L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 13 de març de 2019

Moixonets.




Sembla que els ornitòlegs en general tenim una obsessió per les espècies empblemàtiques, protegides, escasses, en perill d'extinció. Encara millor si són grans, rapinyaires, etc.
Però la bellesa en el món dels ocells no hi és solament en aquests grans ocells. Els petits moixonets també són bells, molt bells. De dalt a baix:
Aquí en teniu uns quants exemples; la cotxa fumada, Phenicurus ochruros, molt corrent a l'hivern i molt refiat, de vegades.
El blauet, Alcedo atthis, lligat als rius i masses d'aigua, gran pescador i dotat de bellíssims colors, el podrem veure tot l'any amb relativa facilitat.
Molt més discret, el teixidor, Remiz pendulinus, un autèntic arquitecte de nius molt ben edificats, a més a més de ser mol bonic.
I finalment, una espècie exòtica invasora que s'ha establert com anidificador a alguns indrets del nostre País: el bec de corall senegalès, Estrilda astrild. Molt petit i bonic, malgrat que¡, a dreta llei, no n'hi hauria d'haver en llibertat a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...