L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Orenetes

Oreneta de ribera ; Riparia riparia; P, E; R;
Identificació: 12 cm.
La més rara de totes les nostres orenetes, a primer cop de vista, segur que la confondrem amb un roquerol, però per poc que ens hi fixem una mica, ben aviat ens n’adonarem de la diferència més evident: la panxa i la gola són blanques, amb una franja fosca a la gola. Aquest tret ens la farà reconèixer de seguida.
Situació:
Rara, no és gens fàcil que la veiem en temps de cria, però sí que la podrem veure, amb relativa freqüència, com a migradora. De fet, potser no és pas tan rara, en migració, però és que cal fixar-s’hi bé, entre la munió d’orenetes d’altres menes que passen.
Itineraris recomanats:
En aquest cas, el nom és força útil per a saber on hem d’anar per a veure-la. Té un hàbitat molt específic, els cursos fluvials amb talussos argilosos, hi és quasi exclusivament com a niadora, per bé que en migració és molt més ubiqua, és clar.

Roquerol ; Ptyonoprogne rupestris; P, E, S; NR;
Identificació: 14 cm.
L’única oreneta sedentària a la comarca, la qual cosa fa que si en veiem una a l’hivern, la identificarem ben aviat com a roquerol. També podem dir que és l’única que no és blanca i negra –a banda de l’escassa oreneta de ribera, és clar- La mida és una mica més gran que l’oreneta cuablanca, però la coloració, com hem dit, és ben diferent, amb un to dominant marró, més fosca per damunt, i amb un grupet de taquetes blanques quasi al final de la cua, bastant visibles, encara que no ho sembli a priori.
Situació:
Prou corrent, però no de forma regular durant tot l’any, ja que, encara que és sedentària, n’hi ha moltes en migració i algunes d’estivals.
Itineraris recomanats:
Cingles i zones rocalloses, com més alt i més tranquil millor, aquesta oreneta no és com les altres, li agrada la solitud. Encara que no defuig de criar, si cal, sota estructures artificials, com ara ponts d’autopistes i vies de tren.

Oreneta ; Hirundo rustica; P, E; NR;
Identificació: 17 cm.
Hi ha algú que encara no conegui l’oreneta “vulgar”? Esvelta, petita, ales punxegudes, cua forcada i elegant plomatge blanc, negre i vermell. Aquests són els trets característics de l’animal migrador més conegut i, potser, més estimat.
Ja ho va dir en J. M. de Sagarra (12): “Al món no hi ha pas ocell més eixerit que l’oreneta. És tan bona per al pagès, i fa tant de profit i dóna tanta alegria, que l’oreneta és l’ocell més estimat, i tothom el respecta i tothom en diu bé.”
Situació:
Abundant, a la Conca, potser és la més abundant de totes, ja que l’oreneta cuablanca és més “de ciutat” i l’oreneta és més rural, de poble i masia, amb la qual cosa s’entén que, per manca de grans ciutats, sigui més abundosa aquesta.
Itineraris recomanats:
Masos, pobles petits o afores de pobles grans.

Oreneta cua-rogenca ; Hirundo daurica; P, E; R;
Identificació: 15 cm.
El primer cop que la veiem, ens serà difícil de distingir-la de l’altra oreneta. Per a fer-ho, ens haurem de fixar en el clatell i el carpó, on té una coloració taronja que explica el seu nom científic, ja que és realment, daurada.
Per la resta, és molt semblant a l’altra, tret que és una mica més petita.
Situació:
Difícil de dir, però, en principi, escassa, molt escassa, tot i que hi ha anys que no ho és tant. potser una mica més abundant en migració.
Itineraris recomanats:
Gairebé sempre propera a cursos fluvials, sempre cerca ponts i túnels per a criar, així és que cercarem ponts vells sobre rius o torrents.

Oreneta cuablanca ; Delichon urbicum; P, E; NR;
Identificació: 14 cm.
La més corrent a la ciutat. El nom és una mica incoherent, ja que ben bé li podrien haver posat oreneta cul-blanca. Se’n pot resumir ràpidament l’aspecte; més petita que l’oreneta i amb la cua molt menys forcada, negra per damunt i blanca per sota, excepte el carpó, que trenca la continuïtat del color negre.
La forma de criar també les diferència, la cuablanca fa el niu enganxat al sostre amb un foradet d’entrada, a les volades i sota els balcons, mentre que l’altra el fa a golfes i coberts, amb la part de dalt totalment separada del sostre.
Situació:
Molt corrent, després de l’oreneta, la més abundosa.
Itineraris recomanats:
Pobles grans, prefereixen clarament el nucli antic, on les volades estan més ben adaptades als seus costums arquitectònics. Però també ocupen edificis nous.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...