L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 16 de gener de 2009

Baldrigues.


8. Baldriga cendrosa, Calonectris diomedea; AC.
Identificació: 45-56 cm.
Fàcil d’identificar si el veiem de prop, la més gran de totes i la més clara per damunt. De la mida d'una gavina riallera. Vola sempre a tocar de l'aigua, amb les ales "penjant" i decantada, de forma que una de les puntes sembla tocar l'aigua.
Situació:
Rara en migració i a l'hivern.
Itineraris recomanats:
Estrictament marí.

9. Baldriga pufí, Puffinus puffinus; R.
Identificació: 30-35 cm.

La més fosca per damunt i més clara per sota, de lluny, sembla blanca i negra, també la més petita de les que podem veure aquí.
Situació:
Molt ocasional,

Itineraris recomanats:
Sempre al Mar.


10. Baldriga mediterrània. Puffinus yelkouan; R.

Baldritxa.
Identificació: 34-39 cm.

Una mica més gran que la pufí, més rabasuda i amb la cua més curta. Però, sobretot, no tan marcadament contrastada, és a dir, no tan blanca per sota.
Situació:
Rar en migració i a l'hivern.
Itineraris recomanats:
Sempre exclusivament al Mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...