L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 23 de gener de 2012

Estupidesa Vs Tords.

Sovint algú ens regala tords, bé, ens intenta regalar, nosaltres no els acceptem mai. El motiu és que n'han caçat massa i no saben què fer-ne.
L'espècie humana va començar com a recolectora-caçadora, però amb els anys va anar evolucionant i ara ja som agricultors i ramaders. Per a aconseguir menjar no cal que cadascú se'n vagi a matar les seves pròpies proteïnes.
Els caçadors, doncs, no tenen l'excusa de la necessitat, avui.
Per què maten animals, doncs?
Si us penseu que jo us contestaré, aneu molt equivocats, jo no en tinc explicació.
I amb coses com aquestes encara em costa més de trobar-la. Si no te'ls has de menjar, per què els has mort?
Tots aquests tords comuns, Turdus philomelos, passen a fer més gran la xifra de milers o potser milions d'ocells morts de forma totalment absurda i innecesària.
Perdó, és pel bé de l'esport, és clar, me n'oblidava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...