L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 18 de febrer de 2015

La vista de la becada.



Sovint expliquem quan parlem en públic d'ocells que les becades, Scolopax rusticola, tenen tanta o més visió estereoscòpica per darrere que per davant.
Això s'ho poden permetre perquè el seu bec disposa d'una sensibilitat tàctil que els permet de cercar menjar sense haver-lo de mirar gaire.
En canvi, aquesta visió més perfecta cap enrere els permet d'estar sempre a l'aguait de predadors mentre mengen.
Doncs bé, a quests dies hem tingut ocasió de fer un parell de fotografies que il·lustren perfectament això.
El cap de la becada vist des de la seva esquena ens mostra perfectament com es veuen els seus dos ulls. Sembla talment que estigui de cara, si no fos perquè veiem el bec a l'altre costat.
Mentre que en el Gratapalles o el pinsà, per exemple, no en veiem cap, d'ull, des del mateix angle.
Haurem d'utilitzar aquestes fotografies en els propers power-points.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...