L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Còlits


Còlit gris ; Oenanthe oenanthe; P, E; NR;
Identificació: 15 cm.
Insectívor preciós, molt elegant i d’una coloració discretament bella. Gris per damunt, blanc cremós per sota, amb les plomes de vol negres, la cua blanca i negra i una ampla cella negra emmarcada de blanc. Les femelles menys contrastades. Mida de pardal, es posa molt dret i quasi sempre a terra o molt a prop, en posadors baixos, com pedres o marges.
Situació:
Sense ser rar, no es pot dir que sigui un insectívor corrent. Molt més fàcil de veure en migració que a l’estiu, tot i que és molt selectiu quan a l’hàbitat, la qual cosa en pot facilitat la localització.
Itineraris recomanats:
Vinyes entre marges, pedreres abandonades i tarteres.

Còlit ros ; Oenanthe hispanica; P, E; NR;
Identificació: 15 cm.
S’assembla prou al còlit gris per a haver-nos de fixar una mica per a disti ngir-lo. Potser un pèl més gran i amb la cua més llarga, però el tret més distintiu és el color, amb un to rovellós a les parts on el gris és gris. Hi ha dos tipus diferent, amb la gola negra o amb la gola blanca, tots dos es veuen a la Conca.
Situació:
Similar al gris, però potser encara és més escàs. Es posa més alt, en matolls o fins i tot als arbres o pals de fusta.
Itineraris recomanats:
Matollars, garrigues i conreus com ara vinya i olivera.

Còlit negre ; Oenanthe leucura; S, P, E; NR;
Identificació: 17cm.
El còlit més gran i, ben segur, el més inconfusible. Quasi totalment negre sutge, amb el carpó i cul blancs, les femelles una mica marronoses, però vistes de lluny també semblen negres del tot.
Situació:
Sens dubte, el més rar de tots els còlits, a més, l’únic sedentari.
Itineraris recomanats:
Cingles i roquissars, a les parts més altes de les Muntanyes de Prades, l’Alt Gaià i serres del Tallat i Miramar.

Merla roquera ; Monticola saxatilis; P, E; NR;
Identificació: 18 cm.
Un dels nostres ocells més peculiars i interessants. Com un tord, però amb la cua més curta i el bec molt llarg. Es posa molt dret, canta fort i bé. El plomatge és força espectacular, blau metàl·lic per damunt i vermell per sota, amb una taca blanca a l’esquena. La femella és molt diferent, tacada de blanc, vermellós i negre, veritablement críptica i ben lluny de l’espectacularitat del mascle.
Situació:
Escassa, molt escassa però sense arribar a ser rara. En tenir un hàbitat molt concret, que ens indica el seu nom, serà, però, fàcil de localitzar.
Itineraris recomanats:
Cingleres i roquissars. Parts altes de les nostres serres, però sempre a la roca.

Merla blava ; Monticola solitarius; S, P, H; NR;
Identificació: 22 cm.
Parent “pobre” de la merla roquera, però no per això menys interessant i bella. Forma i hàbits semblants, un pèl més gran, però difícilment ho apreciarem. El plomatge, però, és molt diferent, totalment d’un color blau fosc, com el dels aranyons, totalment únic. La femella és més fosca que la de merla roquera.
Situació:
No tan escassa com la merla roquera, la merla blava, a més, és sedentària, la qual cosa la fa encara més fàcil de veure.
Itineraris recomanats:
Roquissars, cingleres i tarteres, però també masos abandonats i en runes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...