Arran de la consulta d’una educadora, em plantejo explicar una mica com podem ajudar els ocells i, ajudant als moixons, facilitar-nos la feina d’observar-los i aprendre’n coses.
Al nord d’Europa hi ha molta tradició de donar menjar als ocells o instal·lar-los nius artificials als jardins. Aquí tot just comença, aquest costum, ja que els costums que més arrelaven fins ara eren precisament els contraris; enlloc de donar menjar als ocells, que ells ens donin menjar a nosaltres. Afortunadament, com podem observar fàcilment, la tendència s’inverteix, i això es nota fins i tot en la legislació o en les publicacions.
Aquí dalt tenim la portada d’un llibre específic sobre el tema fet al nostre País, però n’hi ha molts d’altres que podem trobar a llibreries especialitzades fets en anglès, alguns traduïts.
De moment, sols tractarem el tema del menjar, deixarem els nius per a una altra ocasió.
Posar menjar als moixons és fàcil i dóna moltes satisfaccions, tant a ells com a nosaltres; A ells els podem arribar a salvar la vida, superant períodes especialment difícils. I nosaltres podrem observar una gran quantitat i varietat d’ocells, molts més dels que en principi pensem. I, si ho fem correctament, fins i tot fotografiar-los.
No és difícil, sols cal tenir presents un parell de punts importants:
Cal evitar absolutament que la menjadora esdevingui una trampa, la farem inaccessible a predadors en general, i, molt especialment, als gats.
Si volem que serveixi d’alguna cosa, cal que sempre hi hagi alguna cosa, no cal que els ocells en depenguin exclusivament, però si la menjadora passa massa temps sense res, els seus comensals hi deixen d’anar, cerquen altres indrets.
Sempre hi hauria d’haver un punt d’aigua líquida accessible. Molt important a l’estiu, amb sequera, o els hiverns durs, quan la majoria dels punts d’aigua es glacen.
Posem la menjadora i l’abeurador en un punt que es pugui veure bé des d’una finestra sense obrir-la, això garantirà bones observacions.
Poca cosa més a dir.
Quant al menjar que s’hi ha de posar, és vàlida qualsevol cosa, ja que hi ha tantes espècies d’aus com tipus de menjar.
Sol ser molt útil tota mena de grana, llavors, baies i fruits. Per a lligar-ho tot és molt pràctic el llard de porc, en podem fer boles barrejades, que atrauran insectívors. Podem anar a una botiga d’animals i comprar el menjar que es ven per als animals domèstics. Però fins i tot sols posant-hi les molles de pa i les restes dels nostres menjars tindrem èxit.
En fi, hi ha documentació disponible i fins i tot ja es poden comprar menjadores i tota mena d’estris, com sempre, el lloc més indicat és la botiga Oryx, especialitzada en aquests temes, hi teniu el lloc web enllaçat a la vora.
Al nord d’Europa hi ha molta tradició de donar menjar als ocells o instal·lar-los nius artificials als jardins. Aquí tot just comença, aquest costum, ja que els costums que més arrelaven fins ara eren precisament els contraris; enlloc de donar menjar als ocells, que ells ens donin menjar a nosaltres. Afortunadament, com podem observar fàcilment, la tendència s’inverteix, i això es nota fins i tot en la legislació o en les publicacions.
Aquí dalt tenim la portada d’un llibre específic sobre el tema fet al nostre País, però n’hi ha molts d’altres que podem trobar a llibreries especialitzades fets en anglès, alguns traduïts.
De moment, sols tractarem el tema del menjar, deixarem els nius per a una altra ocasió.
Posar menjar als moixons és fàcil i dóna moltes satisfaccions, tant a ells com a nosaltres; A ells els podem arribar a salvar la vida, superant períodes especialment difícils. I nosaltres podrem observar una gran quantitat i varietat d’ocells, molts més dels que en principi pensem. I, si ho fem correctament, fins i tot fotografiar-los.
No és difícil, sols cal tenir presents un parell de punts importants:
Cal evitar absolutament que la menjadora esdevingui una trampa, la farem inaccessible a predadors en general, i, molt especialment, als gats.
Si volem que serveixi d’alguna cosa, cal que sempre hi hagi alguna cosa, no cal que els ocells en depenguin exclusivament, però si la menjadora passa massa temps sense res, els seus comensals hi deixen d’anar, cerquen altres indrets.
Sempre hi hauria d’haver un punt d’aigua líquida accessible. Molt important a l’estiu, amb sequera, o els hiverns durs, quan la majoria dels punts d’aigua es glacen.
Posem la menjadora i l’abeurador en un punt que es pugui veure bé des d’una finestra sense obrir-la, això garantirà bones observacions.
Poca cosa més a dir.
Quant al menjar que s’hi ha de posar, és vàlida qualsevol cosa, ja que hi ha tantes espècies d’aus com tipus de menjar.
Sol ser molt útil tota mena de grana, llavors, baies i fruits. Per a lligar-ho tot és molt pràctic el llard de porc, en podem fer boles barrejades, que atrauran insectívors. Podem anar a una botiga d’animals i comprar el menjar que es ven per als animals domèstics. Però fins i tot sols posant-hi les molles de pa i les restes dels nostres menjars tindrem èxit.
En fi, hi ha documentació disponible i fins i tot ja es poden comprar menjadores i tota mena d’estris, com sempre, el lloc més indicat és la botiga Oryx, especialitzada en aquests temes, hi teniu el lloc web enllaçat a la vora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada