Fringíl·lids

Pinsà ; Fringilla coelebs; P, H, S; NR;
Identificació: 15 cm.
Entrem a la família dels fringíl·lids, i aquest n’és un de molt abundant, prou conegut, doncs. Mida del pardal, amb coloració general marró vermellós, ales contrastades, amb negre i blanc, clatell gris i ventre i galtes vermelloses. Femelles i joves molt més descolorits, però amb disseny semblant.
Situació:
Dels ocells més corrents de la nostra ornitofauna, sobretot a l’hivern, en estols. Però també en nidificació, encara que aleshores ocupa ambients diferents i és més escàs.
Itineraris recomanats:
A l’estiu, com a niador, boscos de qualsevol mena, especialment pi roig. A l’hivern, on n’hi ha més és als conreus, sobretot de cereal.

Pinsà mec ; Fringilla montifringilla; P, H; NR;
Identificació: 15 cm.

Com que només el veurem a l’hivern , les diferències amb el pinsà comú són subtils, la més importants és el carpó blanc i, si el veiem bé i posat, el pit i les ales també són d’un to molt diferent.
Situació:
Força escàs, n’hi ha alguns de tant en tant barrejats amb els esbarts de pinsà comú o solitaris. Hivernal i migrador, sols.
Itineraris recomanats:
Conreus de cereal, altiplans i conreus d’arbres de secà.

Gafarró ; Serinus serinus; S, P, H; NR;
Identificació: 11 cm.

Cant molt inconfusible, monòton i potent, que el fa ser fàcilment detectat. Fringíl·lid molt petit, el més petit, de color verd groguenc i grisós, amb un bec diminut.
Situació:
Abundant, dels més corrents de tots els fringíl·lids, a més, li agrada de viure prop de l’home.
Itineraris recomanats:
Jardins i parcs urbans, conreus d’arbres, com oliverars o avellaners. Horts i boscos, molt adaptable. li agraden molt els xipresos per a posar el niu.

Llucareta ; Serinus citrinella; P, H; AC;
Identificació: 12 cm. 508 Jon, 350 Sve.
Una mena de barreja de verdum i gafarró, quasi tan petit com ell, característic amb el clatell gris i el ventre i gola grocs verdosos.
Situació:
Raríssim en migració i excepcional a l’hivern.
Itineraris recomanats:
Boscos de tota mena, però especialment de pi roig.

Verdum ; Chloris chloris; S, P, H; NR;
Identificació: 15 cm.
Gran, per a ser un fringíl·lid, és clar. Tot verd, amb el bec gros i unes taques grogues molt visibles a la cua i a les vores de les ales. Cant inconfusible, monòtons i potent, que es pot confondre una mica, al principi, amb el cruixidell.
Situació:
Molt corrent, encara que no tant com el gafarró o la cadernera.
Itineraris recomanats:
Parcs i jardins, conreus d’arbres. Com qualsevol fringíl·lid, però sembla que cerca més els arbres grans.

Cadernera ; Carduelis carduelis; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm.
Molt coneguda, portada a moltes guies d’ocells i, en aquest país nostre, molt popular com l’ocell autòcton més usat per a gàbia. Cara vermella, marró al cos, ales grogues i negres amb un disseny molt espectacular. Es poden conèixer els mascles i les femelles, però les diferències són subtils, com a molt altres fringíl·lids.
Situació:
Freqüent, juntament amb el gafarró, el més corrent de la seva família.
Itineraris recomanats:
Jardins i parcs urbans. Places dels pobles amb arbres, conreus de secà amb arbres. Moreres i altres arbres exòtics els agraden molt per a fer el niu.

Lluer ; Spinus spinus; P, H; NR;
Identificació: 12 cm.

Com una cadernera amb els colors del gafarró. El capell i la perilla negres ens el fan conèixer ben aviat si el veiem de prop. Si és de lluny, ens hi haurem de fixar més per a no confondre’ns amb el gafarró.
Situació:
Hivernal corrent, però depenent dels anys, és una mica invasiu, i hi ha anys en què n’hi ha moltíssims i anys en que quasi no se’n veuen.
Itineraris recomanats:
Punts d’aigua enmig de zones de secà. Horts i conreus. Matollars.

Passerell ; Linaria cannabina; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm.

El menys conegut de la família dels que crien a casa. Com un pardal elegant i esvelt, amb una espectacular taca vermella al front i al pit, els mascles sols. Cant bonic i fàcilment reconeixible.
Situació:
Més corrent del que sembla, encara que, com que no viu a prop de l’home, no se’l coneix tant.
Itineraris recomanats:
Matollars, clarianes de boscos, bardisses.

Trencapinyes ; Loxia curvirostra; S, P, H; NR;
Identificació: 16 cm.
Interessantíssim ocell, molt peculiar per costums i aspecte. fringíl·lid gran, dels més grans, els mascles amb un color vermellós únic, i les femelles verdes, com un verdum pigallat. Tots dos sexes amb una silueta característica –cap molt gros- i un bec totalment endèmic d’aquest gènere a Europa, en el que les mandíbules es creuen sense cap patologia.
Situació:
No rar, però molt localitzat i variable amb els anys. Sedentari però invasiu amb anys de molta més densitat que altres, depenent de la producció de pinyes i del fred al nord del continent.
Itineraris recomanats:
Pinedes de pi roig, sens dubte, són els boscos que li agraden més pel que fa als autòctons, però és clar que li agraden pins introduïts, procedents de zones on el trencapinyes és freqüent.

Pinsà borroner ; Pyrrhula pyrrhula; P, H; NR;
Identificació: 16 cm.
Un dels fringil·lids més bonics i espectaculars, els mascles amb el cap negre, l’esquena gris blavós i el ventre vermell més fort i vistós que el pit-roig.
Situació:
No se’n veuen gaires, però alguns hiverns en podrem veure, fins i tot estar-se alguns dies entre nosaltres. La veu, també molt peculiar, ens el farà detectar cas que n’hi hagi. Molt més amagadís que altres fringil·lids.
Itineraris recomanats:
Boscos caducifolis i obacs, també de ribera.

Durbec ; Coccotrhaustes coccotrhaustes; P, H; NR;
Identificació: 17 cm.
El més gran i espectacular de tots els nostres fringíl·lids. Inconfusible amb el seu enorme bec i el seu plomatge bellament acolorit, especialment els mascles, és clar.
Situació:
Un dels més rars, el veurem amb més facilitat els hiverns més durs.
Itineraris recomanats:
Li agraden molt els horts, però el seu ambient natural són els boscos de planifolis, com rouredes, castanyedes, etc.