29. Cigne mut; Cignus olor. P. R.Identificació: 150 cm.
Completament inconfusible, a més de ser molt conegut. Enorme ocell -dels més grans que poden volar, els seus ous són els més grans de tots els ocells d'Europa. Blanc, coll llarguíssim i d'aspecte molt elegant.
Situació:
Darrerament, hi ha hagut diverses cites, probablement d'exemplars procedents de captivitat, n'hi ha una d'antiga de 22 exemplars a Torredembarra el 1963.
Itineraris recomanats:
Aiguamolls litorals.
Situació:
Darrerament, hi ha hagut diverses cites, probablement d'exemplars procedents de captivitat, n'hi ha una d'antiga de 22 exemplars a Torredembarra el 1963.
Itineraris recomanats:
Aiguamolls litorals.
30. Oca vulgar ; Anser anser. P. R.
Identificació: 46 cm.
Difícilment veurem oques posades a la zona, ja que es tracta d’un ocell molt rar, en tot cas, en aquestes circumstàncies és totalment inconfusible, un ànec enorme i altiu, de tons grisos i blancs. És molt més probable veure’l en vol, en grups d’emigrants, aleshores destaca la formació en V, el vol pesat però potent i la forma típica de cos voluminós, coll llarg i ales acabades en punta i contrastades, clares i fosques. Quasi mai és silenciosa en vol, fins i tot pot ser que les sentim abans que no les veiem.
Situació:
Realment poc corrent, podem dir que quasi accidental, sols en temps de pas.
Itineraris recomanats:
Òbviament, no n’hi ha, donada la seva escassetat.
31. Xarxet ; Anas crecca. P, H. NR.
Identificació: 35 cm.
Petit aneguet realment difícil de confondre, discret de coloració, els mascles tenen cap i coll vermells i verds, i una característica cua groga i negre. Espill verd fosc amb vores blanques, discretament bru tacat. En vol, és més claret de sota. De tota manera, si veiem un ànec quasi la meitat de petit que un coll-verd, pràcticament segur que serà un xarxet.
Situació:
No rar, relativament corrent en migració, en els dos passos, i fins i tot hivernal a llocs adients, com ara remansos de rius, estanys, embassaments o aiguamolls, com la Torre d'en Dolça.
Itineraris recomanats:
Aiguamolls, embassaments, estanys.
32. Ànec coll-verd; Anas platyrhynchos. P, H, S. NR.
Identificació: 56 cm.
Identificació: 46 cm.
Difícilment veurem oques posades a la zona, ja que es tracta d’un ocell molt rar, en tot cas, en aquestes circumstàncies és totalment inconfusible, un ànec enorme i altiu, de tons grisos i blancs. És molt més probable veure’l en vol, en grups d’emigrants, aleshores destaca la formació en V, el vol pesat però potent i la forma típica de cos voluminós, coll llarg i ales acabades en punta i contrastades, clares i fosques. Quasi mai és silenciosa en vol, fins i tot pot ser que les sentim abans que no les veiem.
Situació:
Realment poc corrent, podem dir que quasi accidental, sols en temps de pas.
Itineraris recomanats:
Òbviament, no n’hi ha, donada la seva escassetat.
31. Xarxet ; Anas crecca. P, H. NR.
Identificació: 35 cm.
Petit aneguet realment difícil de confondre, discret de coloració, els mascles tenen cap i coll vermells i verds, i una característica cua groga i negre. Espill verd fosc amb vores blanques, discretament bru tacat. En vol, és més claret de sota. De tota manera, si veiem un ànec quasi la meitat de petit que un coll-verd, pràcticament segur que serà un xarxet.
Situació:
No rar, relativament corrent en migració, en els dos passos, i fins i tot hivernal a llocs adients, com ara remansos de rius, estanys, embassaments o aiguamolls, com la Torre d'en Dolça.
Itineraris recomanats:
Aiguamolls, embassaments, estanys.
