L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Aloses, cogullades, etc.


Calàndria ; Melanocoripha calandra; P, E; R;
Identificació: 18 cm.

El més car de veure dels nostres alàudids; Gran, gairebé com un tord. Canta molt bé, però aquí el veurem fonamentalment en migració, potser sols en sentirem el reclam. El que més destaca en parat és la taca negra vora el coll, i en vol, que les ales són totalment negres per sota. També el bec més gruixut que en els altres ocells similars.
Situació:
Força escàs, i sembla que de cada cop més.
Itineraris recomanats:
Li agraden especialment els terrenys desèrtics o semidesèrtics, però potser serà més fàcil de cercar-lo a camps de cereals, especialment quan ja no hi queda planta.

Terrerola; Calandrella brachydactyla; S, P, H; NR;
Identificació: 15 cm.
Alàudid petit, tan petit com un pardal. Del seu aspecte en destaca, a més, la coloració clara, cella blanca i bec finet. Pel soroll el podem confondre amb un fringíl·lid, canta en vol.
Costa molt de localitzar-lo, ja que és molt críptic en el seu ambient, però un com se l’ha vist, no és tan difícil d’identificar.
Situació:
Dels més corrents de la seva família, el veurem fàcilment a l’hivern, en migració i tot l’any, ja que n’hi ha molts de sedentaris.
Itineraris recomanats:
Conreus de secà, com més secà millor, és a dir, cereals, ametllers, etc.

Terrerola rogenca ; Calandrella rufescens; P, R;


Identificació: 14 cm.


Moolt semblant a la Terrerola vulgar, però més clareta i uniformement llistada, cara més rodoneta, bec més curt, una mica més petita; realment difícil d'identificar.


Situació: Rara, citada un parell de cops.


Itineraris recomanats: Sols s'ha vist als Aiguamolls litorals del Tarragonès.


Cogullada ; Galerida cristata; S; NR;
Identificació: 18 cm.
Potser és el més corrent de tots els alàudids. En tot cas, si no ho és, sí que és el més fàcil de veure. Sols el podem confondre amb la seva parenta, la cogullada fosca, ja que el plomall que té al cap, gairebé sempre visible, és molt característic.
De la resta del seu aspecte, no en destaquem res, ja que és similar a qualsevol altre, com ara l’alosa. Canta en vol o posat des d’un punt alt, de forma molt monòtona i que el farà reconèixer ben aviat.
Situació:
Molt comú, sedentari a la Conca.
Itineraris recomanats:
Qualsevol zona de semidesert, conreu de secà o clariana gran al bosc, fins i tot carreteres o pistes forestals. Però on és més abundant, amb diferència, és als camps de cereal.

Cogullada fosca; Galerida theklae; S; NR;
Identificació: 16 cm.
Francament, molt difícil d’identificar de la comuna, fins i tot per als ornitòlegs. Bàsicament, el tret més distintiu és el pit més tacat i el cant, a més dels costums, ja que es posa més a arbres i arbustos.
Situació:
Gairebé rar, en tot cas, molt més rar que la cogullada, també sedentària, però d’hàbitat una mica diferent.
Itineraris recomanats:
Més amunt a la muntanya, la cercarem a la “Segarra Tarragonina”, a les parts altes del bloc del Gaià i les muntanyes de Prades. No necessita ambients tan pobres en vegetació com l’altra cogullada.

Cotoliu; Lullula arborea; S, P, H; NR;
Identificació: 14 cm.
Una mica semblant a l’alosa, però més petita i amb un disseny a la cara molt més marcat, amb cella blanca i fina barra blanca que separa les auriculars del cos. També més tacat per damunt. Molt característic en vol, però que amb el temps ens el farà conèixer també parat, és el fort contrast blanc-castany fosc del vèrtex flexor de l’ala.
Situació:
Gens rar, sense arribar a ser tant corrent com la cogullada, per exemple.
Itineraris recomanats:
Podem dir, en aquest cas, que li agraden molt més els conreus de secà arbrats, o fins i tot els boscos esclarissats, més que a altres alàudids. Camps de vellaners, ametllers o oliveres.


Alosa ; Alauda arvensis; H, P, S; R;
Identificació: 17 cm. 350 Jon, 230 Sve.
L’ocell que dóna nom al seu grup, però això no vol dir que sigui el més corrent, si més no, no ho és a la nostra comarca. Aspecte discret, mida mitjana, potser un pèl més gran que la cogullada, a la qual realment s’assembla, però té una cresta molt més curta i que sols es veu quan les condicions són bones. De vegades, s’assembla també al cotoliu, però sol ser més clara, amb tons menys contrastats, i és clarament més gran.
Situació:
Abundant, molt abundant real ment com a migradora i hivernal, però força rara com a niadora, si ho comparem amb altres alàudids. Sembla que disminueix, també de forma diversa a altres com la cogullada o la terrerola.
Itineraris recomanats:
Planes cerealistes, estepes naturals, timonedes, etc.


Alosa becuda; Chersophilus duponti; AC, P;

Identificació: 18 cm.

Una mica semblant a l'alosa com,una, però més alta, més esvelta, amb cella molt marcada i bec característic i inconfusible si la podem veure de prop.

Situació:

Abundant, molt rara, se n'han vist diversos cops, però és realment una qüestió de sort.

Itineraris recomanats:

On s'ha citat és als Aiguamolls de Torredembarra, el 1963, però de ben segur degut a una intensiva observació a la zona. Probablement ha aparegut a timonedes i llocs més adients i ningú no l'ha vista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...