Corb, gralles, garsa, etc.

Gaig ; Garrulus glandarius; S; NR;
Identificació: 33 cm.

Un dels còrvids més fàcils de detectar, però difícil de veure bé. Per la veu –cerqueu al diccionari el que vol dir el seu nom científic- no passa precisament desapercebut. Veure’l és fàcil, però sempre fuig esperitat. El seu aspecte és molt atípic per ser un còrvid, ja que no és negre, sinó que està adornat amb tons marrons vermellosos, grisos, negres, blancs i blaus lluents, inconfusible. De la mida d’un colom.
Situació:
Molt corrent, dels més abundants de tots els còrvids. Molt sedentari i amb conductes socials molt interessants, fins i tot interespecífiques amb altres animals.
Itineraris recomanats:
Sempre dins o prop del bosc, qualsevol mena de bosc, però. De fet, n’és un eficaç escampador, perquè acostuma a amagar-ne llavors per a l’hivern, llavors que no sempre troba.

Garsa ; Pica pica; S, P, H; NR;
Identificació: 45 cm.

Què dir de la garsa? Inconfusible còrvid elegant, blanc i negre, amb reflexos tornassolats, cua molt llarga i ales curtes. Tothom n’hem vist alguna, o més d'una, segur.
Situació:
Abundant, però no tan com sembla, ja que el fet de viure sempre prop de l’home la fa semblar més corrent del què és. Si anem per indrets amb bones poblacions de rapinyaires, especialment falcons i astors, ens n’adonarem que no en veurem ni una, ja que, òbviament, amb aquest plomatge tan vistent i una capacitat de vol limitada, és una presa fàcil.
Itineraris recomanats:
Prop de qualsevol població, com més gran millor, ja que serà més difícil que s’hi presenti un astor.

Gralla de bec vermell ; Pyrrhocorax pyrrhocorax; P, S; R;
Identificació: 38 cm. .
Miniatura del corb, de la mida d’un todó. Totalment negre tornassolat, esvelt i àgil, cridaner com tots els de la seva família, i amb un bec vermell que sols ens servirà per a no confondre’ns amb la de bec groc, que ací no hi és.
Situació:
No rar, un parell de colònies amb vora un centenar d'exemplars. Totes dues a les serres del Sud del Baix Camp. Curiosament, no és present a llocs que podrien semblar adients, com les Muntanyes de Prades.

Itineraris recomanats:
Serres de Llaberia i Colldejou, especialment recomanable el Racó de la Dòvia, a Pratdip, on hi ha els Cingles de la Grallera.

Gralla ; Corvus monedula; P, H, S; NR;
Identificació: 32 cm.

Mida de colom, però totalment negra, amb el clatell gris, que li dóna un toc elegant. Graciosa i cridanera, curiosa i molt activa, molt gregària, en grups grans.
Situació:
Actualment rara, no sabem per què. Només n'hi ha unes poques colònies de cria al Camp, cap a la Conca de Barberà.

Itineraris recomanats:
Adaptable a gairebé qualsevol ambient, però el que li és més propi són els talussos fluvials o les construccions humanes, com grans masies velles.

Cornella ; Corvus corone; P, H, S; NR;
Identificació: 48 cm.

Com un corb en petit, tot negre, molt elegant i bon volador. Però la mida, ho repetim, és molt diferent, per a fer-ho més gràfic, podem dir que la cornella és com un falcó comú i el corb és com una àliga perdiuera. Ultra la mida, hi ha alguna altra diferència evident, com la forma de la cua, molt característica en el corb , i el bec, també més normal el de la cornella. La veu també és diferent, molt menys ronca, encara que això no és tant útil, ja que tots els còrvids són molt bons imitadors.
Situació:
Si el corb és escàs, la cornella ho és encara més, per la nostra experiència, això és producte d’una forta disminució de poblacions que no ens expliquem, ja que la cornella no és especialment perseguida per cap motiu.
Itineraris recomanats:
Zones altes que alternin conreu i bosc, Serra del Tallat, Alt Gaià, Muntanyes de Prades i serres de Colldejou i Llaberia.

Corb ; Corvus corax; P, H, S; NR;
Identificació: 62 cm.

Ocell molt especial, no el podem confondre amb cap altre “moixó”, ja que no s’assembla ni de lluny a cap altre passeriforme. En tot cas, ens pot semblar que estem veient una àliga, així és que donarem trets distintius amb grans rapinyaires. Vola planant i picant com una àliga, però amb bona llum, el plomatge totalment negre és únic. Amb pitjors condicions, la cua, amb una forma molt característica, de falca, ens traurà de dubtes. En qualsevol cas, la veu, ronca i potent, se sent quasi constantment.
Situació:
No rar, però molt localitzat i territorial. Ocell molt longeu, les parelles ocupen territoris al llarg de molts anys, i en tenen un coneixement molt gran.
Itineraris recomanats:
Cingles a les parts més altes de qualsevol de les serralades de la Zona, especialment a les Diverses serralades més solitàries.