L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 26 d’abril del 2013

Tres ous!

Una visita més a les òlibes d'Alforja, és clar que encara hi són. Però ara n'hem obtingut més informació: Hi ha com a mínim tres ous!
A la foto que penjo solament se'n veu un, però hi ha hagut moments que se n'ha vist tres perfectament. 
Això confirma que la nidificació va endavant.

dijous, 25 d’abril del 2013

Una bona notícia.

Ara feia dies que no anava a comprovar el sistema de càmeres del niu de les Òlibes d'Alforja. Francament, havia perdut una mica l'esperança.
Però avui hi he anat i...té; Una imatge diu més que mil paraules, no?
Es veu el que deu ser una parella, perquè si no, el mascle hagués fet fora l'altre exemplar. També s'hi veuen força egagròpiles, cosa que vol dir que no és un fet aïllat, que hi siguin.
Tot va bé, sembla ser que criaran!
Amb els temps que corren, una bona notícia s'agraeix, encara que a molta gent no li farà fred ni calor, que nidifiqui una parella d'Òlibes més o menys.
Tota la gent que ha participat en el procès estarà ben contenta, i les primeres que se n'alegraran seran les nenes i els nens de l'escola, dels quals va sortir la idea.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Picot garser metàl·lic.


Fixeu-vos quina foto he fet, demostrant que el picot garser gros perfora els pals de fusta fins i tot quan estan protegits per malla metàl·lica.
Ara, si t'hi atances una mica més:
Suposo que deu ser la nova estratègia d'Endesa per a intentar de foragitar els picots simulant que ja n'hi ha un que ocupa el territori.
No sé si funcionarà gaire, però on he vist aquest només n'hi havia un per a més d'una dotzena de pals. A més, fins i tot jo -un simple humà- m'he adonat de seguida que era fals, mirant amb els binocles de lluny.
Ho seguirem.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Corb del desert.

Fotografia: Fran Trabalon.
Seguint amb les aparicions de rareses al Camp, com la molt aprofitada i celebrada de la Cotxa diademada a Constantí, el dijous al matí es va presentar a Vila-seca, ni més ni menys que un Corb del desert, Corvus ruficollis.
Però aquest cop no en va poder gaudir tanta gent. A la tarda, ja no hi era. Jo hi vaig estar una estona divendres al matí i tampoc no el vaig veure. Sembla ser que no s'ha tornat a detectar.
Una visita fugissera, però que augmenta la llista del nombre d'espècies que s'han observat al Camp de Tarragona.
La fotografia l'he baixada d'IBC i és del company Fran Trabalon, i ha estat feta a l'Orient proper.

dissabte, 6 d’abril del 2013

Corbs marins a l'interior.

Darrerament, apareixen al capdamunt de les torres elèctriques Corbs marins a poblacions de l'interior del Camp de Tarragona. Lluny de qualsevol massa d'aigua. 
Aquest, per exemple, és a Alcover, molt a prop del poble, a la carretera de Valls. També n'he vist a Riudoms.
Evidentment, segur del tot no hi puc estar, però si més no jo no ho havia vist mai abans. Fins ara només esperava veure rapinyaires -ocasionalment cigonyes- a les torres de l'interior.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Voltor accidentat.

Com que ja tenim voltors nidificant -al Priorat- també tenim accidents. Alertats per l'amic Pep Aguadé, trobem aquest exemplar molt probablement electrocutat prop d'Ulldemolins, a la mateixa torre on va morir fa pocs anys una Àguila daurada.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...