32. Ànec coll-verd; Anas platyrhynchos. P, H, S. NR.
Identificació: 56 cm.
Sens dubte, el més abundant de tots els ànecs de la comarca, ens serà fàcil de distingir-lo, encara que sigui per eliminació dels altres. El coll verd-blau –hi ha llocs on el nom popular és ànec blau- i el espill del mateix color el fan inconfusible, a banda de la seva mida, molt gran. Els mascles a l’època reproductiva són grisos amb blanc i negre nets darrere i granate i verd-blau davant, amb el bec molt groc. Les femelles, discretes, bru tacat, bec groc-verdós i blanc a la cua. El plomatge d’”eclipsi” el podríem resumir com un entremig dels dos descrits. Cal tenir en compte que el tema dels plomatges dels ànecs és força complex, però el cas concret de coll-verd, per la seva abundància, és relativament fàcil.
Situació:
Gens rar, nidifica a qualsevol riu o zona amb aigua permanent, no rebutja aigües contaminades, sempre que el grau no sigui excessiu. Corrent també com a hivernal i en migració.
Itineraris recomanats:
Rius, sobretot el Francolí, la resclosa del Pont de Goi, per exemple. També a aiguamolls, estanys i basses grans, per exemple, a les del Golf Aigüesverds és força fàcil de veure.
33. Ànec cullerot ; Anas clypeata; P; NR;
Identificació: 50 cm.
Situació:
Gens rar, nidifica a qualsevol riu o zona amb aigua permanent, no rebutja aigües contaminades, sempre que el grau no sigui excessiu. Corrent també com a hivernal i en migració.
Itineraris recomanats:
Rius, sobretot el Francolí, la resclosa del Pont de Goi, per exemple. També a aiguamolls, estanys i basses grans, per exemple, a les del Golf Aigüesverds és força fàcil de veure.
33. Ànec cullerot ; Anas clypeata; P; NR;
Identificació: 50 cm.
Es tracta d’un ànec veritablement inconfusible. El seu bec de punta plana i enorme no sols li dóna nom sinó també un aspecte totalment característic i diagnòstic, sobretot si el veiem de prop, però també és observable en vol, quan el du “penjat” amb una silueta molt típica i única.
En ser una espècie rara i que sols es presenta a l’hivern i en migració, no ens serà de molta utilitat la seva coloració.
Situació:
No rar, es pot observar ocasionalment en grans masses d’aigua, com els altres ànecs.
Itineraris recomanats:
Igual que les altres anàtides.
34. Morell cap-roig ; Aythia ferina; P, H; NR;
Identificació: 46 cm.
En ser una espècie rara i que sols es presenta a l’hivern i en migració, no ens serà de molta utilitat la seva coloració.
Situació:
No rar, es pot observar ocasionalment en grans masses d’aigua, com els altres ànecs.
Itineraris recomanats:
Igual que les altres anàtides.
34. Morell cap-roig ; Aythia ferina; P, H; NR;
Identificació: 46 cm.
Ànec capbussador típic, és a dir, neda amb el cul enfonsat, amb la cua quasi invisible. Combinació de colors inconfusible si el veiem bé, clar al mig i fosc als extrems si el veiem de lluny. Femelles marró pel davant i gris marronós pel darrere.
Situació:
No rar, però és difícil de localitzar-lo, més fàcil a grans basses que als rius, sempre amb presència de peixos, és clar.
Itineraris recomanats:
Com els altres ànecs, però no li agraden les aigües poc fondes, així és que el trobarem a embassaments o basses prou fondes, no tan a rius i aiguamolls.
Situació:
No rar, però és difícil de localitzar-lo, més fàcil a grans basses que als rius, sempre amb presència de peixos, és clar.
Itineraris recomanats:
Com els altres ànecs, però no li agraden les aigües poc fondes, així és que el trobarem a embassaments o basses prou fondes, no tan a rius i aiguamolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada