l'Àliga cridanera que vam trobar morta a Vistabella (Tarragonès) el 1985.
Rapinyaire gran, molt gran, però molt ben proporcionat, amb les ales i la cua llargues. Les primàries, molt separades, les manté gairebé sempre característicament corbades cap a dalt. La coloració és una barreja de marrons, daurats i fins i tot blancs, com a les taques que tenen els joves al començament de la cua i sota les ales. El daurat del clatell, més marcat quan més grans són, és el motiu del nom.
Situació:
Molt escassa, sedentària i dispersiva, amb joves procedents de parelles d’altres comarques. Molt discreta, sobretot en temps de cacera.
Itineraris recomanats:
Parts més altes de les comarques, sobretot Muntanyes de Prades, serres de Vandellòs i Llaberia i Alt Gaià, zones de barreja de conreus amb cingles.
Àliga calçada ; Aquila pennata; P, E, H; NR;
Identificació: 47 cm.
Àliga petita, de la mida d’un aligot, però amb aspecte de veritable àliga, ferotge. Dues formes de coloració “fases”, una, clara, molt contrastada, amb primàries i rectrius fosques i la resta del plomatge molt clar, aparentment blanc, fins i tot. L’altra, la fosca, quasi uniformement marró fosca, sense trets distintius.
Situació:
Freqüent en migració, però no pas tant com els aligots o els milans. Més fàcil de veure a la migració primaveral, quan migra en família. Darrerament també corrent a la plana a l'hivern i ja se n'ha comprovat la nidificació a la conca de Barberà.
Itineraris recomanats:
Rapinyaire forestal, però sembla que li agrada més la barreja de bosc amb conreus que no pas les masses contínues de bosc. A l'hivern, el millor lloc per a cercar-la és l'aeroport de Reus.
Àliga perdiuera; Aquila fasciata; S, P; NR;
Identificació: 72 cm.
Situació:
Molt escassa, sedentària i dispersiva, amb joves procedents de parelles d’altres comarques. Molt discreta, sobretot en temps de cacera.
Itineraris recomanats:
Parts més altes de les comarques, sobretot Muntanyes de Prades, serres de Vandellòs i Llaberia i Alt Gaià, zones de barreja de conreus amb cingles.
Àliga calçada ; Aquila pennata; P, E, H; NR;
Identificació: 47 cm.
Àliga petita, de la mida d’un aligot, però amb aspecte de veritable àliga, ferotge. Dues formes de coloració “fases”, una, clara, molt contrastada, amb primàries i rectrius fosques i la resta del plomatge molt clar, aparentment blanc, fins i tot. L’altra, la fosca, quasi uniformement marró fosca, sense trets distintius.
Situació:
Freqüent en migració, però no pas tant com els aligots o els milans. Més fàcil de veure a la migració primaveral, quan migra en família. Darrerament també corrent a la plana a l'hivern i ja se n'ha comprovat la nidificació a la conca de Barberà.
Itineraris recomanats:
Rapinyaire forestal, però sembla que li agrada més la barreja de bosc amb conreus que no pas les masses contínues de bosc. A l'hivern, el millor lloc per a cercar-la és l'aeroport de Reus.
Àliga perdiuera; Aquila fasciata; S, P; NR;
Identificació: 72 cm.
Àliga gran, de la mateixa mida que la marcenca, és a dir, una mica més petita que la daurada. No obstant això, molt potent, amb grans grapes i bec, capaces de capturar preses de mida considerable. Ben proporcionada i esvelta, de lluny, sembla un gran astor amb les ales excepcionalment llargues.
La coloració és molt fosca per damunt, aparentment negra de lluny, amb el ventre i les cobertores inferiors de les ales blanques. També tenen una taca blanca a l’esquena, més marcada com més edat. Els joves de l’any són d’una tonalitat vermellosa molt especial.
Situació:
Molt escassa, però de moment no tant com la daurada. Concretament, ara mateix nidifiquen unes setze parelles. Sedentària i dispersiva, és a dir, es presenten joves i subadults procedents de parelles llunyanes, a la recerca de territoris desocupats.
Itineraris recomanats:
Muntanyes de Prades, Serres de Llaberia, Colldejou i Vandellòs, atambé del Tallat i Bloc del Gaià. Sovint es presenta també a la plana, a la recerca de preses, sobretot quan els polls estan creixent.
Àliga pescadora ; Pandion haliaetus; P; R;
Identificació: 62 cm.
Àliga gran i contrastada, de coloració i mida una mica similar a la Perdiuera, però amb una silueta de vol molt diferent, de fet, molt diferent de qualsevol altra rapinyaire; Molt “angulosa” i esvelta, amb ales i cua llargues i estretes.
Situació:
Relativament corrent en migració, quasi sempre solitària, encara que de vegades es barreja amb altres rapinyaires, per a carenejar amb corrents de vessant o amb tèrmiques. Si hi ha zones adients, com ara eixamplaments de rius, s’hi pot quedar uns dies a pescar.
