L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 6 de febrer del 2009

Abellerol, blauet, gaig blau i puput.



Blauet; Alcedo atthis; S, P, H; NR;
Identificació: 19 cm.
Totalment inconfusible, se’ns dubte, un dels moixons més bonics i espectaculars de la nostra fauna. Rabassudet i de colors blaus, verds i taronges, amb una silueta molt especial, es posa dret i té un bec llarg i recte. Sovint ens n’adonarem que existeix quan el veiem volar ràpid i recte, riu amunt o avall. Pagarà la pena d’intentar observar-lo parat, però és una mica més difícil.
Situació:
Relativament freqüent a l’hivern als llocs adients, però no pas abundant. Quasi sols a l’hivern i en migració.
Itineraris recomanats:
Rius i torrents, basses i, en general, llocs amb aigua neta i molts peixos petits.

Abellerol ; Merops apiaster; E, P; NR;
Identificació: 27 cm.
Ocell esvelt, elegant i de colors vius, inconfusible tant pel seu aspecte com pel seu reclam aflautat, que recorda una mica les flautes de pa. En ser gregari, és molt més fàcil de veure, ja que les colònies són força localitzades als talussos de fang.
Situació:
Corrent, a l’estiu i a la primavera, emigra en grups més o menys grans.
Itineraris recomanats:
Zones de conreus, talussos en boscos de ribera.

Gaig blau ; Coracias garrulus; P, E; R;
Identificació: 30 cm.
Ocell gran, de la mida d’un colom, però amb una silueta diferent, molt característica quan el veiem posat: Té el cap gran i el bec fort. Es posa més dret que els coloms. A més, rarament en veurem més de dos junts. Si la llum és bona, de ben segur que n o ens confondrem, ja que els colors bruns i blau tornassolats són ben característics.
Situació:
No rar, però localitzat, es troba sempre als mateixos llocs, i sempre en poc nombre.
Itineraris recomanats:
Planes de conreu de secà. Li agraden molt les zones on alterna el cereal amb arbres com ametllers o bosquets. Sel veu fàcilment a Solivella, Valls, el Pla de Cabra, Montbrió, Mont-roig, Alforja i Vilanova d'Escornalbou, per exemple.

Puput ; Upupa epops; P, E, S; NR;
Identificació: 28 cm.
Molt conegut i totalment inconfusible, de color ocre, amb les dimensions d’una tòrtora, i amb una espectacular coloració de franges blanques i negres, que el fan recordar una papallona. Aquest disseny es repeteix a les ales, a la cua i a la cresta, que desplega sovint.
No és especialment amagadís, per la qual cosa és fàcil de veure, encara que, malgrat que quan vola és molt llampant, quan és posat és molt críptic en els ambients on es mou.
Situació:
No rar, realment corrent però en ambients molt determinats. Quasi exclusivament estival, si bé és abundant en els dos passos, també. A l'hivern sols a indrets amb bon clima, molt freqüent vora el Pantà del Gaià o a la costa.
Itineraris recomanats:
Zones de secà, conreus d’oliveres, ametllers i vellaners. També vores de boscos esclarissats, però no tant freqüentment.


Abellerol persa ; Merops persicus; Ex;
Identificació: 30 cm.
Semblant a l'abellerol europeu en mida i forma, però quasi totalment verd, amb una taca roja a la gola i les plomes del centre de la cua més llargues. 
Situació:
Totalment  excepcional, una sola cita l'estiu de 2014 a Constantí.
Itineraris recomanats:
Colònies d'abellerols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...