Mosquiter pàl·lid ; Phylloscopus bonelli; P, E; NR;
Identificació: 11 cm.
És prou difícil que veiem el mosquiter pàl·lid, però si ho aconseguim veurem un moixonet petitet, gris i amb una cella blanca a la part de dalt i verdós a la part de baix i de la cua. El que sí que serà fàcil és que el sentim, però, és clar, en un llibre és complicat de descriure un cant, podem dir que recorda una mica el del gratapalles.
Situació:
Força corrent a qualsevol bosc, especialment a les pinedes per damunt dels 500 m d’alçada.
Itineraris recomanats:
Qualsevol massa boscosa, com més gran millor, encara que no cal que sigui de massa qualitat. De fet, no és gens rar a les pinedes de pi blanc posteriors als incendis forestals.
Mosquiter xiulaire ; Phylloscopus sibilatrix; P; R;
Identificació: 11 cm.
Identificació: 11 cm.
És prou difícil que veiem el mosquiter pàl·lid, però si ho aconseguim veurem un moixonet petitet, gris i amb una cella blanca a la part de dalt i verdós a la part de baix i de la cua. El que sí que serà fàcil és que el sentim, però, és clar, en un llibre és complicat de descriure un cant, podem dir que recorda una mica el del gratapalles.
Situació:
Força corrent a qualsevol bosc, especialment a les pinedes per damunt dels 500 m d’alçada.
Itineraris recomanats:
Qualsevol massa boscosa, com més gran millor, encara que no cal que sigui de massa qualitat. De fet, no és gens rar a les pinedes de pi blanc posteriors als incendis forestals.
Mosquiter xiulaire ; Phylloscopus sibilatrix; P; R;
Identificació: 11 cm.
És el més gros dels mosquiters, amb la cella i el pit d’un groc molt pàl·lid. Per la resta, excepte el cant, és clar, molt semblant al mosquiter comú.
Situació:
Rar, realment se’l veu molt poc a la comarca, molt menys que el comú o el de passa.
Itineraris recomanats:
En temps de migració, zones humides, vores de rius i boscos vells planifolis, com ara rouredes.
Mosquiter comú; Phylloscopus collybita; S; NR;
Identificació: 11 cm.
El més corrent de tots els mosquiters, no es pot dir que tingui massa trets especials distintius. Bàsicament és un moixonet petit, marró i verdós, amb el bec finet típic d’insectívor i una cella clara força marcada.
Situació:
Rar com a niador, situat en indrets molt concrets. Però força corrent com a migrant i fins i tot hivernal.
Itineraris recomanats:
En migració i a l’hivern, el lloc més fàcil de veure’l és als rius, sens dubte. Però si en volem sentir el cant i trobar-lo en temps de cria, ens caldrà anar a alzinars alts o rouredes.
Mosquiter de passa ; Phylloscopus trochillus; P; NR;
Identificació: 11 cm.
Pràcticament indistingible del mosquiter ibèric. És molt més fàcil de reconèixer-lo pel cant. En ser escàs, però, n’hi haurà prou de saber que té les potes molt més clares i el ventre també molt pàl·lid.
Situació:
El podrem veure en migració, però no és pas molt corrent, encara que sí que ho és molt més que el xiulaire.
Itineraris recomanats:
Clarianes de bosc i zones humides.
Mosquiter ibèric.
Identificació: 10 cm.
Molt similar al Mosquiter comú, però més verd per damunt i sense gens de marró. Les potes són brunes, a diferència de les negres de l’altre. De tota manera, però, i degut també a que serà molt més difícil de veure’l que de sentir-lo, ens caldrà diferenciar-lo pel cant, cosa molt més fàcil que per l’aspecte, ja que en la veu són bastant més diferents.
Situació:
Sols localitzat a diferents indrets de les Muntanyes de Prades i del Bloc del Gaià. Per exemple, al Bosc de Poblet en els recorreguts del SACRE.
Itineraris recomanats:
Boscos de planifolis a les zones descrites.
Situació:
Rar, realment se’l veu molt poc a la comarca, molt menys que el comú o el de passa.
Itineraris recomanats:
En temps de migració, zones humides, vores de rius i boscos vells planifolis, com ara rouredes.
Mosquiter comú; Phylloscopus collybita; S; NR;
Identificació: 11 cm.
El més corrent de tots els mosquiters, no es pot dir que tingui massa trets especials distintius. Bàsicament és un moixonet petit, marró i verdós, amb el bec finet típic d’insectívor i una cella clara força marcada.
Situació:
Rar com a niador, situat en indrets molt concrets. Però força corrent com a migrant i fins i tot hivernal.
Itineraris recomanats:
En migració i a l’hivern, el lloc més fàcil de veure’l és als rius, sens dubte. Però si en volem sentir el cant i trobar-lo en temps de cria, ens caldrà anar a alzinars alts o rouredes.
Mosquiter de passa ; Phylloscopus trochillus; P; NR;
Identificació: 11 cm.
Pràcticament indistingible del mosquiter ibèric. És molt més fàcil de reconèixer-lo pel cant. En ser escàs, però, n’hi haurà prou de saber que té les potes molt més clares i el ventre també molt pàl·lid.
Situació:
El podrem veure en migració, però no és pas molt corrent, encara que sí que ho és molt més que el xiulaire.
Itineraris recomanats:
Clarianes de bosc i zones humides.
Mosquiter ibèric.
Identificació: 10 cm.
Molt similar al Mosquiter comú, però més verd per damunt i sense gens de marró. Les potes són brunes, a diferència de les negres de l’altre. De tota manera, però, i degut també a que serà molt més difícil de veure’l que de sentir-lo, ens caldrà diferenciar-lo pel cant, cosa molt més fàcil que per l’aspecte, ja que en la veu són bastant més diferents.
Situació:
Sols localitzat a diferents indrets de les Muntanyes de Prades i del Bloc del Gaià. Per exemple, al Bosc de Poblet en els recorreguts del SACRE.
Itineraris recomanats:
Boscos de planifolis a les zones descrites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada