Pardals

Pardal ; Passer domesticus; S, P, H; NR;
Identificació: 15 cm.
Qui no coneix el pardal comú? Moixonet petit, amb coloració marró, gris, negre i castany. La combinació de galtes clares, clatell i cella castanyes i capell gris és pròpia dels mascles. Les femelles i els joves, menys contrastats i groguencs, també sense el pitet negre que adorna els mascles adults.
Situació:
Abundant, present tot l’any arreu on l’home li facilita menjar i protecció dels predadors.
Itineraris recomanats:
Pobles, ciutats i masos habitats. Fixem-nos com no viu en poblets o masos abandonats.

Pardal xarrec ; Passer montanus; S, P; NR;
Identificació: 13 cm.

Semblant al comú, però, a banda d’ésser una miqueta més petit –quasi inapreciable- se’l diferència pel disseny del cap, aquest té el capell castany, barbeta negra –com una perilla- i una taca negra a les auriculars enmig de tota la cara blanca, molt diagnòstic. Sexes iguals, no com el pardal comú.
Situació:
Molt menys freqüent que el comú. Però no rar, també.
Itineraris recomanats:
Masos i poblets petits. A les ciutats només el trobarem als afores, és un pardal rural, no urbà.

Curiosament, la petita diferència de mida amb el comú li permet d'utilitzar les caixes niu que es comercialitzen amb un forat de diàmetre precís.

Pardal roquer ; Petronia petronia; S, P, H; NR;
Identificació: 16 cm.
Com un jove de pardal comú, amb cella blanca i una taca groga al pitet única, que la veurem bé si se’ns posa de cara a cantar. El cant, xisclant i monòton, també és molt típic, i el reconeixerem ben aviat quan l’haguem sentit per primer cop.
Situació:
Més aviat escàs, per tal i com és propi d’un tipus molt concret d’hàbitat.
Itineraris recomanats:
Cingleres i parets a la muntanya. També pot ocupar ambients semblants al que li són propis però elaborats per l’home, com ara pedreres abandonades i runes de masos o altres edificis.

Pardal d’ala blanca ; Montifringilla nivalis; P, H; AC;
Identificació: 17 cm.
S’assembla prou al sit blanc perquè ens hi haguem de fixar. A més, ocupa els mateixos ambients. Els podrem distingir pel cap, més gris al pardal, i per la veu. De fet, no paga massa la pena de descriure’l massa, ja que tots dos són veritables rareses a la comarca, vegeu la foto de dalt.
Situació:
Raríssim, sols se’l veu cada dos o tres anys, els hiverns més rigorosos i a indrets inhòspits, això fa pensar que una major prospecció a aquestes zones en dates extremes potser faria veure que no és tan escàs com sembla.
Itineraris recomanats:
Altiplans, cims de les Muntanyes de Prades, Serres de Vandellòs, Llaberia, Colldejou i el Bloc del Gaià.