Sits

Sit blanc ; Plectrophenax nivalis; P, H; AC;
Identificació: 16 cm.
Molt fàcil de conèixer, una mica més gran que un pardal, però amb un plomatge blanc i negre totalment diagnòstic, amb ales blanques amb puntes negres.
Situació:
Raríssim, citat sols un parell de cops a hiverns molt rigorosos i als cims de la comarca.
Itineraris recomanats:
Tot i que sembla que al nostre país tendeix a ser citat en zones d’aiguamoll litoral, això pot ser degut a una evident major prospecció en aquest ambients, nosaltres l’aniríem a cercar als altiplans amb poca vegetació.

Verderola ; Emberiza citrinella; P, H; NR;
Identificació: 16 cm.
Molt característic, com un pardal amb el cap groc finament ratllat i el carpó vermell rovellós. femelles més difícilment detectables, de lluny poden semblar gafarrons grans.
Situació:
De tots els sits que hem catalogat de no rars, aquest és el menys abundant. Es relativament probable de veure’l en migració, però ja és més difícil que en trobem d’hivernals.
Itineraris recomanats:
Herbassars i matollars baixos, tendeix a triar indrets alts i humits.

Gratapalles ; Emberiza cirlus; S, P, H; NR;
Identificació: 15 cm.
De la mida i forma d’un pardal, però inconfusiblement acolorit, amb tons marrons vermellosos, grocs, negres i grisos. Femelles molt més discretes, més pigallades. La cara recorda una mica la del sit negre, però amb groc enlloc de gris. Gola negra molt visible en els mascles.
Situació:
Freqüent, el tipus d’hàbitat que li agrada és abundant a la nostra comarca, encara que de cada cop menys. Tot l’any n’hi ha, però és més fàcilment visible a la primavera.
Itineraris recomanats:
Allò que li agrada més són les bardisses, els matollars de separació de camps de conreu. Però també és corrent a garrigues, matollars i clarianes de boscos.

Sit negre ; Emberiza cia; S, P, H; NR;
Identificació: 15 cm.
Ocell una mica més gran que un pardal, tacat de marró, blanc i negre per damunt i vermellós per sota. Allò que el fa destacar més , però, és el disseny del plomatge del cap, amb una triple ratlla negra sobre fons gris, que li dibuixa una cara inconfusible. Femelles molt més discretes.
Situació:
Corrent, dels més corrents de tots els sits a la comarca. es pot veure tot l’any.
Itineraris recomanats:
Qualsevol zona de muntanya, gairebé a qualsevol ambient, però especialment garrigues i zones de matoll.

Hortolà ; Emberiza hortulana; P, E; NR;
Identificació: 15 cm.

Una mica de barreja de verderola i passerell. Mascles i femelles força diferents, els mascles amb cap gris verdós. Les femelles més tacades, amb bigoti groc. De tota manera, és força escàs, un dels més escassos de tots els sits.
Situació:
Gens freqüent com a nidificador, però és més fàcil de veure’l en migració.
Itineraris recomanats:
Zones de contacte entre boscos i conreus. Clarianes i pistes de travessen el bosc, especialment als boscos caducifolis.

Repicatalons ; Emberiza schoeniclus; H, P; NR;
Identificació: 14 cm.
Com que pràcticament sols el veurem a l’hivern o en migració, cal que ens mirem a les guies l’aspecte que té en plomatge hivernal. En aquest plomatge, es pot confondre amb mols altres Sits, cal fixar-se en les restes del pitet fosc del plomatge estival i en la combinació de collaret i bigotis blancs. El bec és gris i molt gruixut. No ens enganyem, però, és una mica difícil de detectar per al no iniciat, més encara si recordem que no és gens corrent. No obstant això, ajudarà molt l’hàbitat.
Situació:
Com s’ha dit, hivernal rar i migrant no tant rar.
Itineraris recomanats:
Hàbitat totalment exclusiu, canyissars i vegetació baixa de la vora dels rius i aiguamolls. Bons llocs per a cercar-lo a l'hivern són els Aiguamolls del Pla, la Sallida o els Aiguamolls de Torredembarra i el Creixell.

Repicatalons petit. Emberiza pusilla. P, AC.
Identificació: 13 cm.

El més petit de tots, a la pràctica, però, això no ens farà més fàcil de distingir-lo d'un repicatalons a l'hivern. S'assemblen molt, sols es dintingeixen per una estructura diferent del plomatge del cap i per la forma del bec.

Situació:Accidental, citat sols un cop.

Itineraris recomanats:Observat als Aiguamolls del Pla

Cruixidell; Miliaria calandra; S, P, H; NR;
Identificació: 17 cm.

Moixó amb aspecte de Pardal, però totalment inconfusible si ens hi fixem una mica. De fet, hi ha molts trets distintius que fan fàcil de conèixer-lo:
D’entrada, el seu costum de cantar insistentment des de la part alta d’un arbre a la vora d’un sembrat de cereal. Al migdia, serà pràcticament l’únic que sentirem.
La coloració, marró groguenca apagada i la bona mida, així com el seu bec gros i les potes clares, si el veiem de prop, ens acabaran d’ajudar.
Situació:
Molt corrent, sobretot a les parts altes, cosa lògica si tenim en compte el seu hàbitat preferit.
Itineraris recomanats:
Conreus de cereals, amb o sense marges ben poblats de vegetació. Encara que, lògicament, serà molt més freqüent si els marges són poblats d’arbres i arbustos.