L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dijous, 19 de febrer del 2009

Binocles


Els binocles: Molts els creuen imprescindibles, es pot dir que quasi ho són, però nosaltres no els descriurem així perquè podria semblar que menystenim la importància de les veus; Realment, i depenent de l'època de l'any, un ornitòleg una mica expert pot detectar més del 85% de totes les espècies presents en una zona concreta amb sols un parell d'hores escoltant. Paga la pena no oblidar-ho.
De tota manera, els binocles són una eina molt útil per a la tasca, però gairebé imprescindible per a gaudir de l'observació. És clar que un Blauet, per exemple, el reconeixerem de molt lluny, per forma, color, moviments i veu. Però serà un espectacle si el podem contemplar de prop amb uns bons binocles.
La tria dels binocles és una feina molt complicada i que respon a diversos criteris, al mercat n'hi ha des de poc més de 100 EUR. fins a més de 5.000 EUR. És evident que, de entrada si més no, no farem una despesa tan gran, però tampoc no anem al més senzill, després ens en podem penedir. Pensem que, molts cops, un preu superior es veu reflectit en una durabilitat més gran, amb la qual cosa surt a compte, a la llarga.
Les xifres que descriuen els binocles són dues separades per un símbol de multiplicació. La primera són els augments, és a dir, els cops que l'objecte que mirem aparenta estar més a prop del que realment és. Per entendre'ns, la nostra vista equival a una focal 50 mm en fotografia -l'objectiu normal. Doncs uns binocles de 8X és com si miréssim amb la càmera amb un objectiu de 400 mm, és a dir, 8 augments, 8 cops més a prop.
La segona xifra és el diàmetre en mil·límetres de l'objectiu, la lent del davant. L'ocular és el que ens posem a l'ull. Aquest diàmetre ens indicarà directament la lluminositat dels binocles, com més diàmetre, més llum. Però també més pes i preu, és clar.
Si esteu en una comarca mitjana, sense grans muntanyes ni grans extensions obertes, haureu d'escollir uns binocles de compromís, que no siguin massa grans ni massa foscos o poc potents, el millor serà uns 8X40 o uns 10X40. Si teniu grans espais, trieu uns 10X50 i si no voleu arrossegar massa pes, uns 8X30.
Es pot dir que n’hi ha de dos tipus principals, els de prismes de porro, amb la forma clàssica del doble angle recte, i els de prismes de sostre, amb els dos tubs rectes, sense angles. Dins d’aquest darrer tipus, podem dividir-los en els que tenen enfocament intern, en els quals no es mou cap element extern quan enfoquem, i la resta, on podem veure com els oculars es mouen per a enfocar.
Els més usats entre els ornitòlegs són els 10X42 de prismes de sostre i enfocament intern, ja que són els més equilibrats i resistents. Entre la resta de naturalistes i altres afeccionats més ocasionals, s’usen molt els 10X25 plegables, amb les mateixes característiques que els altres, però molt més petits i lleugers. Això els fa aptes per a portar-los sempre al damunt, fins i tot si ja carreguem amb altres equips que necessitem per una altra tasca principal o si el motiu del nostre viatge no és sols veure ocells.

En qualsevol cas, no aconsellem augments inferiors a 7 ni pesos superiors a 1 Kg. si no és que sempre aneu en cotxe. Tampoc aconsellem els zoom, són més pesats, delicats, cars i de menys qualitat. Aquest comentari no val per als nous duovid de Leica que no són zoom, sinó de doble focal, sense entremig. De moment, per pes i preu, tampoc aconsellem els que incorporen estabilitzadors.
El que sí que és clar és que és una de les eines tradicionalment més lligades a l'ornitòleg, és important de saber-los triar. No us ha de fer vergonya de demanar al botiguer de torn que us els deixi provar a l'exterior, us han de convèncer a la primera, han d'ésser petits i manejables, però de construcció sòlida. I, sobretot, han de ser clars i nítids, sense aberracions que puguin fer ballar la vista. Penseu que, al cap d'hores d'observació, aquella sensació rara es pot esdevenir mal de cap, els binocles no han de cansar la vista, ens hi hem de sentir bé, mirant-hi. No dubteu a dedicar-hi un bon pressupost, potser ho agraireu molts cops.
Les millors marques, aposta segura, són Zeiss, Leica i Swarovski, binocles de qualitat màxima, que ens donaran la millor visió tota la vida. La majoria ofereixen trenta anys de garantia, garantia real, ho he comprovat personalment, si més no a Zeiss. Però, és clar, estem parlant de força diners.
Si no ens volem gastar tant, hi ha altres marques amb una excel·lent relació qualitat-preu, a mi, particularment, m'agraden molt els Minox, els Opticron i els Optolith. Són quasi tan bons com els tres primers, però molt més barats.
Recentment, ha aparegut amb força una nova marca, Kite, jo no en puc parlar perquè encara no l’he provada, però diuen que és molt bona, a poca distància de les tres clàssiques.
Finalment, hi ha altres marques prou acceptables, i que, segons amb qui parlem, les defensaran a mort o les abominaran, són, per exemple Nikon, Bushnell, Minolta, Olympus, Pentax o Kowa.
Evidentment, n'hi ha moltes més, de totes qualitats i preus. És per això que cal anar a una botiga especialitzada, i l'única que hi ha a aquest país és Oryx, de la qual en teniu l'enllaç al costat. Ben bé val una visita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...