L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 23 de desembre del 2012

Encara hi són.

Definitivament, les òlibes segueixen entrant i sortint de la casa. Sembla ser que els dies que fa molt de vent tenen menys sort en les seves sortides de cacera i acaben menjant del que els posem. Però si fa bo, no toquen res, de dins.
Aquesta és la darrera foto en la que surten.
Ara he recoolit les egagròpiles, a veure si hi trobem menjar de fora.

4 comentaris:

  1. Doncs jo no les veig, es mimetitzen molt bé. És broma, suposo que la fotografia no s'ha carregat bé o potser el meu navegador no la mostra correctament. És sorprenent que no toquin el menjar de dins, això és un molt bon senyal.

    ResponElimina
  2. Sí, home, se'n veu una a dalt a la dreta...

    ResponElimina
  3. Sí, tens tota la raó, però segueixo pesant que en aquesta fotografia el mimetisme és considerable. Si no fos perquè ja sabem que hem de buscar una òliba a l'imatge, de ben segur que passaria desapercebuda.

    ResponElimina
  4. Era de nit, la càmera trampa amb poca resolució, enfocada al forat, i no a la lleixa com abans...
    En fi, que no es tracta de guanyar un premi de fotografia, no?
    A veure si ho millorem en un futur.

    ResponElimina

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...