L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 13 de maig de 2012

Primers SOCC de primavera a Arbolí i La Selva.

 
Avui, segon dia de veritable calor, hem fet el primer recorregut del SOCC de la Selva, del Torrent Gran, que fem per darrera vegada enguany.
I el passat dia u de maig vam fer per primer cop el recorregut del SOCC d'Arbolí, els comentarem tots dos junts, ja que un substituirà l'altre a partir de l'any vinent.
El canvi obeeix a que la Nat Argullós, que és qui va iniciar aquest SOCC d’Arbolí ho deixa enguany.
Jo vaig iniciar el de La Selva per motiu de cobrir l’Atles d’hivern, una quadrícula preferent, però la veritat és que no és un recorregut massa amable. De primer, transcorria per la carretera de La Selva a Constantí, carretera asfaltada i força transitada fins i tot a primera hora de la matinada per cotxes i camions. Ni tan sols podia fer el camí tranquil·lament amb la gossa deslligada. Vaig canviar al Torrent, que és paral·lel i molt proper, però, òbviament, molt més tranquil. I així era molt millor, però, és clar, bàsicament garses, pardals, estornells, tudons, tórtores turques i altres ocells adaptats a la proximitat humana.
El d’Arbolí, en canvi, és una pista asfaltada, transformada en carretera que va d’Arbolí a Cornudella, passant pel Coll de la Creu, un indret magnífic, entre les Muntanyes de Prades i el Montsant, a la vista de Siurana, el pantà, etc.
El primer dia ja he pogut observar Falcó pelegrí, Àguiles daurades i Xoriguers, però els molts dies que hi he passat, per aquí, hi he arribat a veure totes les espècies d’Àguiles –Daurada, Perdiuera i Marcenca- i Falcó, Astor, Esparver, Xoriguer, Mostatxut...a més a més de tota mena de moixonets, corbs, cornella, merla roquera, etc
Un passeig molt interessant i tranquil, en tots els aspectes, paisatge, vegetació i fauna. A més, comença tot just davant de casa.
Un veritable goig, cobrir aquest itinerari.
A la foto, un Rossinyol que he aconseguit copsar mentre cantava vora el camí a La selva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...