L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimarts, 2 de febrer de 2010

Rateres.


Sí, som al segle XXI, però encara hi ha gent que no se n'ha assabentat. Convenis de Wasington, de Bonn, de Berna, Lleis nacionals i internacionals, Llistes roges, Catàlegs d'espècies amenaçades...què és tot això?
On estiguin uns bons "pajaritos fritos" que es deixin anar de proteccions i altres martingales.
Avui mateix, dia dos de febrer de dos-mil deu, una persona capturava tres Pits-roigs, dos Tallarols de capnegre i tres Tallarols de garriga amb rateres -també dites ballestes- fabricades artesanalment per ell mateix.
Potser la crisi afavoreix les ànsies d'aconseguir proteïnes?
Deplorable!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...