L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 11 de febrer de 2009

Capsigranys



Escorxador ; Lanius collurio; P, E; NR;
Identificació: 17 cm.


Dels més petits dels Lanius del Camp. Mascles molt bonics, en temps de cria; Parts superiors vermelloses, gola blanca i pit rosat. Clatell i capell gris i màscara negra, des del front fins quasi el clatell. Cua més curta que els altres botxins. Els joves s’assemblen molt als de capsigrany, però són més clars i amb pigallat més fi.
Situació:
Es el més escàs dels tres comuns. Cria a la comarca, però molt localitzat. moltes més probabilitats de veure’l simplement en migració. A més, aleshores és també menys exigent a l’hora de triar hàbitat.
Itineraris recomanats:
En temps de cria, matollars a molta alçada, li agraden especialment els rosers ferèstecs i altres matolls amb punxes, com els aranyons. Sempre per damunt dels 800 m. En migració, qualsevol garriga o matollar, herbassars o bardisses entre conreus.

Una de les seves seva úniques zones de cria al Camp, prop del Picorandan, a Capafonts, va patir un incendi el 2009, haurem d'anar vigilant per a trobar-ne noves àrees òptimes.

Les guies i atles, fins i tot els més actualitzats, no el citen com a niador, malgrat que fa anys que se'n coneix la reperoducció a la zona. Els seus mapes de distribució haurien de ser més semblants als del Pica-soques blau.

Botxí ; Lanius meridionalis; S; NR;
Identificació: 24 cm.
El més gran de tots els Lanius amb diferència, cua molt llarga i ales molt curtes, la combinació d’això dóna com a resultat una silueta que recorda una mica una garsa en petit. Gris fosc al damunt, gris rosat per sota, ales i cua negres amb taques blanques, i cap clar amb una màscara negra que no li cobreix el front, com al capsigrany o la trenca. Es posa sempre ben visible.
Situació:
No rar, a més, és l’únic sedentari, amb això el reconeixerem més fàcilment, ja que si veiem un ocell d’aquesta família a l’hivern, ben segur que serà un botxí.
Itineraris recomanats:
Molt poc exigent, però li agraden els llocs tranquils amb barreges de camp obert i bosc o conreus. Clarianes, vores de bosc i matollars amb arbres o boscos de ribera.

Capsigrany ; Lanius senator; P, E; NR;
Identificació: 18 cm.


El capell i el clatell vermell serà el tret més distintiu. Ni tan gran com el botxí ni tan petit com l’escorxador, fort contrast entre les parts inferiors, blanques, i l’esquena i damunt de les ales, negres. Màscara negra, com els altres parents. Femella igual però descolorida.
Situació:
El més corrent, però estival. també el més freqüent en migració.
Itineraris recomanats:
molt semblant al què hem dit del botxí.




Trenca ; Lanius minor; P, E; NR;
Identificació:
El més petits de tots els Lanius. Una mica similar al botxí, però amb front negre i sense cella blanca. Molt més petit.

Situació:
El més escàs de tots. molt localitzat. moltes més probabilitats de veure’l simplement en migració. A més, aleshores és també menys exigent a l’hora de triar hàbitat.
Itineraris recomanats:
Més amant de les terres baixes, el podrem veure a la plana del Camp i especialment a aiguamolls litorals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...