L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 23 de desembre de 2012

Encara hi són.

Definitivament, les òlibes segueixen entrant i sortint de la casa. Sembla ser que els dies que fa molt de vent tenen menys sort en les seves sortides de cacera i acaben menjant del que els posem. Però si fa bo, no toquen res, de dins.
Aquesta és la darrera foto en la que surten.
Ara he recoolit les egagròpiles, a veure si hi trobem menjar de fora.

4 comentaris:

  1. Doncs jo no les veig, es mimetitzen molt bé. És broma, suposo que la fotografia no s'ha carregat bé o potser el meu navegador no la mostra correctament. És sorprenent que no toquin el menjar de dins, això és un molt bon senyal.

    ResponElimina
  2. Sí, tens tota la raó, però segueixo pesant que en aquesta fotografia el mimetisme és considerable. Si no fos perquè ja sabem que hem de buscar una òliba a l'imatge, de ben segur que passaria desapercebuda.

    ResponElimina
  3. Era de nit, la càmera trampa amb poca resolució, enfocada al forat, i no a la lleixa com abans...
    En fi, que no es tracta de guanyar un premi de fotografia, no?
    A veure si ho millorem en un futur.

    ResponElimina

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...