L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Tallarols


Tallareta cuallarga ; Sylvia undata; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm.

Tallarol típic, és a dir, petit insectívor d’aspecte fi i delicat, amb bec primet i cant fort i xisclant, com renyant algú. En aquest cas, els trets diagnòstics de l’espècie són la cua llarga, desproporcionada, i la coloració molt fosca, gris per damunt i vermell vinós per sota, amb anell ocular vermell, que es veu prou bé si el tenim a prop.
Situació:
Fa temps era dels tallarols més freqüents, actualment, és molt menys abundant, però no és pas escassa. De les poques sedentàries, paga la pena tenir-ho en compte.
Itineraris recomanats:
Garrigues i matollars, clarianes de bosc.

Tallarol trencamates ; Sylvia conspicillata; P, E; NR;
Identificació: 12 cm.
Dels més bellament acolorits, gris blavós pel cap i al damunt de la cua, ventre vinós, gola blanca i parts superiors de les ales rovelloses. Anell ocular blanc. Femelles molt més apagades i descolorides.
Situació:
De les més escasses, estival i niador molt poc freqüent. Una mica més fàcil de veure con a migrador. Molts tallarols canten també en les migracions, la qual cosa en facilita la localització i la identificació.
Itineraris recomanats:
Matollars i garrigues seques a més de 700 m. sobre el nivell del mar. Molt selectiu a l’hora de criar.

Tallarol de garriga ; Sylvia cantillans; P, E; NR;
Identificació: 12 cm.
De la mateixa mida i, de vegades, recorda una mica al trencamates. Gris cendrós per damunt, vermellós al pit i blanquinós al ventre. Bigoti blanc i anell ocular vermell. Com en altres casos, femelles més apagades i críptiques
Situació:
Molt més abundant que el trencamates, també estival, però més adaptable a a l’hora de niar i també com a migrador.
Itineraris recomanats:
Qualsevol mena de garriga i matollar, clarianes de bosc, vores de pistes i carreteres, bardisses, tallafocs i fins i tot jardins i parcs.

Tallarol capnegre ; Sylvia melanocephala; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm. 444 Jon, 284 Sve.
El nom ho diu tot, tallarol una mica més gran que el de garriga, tot ell d’un color gris cendra degradat, negre al cap i clar sota la cua. Anell ocular vermell molt visible i gola molt clara, ben contrastada. Femella amb el mateix disseny però descolorida, excepte el ventre, més marronós.
Situació:
El tallarol més corrent, a més present com a sedentari.
Itineraris recomanats:
Molt adaptable, en general, garrigues i matollars, però li agrada d’ocupar jardins, parcs, boscos de ribera i bardisses entre conreus.

Tallarol emmascarat ; Sylvia hortensis; P, E; R;
Identificació: 15 cm.

Tallarol gran, més que un pardal, sembla un tallarol capnegre, però sense l’anell ocular vermell.
Situació:
Molt escàs com a estival i, per tant, niador. Molt més probable de veure’l en migració. Recordem el que hem dit amb el trencamates.
Itineraris recomanats:
Garrigues i matollars, sotabosc d’alzinars, boscos de ribera i rouredes.

Tallarol xerraire ; Sylvia curruca; P; AC;
Identificació: 12 cm.

Si el veiem, cosa realment difícil, el reconeixerem fàcilment, petit tallarol gris per damunt, amb gris molt clar per sota. Cant molt característic.
Situació:
Veritable raresa, sols l’hem observat un parell de cops a l’Alt Gaià.

Tallareta ; Sylvia communis; P, E; NR;
Identificació: 13 cm.

Com una mena de tallarol trencamates gran passat per la rentadora, molt més descolorit. El color rosat del pit dels mascles, tot i que és pàl·lid, es veu si el podem observar bé.
Situació:
Malgrat el nom científic, no és precisament el més corrent dels tallarols, potser ho era quan Latham el va batejar.
Itineraris recomanats:
Bardisses entre conreus, sotabosc de boscos de ribera, rouredes i alzinars.

Tallarol gros ; Sylvia borin; P, E; NR;
Identificació: 14 cm.
Malgrat el seu nom, no és pas més gran que altres tallarols. Si alguna cosa podem destacar és, precisament, las manca de trets distintius. És un insectívor mitjà amb un plomatge uniformement gris bru, una mica rabassudet.
Situació:
No és especialment corrent, però tampoc el podem qualificar de rar, estival i migrador, caldrà paciència per a veure’l, ja que és molt discret.
Itineraris recomanats:
Nosaltres l’hem vist quasi sempre a boscos de ribera, tot i que a la bibliografia sempre se’l cita a vegetació baixa, herbassars i matollars.

Tallarol de casquet ; Sylvia atricapilla; S, P, H; NR;
Identificació: 14 cm.

Un dels tallarols més fàcils d’identificar, i el fet de ser força corrent el fa ser, també, molt conegut. De tonalitats grises als mascles i castanyes a les femelles, tant els uns com les altres tenen un capell molt característic, que en els mascles és negre i en les femelles i els joves és marró.
Situació:
Dels tallarols més freqüents, encara que darrerament ha davallat molt. A més, és dels pocs sedentaris, per la qual cosa en podrem veure tot l’any.
Itineraris recomanats:
Matollars i zones de vegetació mitja o baixa. Li agraden especialment els marges ben constituïts entre conreus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...