L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dissabte, 9 de novembre de 2013

El coll de la Creu.


Seguint amb els bons llocs que tenim per a observar ocells al Camp de Tarragona, ja potser només queda esmentar els que a dia d'avui tenim establerts per a realitzar el programa SOCC de l'ICO.
Després d'haver iniciat i seguit SOCC's a Poblet, Querol, Farena i la Selva del Camp, ara mateix en fem dos, un a Pratdip, al barranc de la Dòvia, i un a Arbolí, concretament començant des del mateix poble i anant per la carretereta que ens porta a Cornudella, acabant una mica més enllà del coll de la Creu.
En aquests dos casos, no cal explicar massa els recorreguts, ni tampoc els ocells que hi podem observar, ja que només cal anar al SIOC de l'ICO, que trobareu fent clic al llibre del Camp de Tarragona i totes aquestes dades les podem obtenir fàcilment.
Només dir en cada cas algun altre aspecte paral·lel.
En el cas concret del coll de la Creu, direm que el paisatge és magnífic, amb la vista sobre el pantà de Siurana, el poble de Siurana i caminant entre els massissos de les muntanyes de Prades i el Montsant.
La vegetació, entre alguna resta de conreu d'avellaners i poca cosa més, és dominada per boscos de pi blanc i alzinars, amb molts cingles i la vegetació de ribera al lluny.
El recorregut del SOCC és totalment asfaltat, una carretera, però amb molt poc trànsit. Si hi anem entre setmana, és possible que fem el trajecte complert , d'anada i tornada, sense trobar-nos absolutament ningú.
Però si sols hi anem de visita, sense les  limitacions d'una feina de transsecte, podem allargar-nos per alguna de les pistes que ens surten a dreta i esquerra, potser la més recomanable és la que baixa just des del coll cap a l'embassament. O la que puja fins a l'ermita de Sant Pau.
Val a dir que el disseny del SOCC no el vaig fer jo mateix, el vaig heretar de la Nat Argullós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...