L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 9 de novembre de 2009

La Torre d'en Dolça, a Vila-seca.








La Torre d’en Dolça és un espai humit artificial, creat per l’Ajuntament de Vila-seca prop del Parc de Port Aventura, i s’hi accedeix per la carretera de Vila-seca a La Pineda, molt a prop de l’ermita de la Mare de Déu de la Pineda.
L'entorn no és el més ideal per a una activitat naturalística, rodejats d'indústria química. No obstant això, cal dir que a pocs llocs on podem arribar a deu minuts de Reus o Tarragona podrem observar tantes espècies diferents d'ocells. I menys encara si cerquem limícols i altres ocells aqüàtics.
En aquest espai, on se celebren curses de cavalls cada any per Sant Antoni, hi trobarem quatre estanys artificials que mantenen tot l’any el mateix nivell i on hi ha aigua, si més no aparentment, en molt bon estat. I estan completament rodejats de boga i canyís.
Aquest fet, per si sol, ja representa, com tot ornitòleg pot comprendre, un gran motiu per a atraure ocells de diverses espècies. Però, a més, aquest indret ja està començant a representar un reducte dels ambients rurals del Tarragonès. A la vella Torre d’en Dolça, que dóna nom a tot l’espai, hi cria una colònia de Gralles, Corvus monedula, i una parella de Xoriguers, Falco tinnunculus.
S’hi poden veure fàcilment espècies típiques d’ecotons agroforestals que ara mateix ja comencen a ser rares a nivell nacional, com la Xixella, Columba oenas, el Picot verd, Picus viridis o el Cucut reial, Clamator glandarius.
És clar, però, que el major atractiu de l’espai són els ocells d’ambients humits, personalment, hi hem vist freqüentment moltes espècies de gavines, pràcticament tots els ardèids, la majoria dels ràl·lids -inclosa la Polla blava- i moltíssims limícols.
És molt interessant de portar telescopi, ja que molts cops cal esperar una estona a que els ocells es refiïn i es deixin observar a una certa distància. Aquest lloc demana a crits un aguait per a observar ocells, seria sens dubte molt productiu.
A les fotos una vista d’un dels estanys, una Xixella amb un Abellerol, Cames-llargues i dos Agrons blancs fotografiats aquesta setmana.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...