Estany Gelat de Mont-roig.

En temps de migració, com ho és avui mateix, quan escric aquesta entrada, és agraït de visitar petits indrets, racons particulars de la costa. En un moment que quasi no hi ha gent, ja, perquè els estiuejants humans majoritàriament han marxat, a més, hi ha una tranquil·litat a les platges que es troba a faltar durant l'estiu.

Indrets com l'Estany Gelat, inclosos a la xarxa Natura 2000 i declarat Espai d'Interès Natural, són, doncs, visites sempre profitoses, a la tardor i a la primavera, especialment.

El lloc és realment reduït, es tracta de l'embocadura del barranc de l'Estany Gelat, nom que prové de la forma de pronunciar a Mont-roig Salat. En realitat, doncs, no cal pensar en una llacuna d'aigües fredes, sinó uns aiguamolls salabrosos, amb aigua mig dolça i mig salada.

En aquestes condicions, és evident que ens trobarem amb la millor població de Fartet del Baix Camp, i una de les reserves d'aquest peix a nivell nacional.

Però els fartets difícilment els veurem, en canvi, ens serà molt fàcil d'observar-hi moltes espècies d'aus limícoles, com el Cames-llargues o el Corriol gros, Charadrius hiaticula, de la foto.

També tota mena de gavines i xatracs -més al mar, però també a l'estany- i una gran varietat de moixons petits, com ara fringíl·lids, cueretes, sits, etc.

Quant a vegetació, hi trobarem el típic canyís i salicorniar, envoltat de bosc de pins i matolls diversos. Una veritable illa enmig de l'asfalt i el ciment.

Per a accedir-hi, el més fàcil és anar per la N-240, la de Tarragona a Castelló, de nord a sud, just a l'entrada de Miami platja, podem agafar el desviament a la dreta que ens permet de creuar-la, la carretera i la via, i anar cap a l'aparcament que hi ha a la mateixa vora de l'espai, on hi ha també els plafons explicatius. podrem recórrer-lo a peu, no pas amb vehicle, però és molt petit.

Una visita fàcil, propera, però de la qual no ens en penedirem.

Sèquia Major de Vila-seca.

La Sèquia Major de Vila-seca és un espai molt interessant que ha sofert una variació enorme amb el pas dels anys.

Antigament, a la zona de la Pineda, hi havia un estany espectacular, molt gran, del qual en tenien els drets de pesca els monjos del Monestir de Poblet. Per les raons que tots coneixem de principis de fa dos segles, i com a molts altres llocs, l’estany es va dessecar pràcticament en la seva totalitat.

Posteriorment, van quedar unes restes de zones humides amb la Sèquia Major com a zona més àmplia d’aigües obertes.

La degradació ha anat augmentant amb el creixement urbanístic dels anys seixanta –ens n’hem d’adonar que som a la costa catalana- i fins i tot amb la bombolla urbanística de finals del segle passat, la que acaba d’esclatar.

Com a nota positiva, en el darrer capítol de la destrucció d’aquest espai, hi ha la instal·lació d’un camp de golf del complex Port Aventura. La part positiva es refereix a que aquesta empresa accepta de col·laborar en una certa restauració de l’espai, una restauració que, en alguns aspectes fins i tot ha millorat l'ecosistema afegint varietat.

Els efectes d’aquesta restauració es poden veure perfectament a dia d’avui, i estan ben explicats en forma de plafons sobre el mateix terreny.

El problema és que la zona és majoritàriament dins terrenys privats, i les visites sols es poden fer guiades i de forma totalment controlada. De tota manera, hi ha un petit espai, el del mirador que es pot veure a la foto, que és obert a tothom.

Per a anar-hi des de fora és fàcil, sols cal cercar els indicadors de La Pineda i tot plegat és darrere mateix del Parc Aquàtic.

Encara que només fem una petita volteta, pujant al mirador i fent una ullada per damunt del pont de la Sèquia, podem veure espècies molt interessants, com la Polla blava, la Fotja, l'Arpella, totes les espècies d’ardèids i molts ocells petits, com les boscarles, etc.
De fet, si voleu conèixer millor les espècies que s'hi poden observar podeu consultar el SOCC de Salou que fa l'Eduardo Gràcia, que es pot veure al SIOC de l'ICO, tot fent clic a l'enllaç del costat, el recorregut comença a la platja, però acaba a la Sèquia.

En definitiva, un racó que paga la pena de visitar, a més, pot ser un complement perfecte a la visita a la Torre d’en Dolça, que és molt a prop.