L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dissabte, 24 de gener de 2009

Daurades i fredeluga.

Fredeluga; Vanellus vanellus; P, H; NR;
Identificació: 30 cm.

Limícol rabassut i una mica “diferent”, tant pel que fa ala coloració com per la forma i els costums. Té coses típiques dels altres limícols, com ho són els costums gregaris i el menjar a terra en grups, però no necessita aigua a prop. Però la seva silueta, amb ales arrodonides i grans, i la seva forma de volar, una mica “papallonejant” és ben especial. De tota manera, és inconfusible, amb el seu elegant vestit, fosc, quasi negre, i blanc, amb el contrast estudiat i el plomall del cap, no hi ha cap altre ocell d’aquesta mida i color que es pugui veure als conreus de la Conca.
Situació
Corrent, cada hivern se’n veuen grups menjant i sobrevolant els camps de cereal i els erms de les nostres comarques. Com més fred és l’hivern més se’n veuen, perquè, com és natural, cap al nord d’Europa és molt més dur que a la nostra Mediterrània, i les fredelugues no es poden alimentar amb el terra gelat.
Itineraris recomanats
Camps de cereal, erms i guarets, no necessàriament de gran extensió, sols cal un petit camp d’ordi enmig d’una gran extensió de bosc o conreus arbrats.

Daurada grossa; Pluvialis apricaria; P, H; NR;
Identificació: 27 cm.
Limícol rabassut i, com que el veurem a l'hivern, podem dir que discret, de tons marronosos i grisosos, molt críptic.

Situació
No rar, grups més o menys grans i més freqüent els hiverns més durs.
Itineraris recomanats
No necessàriament aiguamolls, també present a camps de cereal, erms, aeroports i guarets.
Pigre gris; Pluvialis squatarola; P, H; R;
Identificació: 27 cm.
Bec gruixut, ventre i gola negres, resta del cos gris clar.
Situació
Rar, grups més o menys grans i més freqüent els hiverns més durs.
Itineraris recomanats
Aiguamolls litorals, ha estat observat als de Torredembarra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...