Cucut reial.

Fent l'aleta, de tota la vida.

Aquest Xoriguer comú, Falco tinnunculus, està caçant de la forma més típica que ho sol fer, una pràctica que tota la vida, en català, se li diu com als xiquets quan coronen un castell, és a dir, fer l'aleta.

Realment és una denominació que jo sempre he trobat molt encertada i pròpia del català. Per què cal canviar-la ara?

SOCC 2n a Pratdip i Cames llargues.

Cames llargues, Himantopus himantopus, en vol.

Ja vaig fer el segon recorregut del SOCC de la Dòvia, a Pratdip.

El resultat no va ser res d'excepcional, potser el més destacable és haver vist l'Àliga daurada mascle en vol prou baix mercès a un grup de gralles de bec bermell esverades, i un avistament prou bo de mostela a ple dia.

La resta, el de sempre, de fet, això és que que s'espera d'un SOCC, no?

Gaig blau, posat i en vol.

Fotografies d'avui mateix al Baix Camp, el que es veu darrere el Gaig blau, Coracias garrulus, posat no és una taca, és un Xoriguer comú que estava caçant per darrere.

Agró roig.

Agró roig, Ardea purpurea, posat i en vol.

Aquest és fotografiat a l'Encanyissada, al Delta de l'Ebre, però se'n poden veure a aiguamolls litorals del Camp i fins i tot a alguns de més a l'interior, com els del Pla.

Cap de setmana al Delta.

Un cap de setmana al Delta pot donar moltes descobertes. Avui penjo dues fotos de la Cèlia, així descanso una mica.

A la primera, una mare fotja peixa el seu pollet, a la segona, descobrim que a casa ja tenim una nova ornitòloga, i és que ja ho diuen, que no cal cap condició especial per a ser observador d'ocells, ni tan sols cal ser persona.

Sí, ja sé que aquesta foto de Fotja no és feta al Camp de Tarragona, però l'espècie cria a la comarca també.

Segon SOCC de primavera a La Selva.

Avui hem pogut fer el segon recorregut del SOCC de primavera a La Selva, a la riera Gran. De fet, només és el segon cop que faig aquest recorregut, ja que el vaig canviar per a no haver de passar per la carretera de La selva a Constantí, amb tot el trànsit de cotxes i, sobretot, camions.

No cal dir que el guany ha estat importantíssim. Per la riera no hi ha passat mai ningú, ni amb vehicle ni a peu, en les dues ocasions en què he fet el SOCC. Es pot gaudir amb tota tranquil·litat de l'observació d'ocells sense haver de portar lligada la gossa, cosa que pot arribar a ser útil, ja que les dues perdius que he vist, per exemple, potser no les hauria detectat si no les hagués aixecat la gossa, ja que no han cantat en cap moment.

Finalment, el resultat ha estat perfectament homologable al del recorregut de la c arretera i, és clar, al primer recorregut a l'abril.

Potser l'anècdota naturalística més destacable han estat la parella de mussols que han tingut una llarga discussió amb una colla de garses.

Ara ja solament queda el segon recorregut a Pratdip, i la feina d'enguany ja estarà acabada.