L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dijous, 5 de gener de 2017

Còlit del desert.

Fotografia del web Salidun (J.A.Barba i T. Peral)
L'any va acabar molt bé pel que fa a rareses ornitològiques. Doncs sembla que els reis volen que el 2017 comenci també molt bé.
De moment, segueixen l'ànec glacial i la fredeluga gregària al mateix lloc. Però, a més a més, ara un Còlit del desert, Oenanthe deserti, ha aparegut a la Banya, al delta, és clar.
La foto no és d'aquest exemplar, és clar, nosaltres no hi hem anat...encara?
Ja ha començat a passar gent...
I si no sou tan viciosos dels ocells, no voleu deixar tanta empremta de carboni i només voleu veure una preciositat de moixó; teniu altre cop l'ànec mandarí a la riera de Riudoms de Cambrils.
Que potser ens hem portat molt bé, enguany?

Nota del 13.1.2017:
Hi hem anat i hem pogut veure tot, bé, la fredeluga ja no es veu, però la resta sí. A més de dos ànecs negres, Melanitta nigra, a l'Ampolla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...