'aigua, Cinclus cinclus, com surt de l'aigua gelada dels torrents després d'una immersió, completament seca.

diumenge, 7 de març del 2010

Nius artificials.


Al Mas del Segimon, a l'Aleixar, enmig de la plana del Baix Camp, hi tenim instal·lats, amb l'Albert Manent, el propietari, un total de set nius artificials d'insectívors i dos de grans, per a rapinyaires. A més d'una caixa de fusta dins d'una caseta de tros condicionada per a la nidificació de les òlibes.

Avui mateix hi hem passat per a comprovar-los, en sis dels set nius d'insectívor ja hi ha material per a pondre-hi ous, un d'ells és ja completament acabat, sols hi falta la posta. L'any passat ja hi era, i ens va sortir el moixonet de dins.

Els dos nius grans també són ocupats, encara que no sembla que per rapinyaires, sino que també per moixons, malgrat que el forat d'entrada és molt gran.

De moment, i amb els anys que fa que hi són, és un èxit total, cada any els utilitzen tots, els que instal·lem.

Això fa pensar per què la Generalitat no potencia aaquest tema. Hi ha força gent que m'ho pregunta sovint, on pot aconseguir nius artificials per a insectívors, i certament hi ha formes d'aconseguir-los. Fins i tot és molt fàcil de fer-los amb material reciclat o molt barat.

Però això no treu que estaria bé que l'administració en facilités, sobretot donat l'èxit i la utilitat de posar-ne.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...