Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Ben d'hora ben d'hora ens endinsem als 6 graus de temperatura a Arbolí (a Cambrils 13); el primer recorregut del SOCC d'hivern ha estat dels més reeixits, amb sorpresa inclosa. Trenta-tres espècies i prou quantitat de casdascuna. La sorpresa: cinquanta-quatre gavians argentats en migració, potser de la costa cap a algun embassament de Lleida. Com sempre, un paisatge fantàstic i molta, molta tranquil·litat. Tenim molta sort amb els recorreguts de SOCC que fem, tos dos són una meravella per a gaudir.

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Una mica tard per a fer el primer recorregut del SOCC d'hivern, però enguany ha anat així. A més, força vent, quasi a punt de deixar-ho córrer. Però finalment hem fet el cens. Dels dies més pobres, lògic. El lloc, com sempre, fantàstic, un cop més, i solament ho hem vist dos anys, s'ha omplert la resclosa del torrent. I ens hem fixat en com lluiten per a sobreviure alguns arbres. Sempre paga la pena la Dòvia.

Els Clots de la Barquera.

Després de molts anys (potser més de 20) de sequera, anys en els quals els clots eren totalment secs, no sabem ben bé per què, tornen a estar ben plens d'aigua, tan plens com quan els vàrem descobrir. En aquella època hi havia polles d'aigua, rasclons, cabussets i dues parelles nidificadores de matinet menut, per exemple. Sempre eren plens d'aigua, vam aconseguir que el lloc fos inclòs a l'inventari de zones humides de Catalunya. Doncs bé, ara hi ha exactament la mateixa quantita d'aigua, encara que sembla que els ocells no se n'han adonat encara. Alguns sí; hi hem vist repicatalons i un cabusset. A veure si dura i tornen a ser un lloc fantàstic per a l'avifauna com ho van ser els anys 90.

Repicatalons.

Com cada any, ja tenim als aiguamolls del Pla els repicatalons hivernals. Són una preciositat! Ara, que mentre gaudim dels repicatalons no podem fir el mateix de l'estat de l'aguait: pintades, la porta rebentada, el terra ensorrat...ningú no en fa manteniment. És una llàstima, justament quan cada cop més gent de tot el país coneix els aiguamolls del Pla com un lloc fantàstic per a observar ocells.

El xoriguer atrapat.

Amb l'ajuda dels treballadors de l'empresa, alliberem la femella de xoriguer que havia quedat atrapada a la lletra P de la nau. Ja vola sense problemes.

El Saler.

Sempre s'ha dit; d'una crisi n'has de treure una oportunitat. Això ha passat fa un parell d'anys a l'estany Gelat, a Mont-roig. Des que el tren ja no passa per l'antiga via, prop de la mar, i ara passa pel corredor mediterrani, el lloc per on passava abans el tren és ara la millor talaia per a observar ocells a l'estany, ja que és enlairat i prou lluny. Doncs ara està passant el mateix a l'estany del Saler, als aiguamolls de Torredembarra i el Creixell. Encara que per un període indefinit de temps, els trens no passen per la via vora la mar, ja que el túnel de Roda no és operatiu. Així, la via ha esdevingut, si més no de moment, el millor lloc per a observar ocells a l'estany, ja que no s'hi fa cap mena de gestió i aquest és l'únic punt enlairat per damunt del canyís que et permet veure el què hi ha a la làmina d'aigua. Avui mateix, per exemple, una polla blava, que mai no l'hauria vista si no fos per aquest lloc privilegiat, impossible d'aprofitar fins ara...si no et volies jugar la vida.

La socialització al món dels moixons.

Una joia més de Cossetània, segur que n'aprendrem molt, llegint aquest llibre.

Corredor saharià!

Sorpresa! Una veritable raresa a la vora de casa; un bimbo Km 0. Ha aparegut un corredor saharià, Cursorius cursor, ni més ni menys que a Reus, a encara no 10 Km de casa. Òbviament hi hem anat a veure'l. I no solament nosaltres, molta gent vinguda d'arreu n'ha gaudit, perquè s'ha deixat veure molt bé. Segur que molts han aprofitat que baixaven per al DeltaBirding i han passat pel Camp de Tarragona. Un goig, un moixó ben elegant i que fa honor al seu nom.

Arpelles.

Confirmat! Hem pogut veure com quatre preciosos pollets d'Arpella han volat del niu de la parella dels aiguamolls del Pla. Queda clar que aquest espai no para de donar-nos sorpreses i alegries.

Excel·lent notícia!

Sí, una notícia molt i molt bona, ja feia dies que ho anàvem seguint, i ara, amb aquesta (i altres) fotos del Biel Rull es confirma del tot: les Arpelles comunes, Circus aeruginosus, han criat als aiguamolls del Pla, un mínim de tres joves volantons es poden veure voltant per la zona, el niu era al mig del canyissar, és clar. Ho acaberem de confirmar, però quasi segur mai a la història aquesta espècie havia nidificat al Camp de Tarragona. Això només fa que augmentar encara més el valor d'aquest espai singular.

Comparativa.

Vaja, sembla que s'hi han posat expressament. Podem comparar el gavià argentat de pota groga, Larus michaellis, amb la gavina corsa, Ichthyaetus audouinii.

Segon SOCC de primavera a Pratdip.

Dia perfecte per a fer SOCC, avui al Prat, el barranc de la Dòvia. Quant a moixons força normal, una mica com sempre, però sense veure cap rapinyaire, cosa rara. En canvi, diverses "meravelles": una furgoneta estavellada, que hi és des de fa força temps, la nevera i la caravana també, ja ni les hem fotografiades, cabres mig ensalvatgides també des de fa anys i una camper d'algú que s'hi ha quedat a dormir. Sembla poca cosa, però cal recordar que és un Espai d'Interès Natural, la serra de Llaberia, degudament senyalitzat.

