Una mica tard per a fer el primer recorregut del SOCC d'hivern, però enguany ha anat així. A més, força vent, quasi a punt de deixar-ho córrer. Però finalment hem fet el cens. Dels dies més pobres, lògic. El lloc, com sempre, fantàstic, un cop més, i solament ho hem vist dos anys, s'ha omplert la resclosa del torrent. I ens hem fixat en com lluiten per a sobreviure alguns arbres. Sempre paga la pena la Dòvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada