L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 23 de gener del 2009

Falcons

Xoriguer petit ; Falco naumanni; P; R;
Identificació: 30 cm.
Petit falconet molt difícil de diferenciar del Xoriguer comú, de fet, cal ser una mica especialitzat per a fer un diagnòstic ràpid i fiable. Si el veiem de molt a prop, hi ha un tret totalment infal·lible; les ungles blanques. Si el veiem d’una mica més lluny i tenim la sort que es tracta d’un mascle adult, l’absència de taques negres a l’espatlla i l’esquena, i la franja gris que separa el vermellós del cos del negre de les primàries.
Situació:
Escàs en migració, potser no tan escàs com sembla, ja que, com hem dit, costa força de distingir-lo.
Itineraris recomanats:
A les zones on cria, és un ocell de conreus, hàbitats humanitzats i fins i tot ciutats, gregari.

Xoriguer comú; Falco tinnunculus; S, P, H; NR;
Identificació: 35 cm.
El popular ”esparver” és sens dubte el rapinyaire més comú de la Conca de Barberà, se’l pot veure posat, en un pal de línia elèctrica, o volant, amb el típic vol “cernit”, quan es queda parat en l’aire a la recerca d’una presa de la mida adient.
Petit i esvelt, forma característica de falcó, amb ales llargues i punxegudes i cua molt, molt llarga, la més llarga de tots els falcons que podem veure a la comarca.
Coloració marró vermellosa i negre, força diferent en femelles i joves que la de la mascles, que presenten tons grisos.
Situació:
Ocell corrent, si es té en compte que estem parlant d’un predador, és a dir, la seva densitat no pot ser pas tan gran com la d’un insectívor, encara que ell també mengi alguns insectes. Sedentari, hivernal i migrador, és a l’hivern, doncs, quan n’hi ha més, ja que els que crien són tots sedentaris.
Itineraris recomanats:
Extraordinàriament adaptable, se’l pot trobar a qualsevol ambient, des del més humanitzat fins al més feréstec, per tant, no cal que el cerquem a cap indret concret, sols cal que inspeccionem els pals telefònics i de línies elèctriques arreu.

Falcó cama-roig ; Falco vespertinus; P; R;
Identificació: 30 cm.
Molt difícil de veure, el Falcó cama-roig es pot descriure com una mena de Xoriguer comú amb la cua més curta i uns colors més contrastats, amb bigotis destacats. Quan estan posats, és força diagnòstic el fet que la cua és més curta que les ales, cosa que no és gens corrent en un falcó. Les femelles molt més discretes que els mascles, també ajuda força a la identificació que gairebé mai no es cerneixen.
Situació
Molt rar, se’l pot veure a l’hivern o en migració, però és força escàs i sols es veu ocasionalment. De fet, els Països Catalans s’allunyen molt de la seva ruta migratòria habitual.
Itineraris recomanats
En ser ocasional, no es poden recomanar rutes per a veure’l, però sempre l’hem vist en zones de conreu i gairebé sempre vora pobles petits, d’ambient rural però no salvatge.

Esmerla ; Falco columbarius; P, H; NR;
Identificació: 26 cm.
Una veritable miniatura del Falcó pelegrí o, més ben dit, del Grifó, el més gran dels falcons. Diminut però d’aspecte ferotge, amb cella prominent i ulls enfonsats que li donen un aspecte agressiu.
Gris blavós per damunt, amb les primàries més fosques i la cua barrada. Ataronjat per sota amb petites taques, bigoti quasi imperceptible –això ens el farà diferenciar del Falcó mostatxut- Val a dir, però, que és molt discret i extraordinàriament àgil i ràpid, la qual cosa el fa difícilment detectable. Per a no equivocar-nos amb el mostatxut, però, el més fàcil és recordar la diferent fenologia de cadascun, ja que difícilment veurem un mostatxut a l’hivern o una esmerla a l’estiu.
Situació
Relativament escàs, molt probablement menys escàs del que es pensa, però se’l veu molt poc. Hivernal raríssim i més fàcilment visible en migració, a qualsevol dels dos passos.
Itineraris recomanats
Li agraden les zones altes i amb poca vegetació, també els conreus de cereal, que compleixen a la Conca aquestes dues condicions.

Falcó mostatxut ; Falco subbuteo; P, E; NR;
Identificació: 32 cm.
En vol, la seva silueta és inconfusible; És pràcticament un falciot gegant i molt musculós, amb la mateixa forma d’ales i, fins i tot, una forma de volar molt semblant. La coloració recorda el Falcó pelegrí, però amb el plomatge de les potes i sota la cua vermellós i el bigoti encara més visible, i, és clar, de la mida d’un Xoriguer. Molt discret i difícil de veure, per la seva conducta nerviosa i el seu vol àgil i ràpid.
Situació
Rar, però no excepcional. A l’estiu n’hi ha cada cop menys, però la migració encara és relativament freqüent, ja que al nord d’Europa n’hi ha una població força bona que se’n va cada any a l’Àfrica a hivernar.
Itineraris recomanats
Li agraden molt els cingles i, a diferència d’altres falcons, no defuig del bosc, per la qual cosa els indrets més adients, potser, són els que combinen ambdós ambients. Per exemple, les Muntanyes de Prades, la Serra del Tallat, etc. És determinant que hi hagi molta disponibilitat de preses, com ara orenetes, falciots, estornells, etc.

Falcó de la reina ; Falco eleonorae; P; AC;
Identificació: 40 cm.

En vol es coneix per la seva silueta, ales llarguíssimes i cua també molt llarga. És com un falcó pelegrí escanyolit, esvelt i una mica petit. Vol espectacular, potser un dels més àgils de tots els ocells. Posat, també té aspecte de pelegrí aprimat, però és més vermellós per sota i, a més, cal considerar que existeix una fase fosca, totalment inconfusible per la seva coloració quasi totalment negre marronosa.
Situació
Completament excepcional, se l’ha vist en molt poques ocasions, encara que podria ser que, precisament per ser tant rar, hagi passat desapercebut algun cop en ser confós amb un pelegrí.
Itineraris recomanats
No es poden recomanar itineraris en un ocell excepcional.

Falcó pelegrí; Falco peregrinus; S, P, H; NR;
Identificació: 45 cm.

Rapinyaire de mida relativament petita –més que un aligot, per exemple- però d’aspecte imponent i poderós. Molt “Quadrat”, amb espatlles amples i pit que fa notar que ha de tenir molta força a les ales. Joves i adults molt diferents de coloració, els primers, marronosos amb pit tacat com “de llàgrimes”. Els adults, en canvi, de tons gris blavosos i barrat horitzontal al pit. Femelles molt més gran que els mascles.
En posat, fins i tot de lluny, es veu el bigoti fosc sobre fons de galtes i gola blancs. En vol les ales són molt punxegudes amb base ampla, i la cua llarga.
Situació
No rar, després d’una època dura, en la qual van desaparèixer gairebé totes les parelles de la comarca, ara sembla que s’han anat recuperant i s’ha assolit una densitat força correcta, tot i que encara es tracta d’una espècie que, evidentment, s’ha de protegir.
Itineraris recomanats
Zones de cingles vora espais oberts, no rebutja totalment el bosc, però si pot, escull zones on les preses no se li puguin amagar, malgrat que molts cops caça a tanta alçada que tan li fa la vegetació que hi ha “allà baix”. Bloc del Gaià i Muntanyes de Prades són zones adients, sens dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...