L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 2 de febrer de 2009

Òliba.


Òliba ; Tyto alba; S, P; NR;
Identificació: 36 cm.
Rapinyaire nocturn de mida mitjana, l’òliba és totalment inconfusible. El seu ventre, i parts inferiors en general, totalment blanques i la seva particular silueta, amb un perfil ben diferent de qualsevol altre mussol, fan difícil de confondre-la.
De tota manera, i com gairebé tots els mussols, serà difícil que el veiem bé, serà molt més pràctic que en reconeguem per la veu, que de ben segur haurem sentit alguna vegada. Es tracta d’udols i respiracions fortes que sovint són confoses amb sorolls paranormals, de fantasmes que ocupen els campanars i edificis abandonats que solen ser els llocs on cria.
Situació: De ser uns espècie força corrent i molt coneguda, l’òliba ha passat en pocs anys a ser un dels rapinyaires nocturns més rars. En aquest cas, ha passat totalment al contrari del que sol passar. És a dir, el fet que criï sempre prop de l’home ha estat la seva perdició. D’una banda, la proliferació dels raticides d’efecte lent –anticoagulants- que es fan servir avui, i de l’altra banda l’enrunament dels masos vells per l’abandonament total de camp, han fet que quedin molt poques parelles nidificants d’òliba, quan sols fa 10 – 15 anys n’hi havia més que de xoriguer, per exemple.
Itineraris recomanats: Les parelles que queden s’han de cercar a llocs on la presència de l’home no sigui constant, masos vells i edificis alts de pobles petits, de tota manera, no es poden donar indicacions clares, ja que depèn, com s’ha dit, de la utilització o no de raticides d’efecte retardat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...