L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 4 de febrer de 2009

Sibocs



Enganyapastors ; Caprimulgus europaeus; E, P; NR;
Identificació: 26 cm.
A la pràctica, distingir el Siboc de l’enganyapastors és força difícil pel que fa al seu aspecte, però és molt més fàcil pel cant. Ens serà també molt útil per a establir un diagnòstic de fixar-nos en el tipus d’hàbitat. Especialment en l’alçada. Efectivament, si veiem un Caprimulgus a més de 600 m s.n.m. gairebé segur que sigui un enganyapastors, i si és a menys de 500 m, serà molt més probable que sigui un siboc...I si és a 550 m.? Aleshores, ens fixarem en les tonalitats més grises de l’enganyapastors i en la mida, ja que és una mica més petit que el siboc.
Situació:
Molt més escàs que el siboc, però no és pas rar, el podrem veure amb relativa facilitat a l’estiu, posat a carreteres o pistes forestals, si viatgem de nit, és clar.
Itineraris recomanats:
li agraden les zones de bosc amb moltes clarianes, i si combinem això amb el què hem dit de l’alçada, fàcilment podrem deduir que es troba a les zones de muntanya.

Siboc ; Caprimulgus ruficollis; E, P; NR;
Identificació: 32 cm.
A la pràctica, indistingible de l’enganyapastors si no som ornitòlegs, només el reconeixerem pel cant, ben diferent, ja que aquest fa com si piquéssim dues fustes de forma contínua i compulsiva, mentre que l’altre fa una espècie de ronc agut, que s’assembla molt al crit dels cadells, Grillotalpa grillotalpa. La resta de les diferències ja les hem explicat en el text de l’enganyapastors.
Situació:
Molt més corrent a la Conca, el podrem veure de nits a la carretera, viu o mort, ja que, desgraciadament, és freqüent que els cotxes els aixafin. De tota manera, no es tracta d’un ocell abundant.
Itineraris recomanats:
Zones de conreus alternats amb boscos de qualsevol mena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...