Xarxet marbrenc.

Un bon regal per al dia del nostre aniversari; no tenia fotos d'aquesta preciosa espècie. El xarxet marbrenc, Marmaronetta angustirostris. Una preciositat.

Binocles.

Un exemple clar de si paga la pena o no tenir uns bons binocles. De quina forma, si no, hauríem pogut veure un àguila perdiuera posada a 2,5 Km de distància? Ep! que no l'hem vist volar primer, l'hem trobat ja posada. La foto de sota és feta amb la Coolpix P1000 al màxim de zoom, la identificació final ha estat amb el telescopi.

Festa dels Falciots.

Avui hem posat el nostre granet de sorra a la festa dels falciots, amb una visita guiada als aiguamolls del Pla. Un lloc excepcional a l'Alt Camp. Tothom ha pogut conèixer aquest espai i esperem que el comenci a estimar, a més ens ho hem passat força bé. A veure si ho repetim!

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Avui feina doble a Arbolí...o triple? Cal fer el primer recorregut de primavera del SOCC, anar a votar (eleccions catalanes) i comprovar si hi torna a haver aquesta mena de "pseudoaurora" boreal que ha pogut veure molta gent a Europa la nit passada. Bé, doncs tot assolit, el SOCC força bé, 30 espècies d'ocells i dos cabirols, malgrat el plugim, podem dir que ha tingut força èxit. Votar ho hem pogut fer, els segons a la mesa. I això de l'aurora, bé, una mica de color sí que hi havia al cel. A més a més un parell d'orquídies baixant i comprovar que a casa tenim ocupes; una parella de mallerengues blaves torna a criar al niu artificial de la façana. Genial!

Primer SOCC de primavera a Pratdip.

Dia amb magnífica meteorologia per a fer el SOCC de primavera, el primer recorregut. Les dades han estat increïblement comparables al meateix cens de l'any passat, fet el dia 7. Solament moltes més gralles i cap rapinyaire, continuem!

Sorpresa.

Sí, el que menys esperàvem mentre signàvem llibres per Sant Jordi al passeig marítim de Cambrils és que ens passéssin per damunt una dotzena de martinets de nit. Però ja se sap, la natura les té, aquestes sorpreses.

La Duquessa.

La nostra duquessa cova. Sí, una mica tard, a veure si podem veure'n els pollets.

La saviesa dels mussols, de Jennifer Ackerman.

Gràcies a Cossetània, de nou podem gaudir en català de la darrera meravella de Jennifer Ackerman: La saviesa dels mussols. Un llibre ben documentat, interessantíssim i molt ben escrit, fàcil de llegir i que ens ensenyarà moltes coses, com els altres dos de l'autora: L'enginy dels ocells i l'enigmàtic tarannà dels ocells.

I més.

Encara més llibres, aquest amb unes delicioses il·lustracions de Sandra Lefrançois que complementen els textos d'Antoine Isambert. Una meravella.

Ha mort el paper?

Ni parlar-ne, augmentem la nostra llibreria amb més i més treballs sobre moixons, en francès o en català. Cossetània treballa incansablement perquè aquestes joies no desapareguin sota la dictadura de la digitalització. I nosaltres que ho celebrem! Els acabem de rebre, no els hem llegit encara, per tant, no us els podem valorar. Potser més endavant i d'un en un, així es digereix millor.

Una aparició inesperada.

Sí, mai no ens hauríem pensat que una preciosa parella d'ànecs canyella, Tadorna ferruginea, s'aturés a la llacuna gran dels aiguamolls del Pla. Una més de les espècies d'ocells que a l'Alt Camp sols ha estat vista als aiguamolls.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Després de la pluja, sol i vent. Molta visibilitat, pocs moixons, com a Arbolí. La sorpresa no ha estat cap ocell, ha estat una escultura dedicada a en David Aldomà. Encara no ho sabem del cert, però per les dates i el nom creiem que es tracta d'un jove ornitòleg a qui vàrem conèixer fa anys i que va morir d'accident a Barcelona. Ho esbrinarem. P.S. Misteri resolt; efectivament, aquesta escultura és l'homenatge de l'escultor, pintor i autor de còmics Artur Aldomà al seu fill. Aquest, en David Aldomà, era ornitòleg i va morir jove d'accident de trànsit a Barcelona, on vivia. El Món és petit!

Entre SOCC i SOCC tenim temps de col·laborar amb el cens d'aqüàtiques hivernals, ens han tocat la Sallida, a Montblanc, l'embassament de Siurana, la resclosa del riu Gaià al Catllat, la Torre d'en Dolça i, és clar, els Aiguamolls del Pla, a l'Alt Camp. Excepte a Siurana, el nivell d'aigua no és diferent d'altres anys, malgrat la sequera. La sorpresa ha estat un agró blanc a la Sallida, i, malgrat no ser un dels llocs que ens tocava de fer, una visita a l'embassament de Riudecanyes, amb tan poica aigua que també ens ha saltat una sorpresa, que no és precisament un ocell.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui havíem pensat que seria el dia ideal per a fer el segon recorregut del SOCC d'Arbolí. De fet, el dia sí que ha estat bé. Però el resultat ha estat amb diferència el més pobre de tots els recorreguts SOCC que hem fet mai. La causa, ni idea, potser el temps meteorològic, potser la sequera -vegeu com està l'embassament- o el que sigui, el cas és que hem vist -i sentit- menys moixons que mai. Bé, aquest és el sentit del SOCC, veure com evolucionen els ocells "corrents". Continuarem!