Atles dels ocells a l'hivern.

Finalment, ja el tinc a les mans, i fins i tot ja me n'he llegit bons trossos. Algunes fitxes, introducció, pròlegs, etc.

Realment és una obra impressionant, una bona prova del nivell que té l'ornitologia al nostre país. Si l'atles de nidificants era bo, amb molt bona feina de més de cinc-cents col·laboradors. Aquest és encara millor, gairebé nou-cents ornitòlegs hi hem treballat, més de dos-cents hi hem escrit. I una elit més reduïda ha coordinat, recollit i analitzat les dades per a donar una presentació digna.

Esment a banda mereixen les il·lustracions, són precioses i rigoroses, boníssimes, felicitats des d'ací a l'autor, Martí Rodriguez Franch.

En resum, una obra imprescindible per a qualsevol ornitòleg, no necessàriament català, i un orgull haver-hi col·laborat amb un granet de sorra.

Larus audouinii

Molt freqüent a les costes del Camp, la Gavina corsa, aquesta era a Cambrils, ahir mateix.

Chlidonias hybrida

No és gens rar a les costes del Camp de Tarragona, però la cita més curiosa és la que s'ha fet d'un exemplar als Aiguamolls del Pla.

Ardeola ralloides.

El Martinet ros és molt rar al Camp, però s'ha citat a diversos aiguamolls litorals.

Motacilla alba.

Sortint de la feina, a la gespa de La Roureda, s'hi poden observar diverses espècies, òbviament la majoria de les que toleren bé la proximitat dels humans.

un exmple clar és la pastorella o Cuereta blanca, Motacilla alba.

Cyanoliseus patagonus a la Conca de Barberà.

Aquesta Cotorra de la Patagònia encara no és assilvestrada, de moment vola lliure pels voltants de casa seva, a Vilaverd. Però ja s'han donat casos d'exemplars i fins i tot grups d'aquesta espècie a Catalunya. Ho reflecteix la nova guia d'Estrada et. al.

Galerida theklae.

Una mica separada del seu hàbitat més freqüent, aquesta Cogullada fosca ha vingut aquí a beure aigua. És a Montblanc, a La Sallida, i és un dels primers resultats pel que fa a fotografia de l'aguait que hi vam fer instal·lar.

SOCC de primavera a La Selva.

El primer recorregut de primavera del SOCC de La Selva ha estat prou reeixit. Enguany he canviat l'itinerari per a separar-lo de la carretera. No és gens agradable haver d'anar observant ocells i vigilant, al mateix temps, que no t'aixafi un camió, a mi mateix o al gos.

Així es que, sense separar-lo gens de l'indret, ara el faig passar per una riera, de manera que solament s'hi pot passar a peu, tranquil·litat total.

Per contra, la riera és una mica més enclotada, i cal estar més atent als cants que passant per la carretera. És igual, ja em va bé.

Els resultats han estat perfectament homologables amb els obtinguts els altres anys per la carretera, xoriguers, todons, tòrtores, tallarols, rossinyols.

No repeteixo totes les dades perquè les van penjant els companys de l'ICO al seu web, i cal fomentar-ne l'ús, no?

Curiosament, la llei de Murphy funciona, no he sentit ni vist cap cucut. En canvi, a la tarda, a la Conca, ens he sentit ben de prop.

En fi, ara falta el segon recorregut, a Pratdip i a La Selva.

Columba palumbus.

A l'ombra dels àlbers, aquest Tudó creu que ha passat desapercebut, i aguanta molt l'atançament.

Delichon urbicum.

Les dues orenetes cuablanques de baix comencen a edificar el seu niu, han triat un bon lloc, sota una balconada, i a embrutar-se el bec.

La de dalt, a la Conca de barberà, ja té la feina més avançada.
Les anirem seguint?

Niu de Cargolet.

Avui, tot fent el SOCC de Pratdip, he trobat aquest típic niu de Cargolet, Troglodytes troglodytes. Realment, aquests petits moixonets fan una feinada, tant pel seu potent cant com per l'elaboració d'aquests preciosos i acollidors nius.

No puc deixar de pensar en els episodis del Pingu, i m'imagino l'interior d'aquest niu amb mobles i habitacions.

És el que té ser pare al segle XXI.