Itineraris recomanats:
A les carenes de la Prelitoral, sobretot a la Serra de Miramar en migració, també rius i embassaments. Ocasionalment, a aiguamolls i a la costa.
La coloració és molt fosca per damunt, aparentment negra de lluny, amb el ventre i les cobertores inferiors de les ales blanques. També tenen una taca blanca a l’esquena, més marcada com més edat. Els joves de l’any són d’una tonalitat vermellosa molt especial.
Situació:
Molt escassa, però de moment no tant com la daurada. Concretament, ara mateix nidifiquen unes setze parelles. Sedentària i dispersiva, és a dir, es presenten joves i subadults procedents de parelles llunyanes, a la recerca de territoris desocupats.
Itineraris recomanats:
Muntanyes de Prades, Serres de Llaberia, Colldejou i Vandellòs, atambé del Tallat i Bloc del Gaià. Sovint es presenta també a la plana, a la recerca de preses, sobretot quan els polls estan creixent.
Àliga pescadora ; Pandion haliaetus; P; R;
Identificació: 62 cm.
Àliga gran i contrastada, de coloració i mida una mica similar a la Perdiuera, però amb una silueta de vol molt diferent, de fet, molt diferent de qualsevol altra rapinyaire; Molt “angulosa” i esvelta, amb ales i cua llargues i estretes.
Situació:
Relativament corrent en migració, quasi sempre solitària, encara que de vegades es barreja amb altres rapinyaires, per a carenejar amb corrents de vessant o amb tèrmiques. Si hi ha zones adients, com ara eixamplaments de rius, s’hi pot quedar uns dies a pescar.
Itineraris recomanats:
A les carenes de la Prelitoral, sobretot a la Serra de Miramar en migració, també rius i embassaments. Ocasionalment, a aiguamolls i a la costa.
Àliga pomerània; Aquila pomarina; E; R;
Identificació: 62 cm.
Àguila de mida mitjana, fosca i compacta, més petita que la perdiuera. Ben proporcionada, amb les ales llargues. Les primàries són característicament molt separades. La coloració és una barreja de marrons foscos i clars, amb molts punts blancs en el joves. El més característic és el color, marró fosc amb el cap, el coll i les infracobertores més clares i, sobretot, la taca blanquinosa a la part superior de les primàries.
Àguila de mida mitjana, fosca i compacta, més petita que la perdiuera. Ben proporcionada, amb les ales llargues. Les primàries són característicament molt separades. La coloració és una barreja de marrons foscos i clars, amb molts punts blancs en el joves. El més característic és el color, marró fosc amb el cap, el coll i les infracobertores més clares i, sobretot, la taca blanquinosa a la part superior de les primàries.
Situació: De recent aparició, s'han donat intents de nidificació a la Catalunya central. De moment no l'hem vista al Camp de Tarragona, però és qüestió de temps.
Itineraris recomanats: S'ha citat a la zona boscosa del Bages, Solsonès i Osona.
Àliga cridanera; Aquila clanga; P; R;
Identificació: 64 cm.
Rapinyaire gran, d'una mida entremitja entre la daurada i la perdiuera, molt ben proporcionada, amb les ales llargues. Les primàries són característicament molt separades, més que qualsevol altra àliga. La coloració és una barreja de marrons foscos i clars, amb molts punts blancs en el joves.
Rapinyaire gran, d'una mida entremitja entre la daurada i la perdiuera, molt ben proporcionada, amb les ales llargues. Les primàries són característicament molt separades, més que qualsevol altra àliga. La coloració és una barreja de marrons foscos i clars, amb molts punts blancs en el joves.
Situació:Molt rara, dispersiva, sobretot amb joves. Molt discreta.
Itineraris recomanats: S'ha citat a hàbitats diversos, a Vistabella -plana del Tarragonès- i a Farena -enmig de les Muntanyes de Prades- per exemple.
Àliga imperial oriental; Aquila heliaca;P; R;
Identificació: 78 cm.
Àliga gran, molt gran, però desproporcionada, no com la daurada, amb les ales amples, cua relativament curta i cap molt promiment. La silueta és molt característica i inconfusible quan se l'ha vista abans. Coloració semblant a la daurada, sense les espatlles daurades de la imperial ibèrica. Aquí sempre s'han citat joves o immadurs.
Àliga gran, molt gran, però desproporcionada, no com la daurada, amb les ales amples, cua relativament curta i cap molt promiment. La silueta és molt característica i inconfusible quan se l'ha vista abans. Coloració semblant a la daurada, sense les espatlles daurades de la imperial ibèrica. Aquí sempre s'han citat joves o immadurs.
Situació:
Molt rara, vista un parell de cops, sols.
Itineraris recomanats: Tots dos cops s'ha citat a ambients molt boscosos de les Muntanyes de Prades, però de ben segur que és degut a què ha estat on hem prospectat més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada